Putin colla Bielorússia enmig de la por a una nova invasió

BarcelonaEl president rus Vladímir Putin ha viatjat aquest dilluns a Bielorússia per reunir-se amb el seu aliat, Aleksandr Lukaixenko, que dirigeix l'última dictadura d'Europa. Fa setmanes que les autoritats ucraïneses adverteixen que Rússia podria tornar a utilitzar el territori bielorús –com va passar a l'inici de la invasió, al febrer– per atacar Ucraïna obrint un nou front des del nord. Empantanat a l'est i al sud, si Lukaixenko decideix implicar-se en la guerra o facilitar el trànsit de les tropes russes donaria aire al Kremlin i posaria en dificultats l'exèrcit ucraïnès.

Totes les alarmes s'han encès a Kíiv davant la visita a Minsk de Putin, acompanyat dels seus ministres de Defensa i Exteriors. Putin no viatjava a la capital bielorussa des del 2019, abans de les protestes prodemocràtiques que van desafiar el règim de Lukaixenko i que el Kremlin va contribuir a sufocar. Les tropes russes van fer servir el territori bielorús com a plataforma en l'atac sobre Kíiv del febrer, que la resistència ucraïnesa va poder frenar, i des d'aleshores l'exèrcit rus ha mantingut posicions en els aeròdroms i bases militars bielorussos. El Kremlin considera Lukaixenko el seu "aliat número 1", però nega que vulgui implicar-lo en la guerra. En canvi, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va viatjar fa dues setmanes a Minsk per signar un acord secret.

Aquest dilluns, Putin ha insistit que Rússia no vol "absorbir" ningú, i ha qualificat la trobada de "molt productiva", segons han informat mitjans estatals bielorussos. En una roda de premsa conjunta, Lukaixenko ha afirmat que la reunió ha servit per tractar "tot el ventall d'assumptes de les relacions entre Bielorússia i Rússia".

L'estat major ucraïnès assegura que l'objectiu de Putin és "una implicació més àmplia de les forces armades bielorusses en l'atac contra Ucraïna, particularment, sobre el terreny". Segons va dir a The Economist el general ucraïnès Valeri Zalujni, Rússia està desplegant 200.000 nous soldats per una nova ofensiva que començaria aquest mateix gener o potser a la primavera, per l'est o des de Bielorússia. Els exèrcits de Putin i de Lukaixenko fan sovint maniobres militars conjuntes i la setmana passada Moscou va enviar a Bielorússia tres avions i un sistema de control aeri.

Però Lukaixenko continua insistint que no pensa entrar a la guerra d'Ucraïna. I és que fent-ho s'exposaria a dos problemes: més sancions internacionals i encara més rebuig popular del que ja té ara. El president bielorús està entre l'espasa i la paret: necessita el suport del Kremlin, però acatar les ordres de Putin li pot comportar greus problemes. Les sancions ja s'han fet notar en les exportacions de fertilitzants de Bielorússia a través dels ports del Bàltic, i la capacitat de diàleg de Minsk amb Occident ha quedat tocada des de la mort sobtada –i encara sense causa oficial– el mes passat del ministre d'Exteriors Vladímir Makei, un dels pocs homes del govern que mantenien les línies obertes. El seu successor, Serguei Aleinik, s'ha reunit avui amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov.

Jugar a dues bandes

Nasta Zakharevich és una periodista bielorussa exiliada a causa de la repressió que coneix molt bé la figura de Lukaixenko. "Durant tota la seva carrera política ha intentat jugar a dues bandes. Ara està sota molta pressió per les sancions i perquè tot el món li gira l'esquena, però Rússia espera el seu suport total a la guerra", explica a l'ARA en una conversa telefònica. "Ara en alguns cercles del règim es diu que intentarà oferir-se com a amfitrió d'unes futures converses de pau. Per a ell seria un gran pas endavant aparèixer com a mediador", afegeix. La periodista admet que, més enllà del que transcendeixi, "és difícil saber de què s'ha parlat realment a la reunió perquè Putin i Lukaixenko tenen objectius diferents", però no poden exterioritzar-ho.

Des del punt de vista interior tampoc queda gens clar quin pot ser el cost per a Lukaixenko d'embarcar-se encara més en l'atac a Ucraïna. Al principi de la invasió, grups opositors es van lliurar l'anomenada "guerra dels ferrocarrils", amb accions de sabotatge per alentir el moviment de material de guerra rus cap al front. Els que hi van participar i van ser descoberts van pagar un preu molt alt pel seu desafiament: trets als genolls i sentències de 10 a 15 anys de presó. Alina, una refugiada bielorussa que va participar en el moviment de protesta contra Lukaixenko el 2020, creu que serà molt difícil repetir-ho: "Impossible. La gent està sota una forta repressió, continuen les detencions i la majoria de la gent activa ha marxat". Però la periodista encara deixa la porta oberta: "Tot depèn de si la gent encara té esperança".

Més drons sobre Kíiv

La visita de Putin a Bielorússia ha coincidit amb una nova onada de bombardejos russos contra Ucraïna. La festa de Sant Nicolau, quan és tradició al país que les criatures rebin els seus regals de Nadal amagats sota el coixí o amuntegats sota l'arbre, ha estat marcada per una nova onada d'atacs amb drons en diverses ciutats. A la capital, Kíiv, 23 aparells no pilotats han impactat contra infraestructures energètiques. Ucraïna també ha denunciat que un dron ha passat molt a prop de la central nuclear de Mikolaiv.