La guerra a Ucraïna ha exacerbat la pujada dels preus dels aliments i ha fet que 65 milions de persones més passin fam al món, segons els càlculs que ha fet Oxfam Intermón. Això, sumat als 198 milions d’afamats que el Banc Mundial ja calculava que el 2022 deixarien el covid-19 i les desigualtats agreujades per la pandèmia, significa que aquest any s’afegiran un total de 263 milions més a la llista de persones que passen fam al món. En total, a finals d’aquest any, un total de 860 milions de persones podrien viure en situació de pobresa extrema (amb menys d’1,9 dòlars al dia). Això també es reflectiria en els nivells de fam a escala mundial: el nombre de persones que pateixen desnutrició podria arribar als 827 milions aquest any. Són dades de l’informe Després de la crisi, la catàstrofe, publicat ahir per Oxfam Intermón. “Si no es prenen mesures radicals i immediates, podríem estar davant de l’augment més gran dels nivells de pobresa extrema i sofriment de la humanitat de què es té constància”, advertia el director d’Oxfam, Franc Cortada.
Putin adverteix que les sancions "no han funcionat" i que els seus objectius a Ucraïna "s'aconseguiran"
Rússia exhibeix que ja controla una part de Mariúpol, mentre s'investiga el possible ús d'armes químiques a la ciutat
BarcelonaSoldats russos custodien el teatre Drama de Mariúpol, on fa gairebé un mes un bombardeig rus va matar almenys 300 persones. Tot i que les forces ucraïneses segueixen resistint l'embat i la ciutat no es dona per perduda, la presència militar russa era aquest dimarts més evident que mai en algunes zones de Mariúpol. En un viatge amb periodistes organitzat per l'exèrcit rus, es van poder prendre imatges fins i tot de soldats russos i voluntaris que repartien pa i aliments entre la població de la localitat. Moscou assegura que ha pres ja tot el port d'aquesta ciutat clau, que si arriba a caure serviria a Rússia per unir sota el seu control els fronts del Donbass, a l'est, amb el del sud. Però les autoritats ucraïneses no confirmen que hagin perdut encara aquesta sortida al mar. De fet, segons l'Institut d'Estudis de la Guerra (ISW), els russos han dividit la ciutat en dues parts i les tropes ucraïneses estan ubicades una part en una acereria a Azovstal i l'altra en el port al sud-oest. Ja des de dilluns, les forces d'Ucraïna adverteixen que s'enfronten a la "batalla final" per Mariúpol. L'alcalde de la ciutat, Vadim Boixenko, ha assegurat aquest dimarts que des de l'inici de la invasió han mort 21.000 persones en aquesta ciutat, la més martiritzada pel setge rus.
Mentrestant, el president rus, Vladímir Putin, advertia als poders occidentals a l'assegurar que "la guerra llampec" de les seves sancions "no ha funcionat". L'escenari era propici. En el Cosmòdrom Vostotxni, construït per ordres del mateix Putin per rellançar el programa espacial rus des del seu propi territori (ja que la base de llançament de l'URSS ha quedat al Kazakhstan), el president rus ha parlat públicament de la guerra d'Ucraïna per primer cop des de la retirada de les tropes russes del nord de Kíiv i el fracàs en l'intent de conquerir la capital. Responent a les preguntes –probablement coreografiades– dels treballadors de la base, Putin ha assegurat que els objectius de la seva "operació militar especial" a Ucraïna "són totalment clars i nobles", i ha afegit que "no hi ha dubte que els objectius s'aconseguiran".
El discurs de la grandesa soviètica perduda, que molts analistes veuen precisament com a rerefons ideològic de la invasió russa a Ucraïna, ha servit de nou a Putin per comparar les proeses espacials de l'URSS als anys 60 amb el moment actual. "Les sancions eren totals, l'aïllament era complet, però l'URSS va aconseguir igualment ser la primera a arribar a l'espai", amb el passeig espacial de Iuri Gagarin el 1961, ha dit. "No tenim intenció d'estar aïllats avui, és impossible que ningú ho estigui en el món modern, i menys un país tan gran com Rússia", ha afegit.
Putin ha viatjat a Vostotxni, a l'Extrem Orient rus, acompanyat pel president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, el seu estret i gairebé únic aliat en la guerra a Ucraïna. Allà, tots dos han anunciat també projectes de cooperació en projectes espacials. Segons l’agència russa Tass, Putin ha insistit en defensar que els seus soldats estan actuant de manera valenta i eficient a Ucraïna i utilitzant les armes més modernes.
Però des del terreny, en canvi, arribaven denúncies del possible ús d'armes químiques per part de l'exèrcit rus a Mariúpol. Després que dilluns la intel·ligència britànica ja alertés de la possibilitat que Rússia fes servir munició de fòsfor sobre aquesta ciutat portuària, la viceministra de Defensa d'Ucraïna, Hanna Maliar, ha explicat aquest dimarts que s'està investigant un atac que se sospita que s'hauria perpetrat amb aquest tipus d'armament. El fòsfor blanc genera uns coets molt lluminosos i que deixen un fum molt dens al darrere, però són molt perillosos per a la població civil perquè produeixen unes cremades molt profundes. El fòsfor pot cremar a través del metall, de manera que en el cos humà la cremada pot arribar fins a l'os i es pot tornar a encendre després de ser tractada, segons alerten organitzacions internacionals. L'agència russa Interfax, però, ha difós un comunicat de les autoritats de la república autoproclamada de Donetsk en què neguen l'ús d'aquest armament prohibit.
L'ofensiva russa ha assolit "un nou nivell de terror", diu Zelenski
El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s'ha fet ressò de les denúncies, però no les ha confirmat. Això sí, ha alertat que l'ofensiva russa ha assolit "un nou nivell de terror". Zelenski diu que el seu govern es pren molt seriosament les amenaces russes a aquest respecte. "Avui els ocupants han fet una nova declaració en què testifiquen que s'estan preparant per a un nou estadi de terror contra Ucraïna i els nostres defensors. Un dels seus portaveus ha dit que podrien utilitzar armes químiques contra els defensors de Mariúpol. Vull recordar als líders mundials que ja s'ha discutit l'ús d'armament químic per part de l'exèrcit rus, i això vol dir que cal reaccionar a l'agressió russa de manera molt més contundent i ràpida", ha dit en el seu discurs televisat.
Precisament dilluns a la nit la diputada ucraïnesa Ivanna Klimpuix va denunciar que les tropes russes havien llançat des d'un dron una substància desconeguda, que "molt probablement" podria ser armament químic i que provocaria fallada respiratòria i vertigen. La primera denúncia va provenir del regiment d'Azov, la unitat neonazi de la Guàrdia Nacional d'Ucraïna que participa en la defensa de Mariúpol, que va parlar de tres afectats sense conseqüències greus. Hores abans el portaveu de l'autoproclamada República Popular de Donetsk, Eduard Basurin, havia defensat l'ús de "tropes químiques" sobre Mariúpol per "gasejar els ratolins fora dels seus caus", informa Quim Aranda.
Però, a més de les armes químiques, també s'acusa l'exèrcit rus de fer servir altre tipus d'armament prohibit, com les mines antipersona. De fet, segons el mateix president Zelenski, Ucraïna és ara "un dels llocs més contaminats de mines del món", un fet que, ha dit, s'hauria d'investigar com a crim de guerra. Segons Zelenski, el replegament de les tropes russes al nord de Kíiv ha deixat al descobert "centenars de milers d'artefactes perillosos", incloses mines i artilleria sense detonar. "Són obusos que no han explotat, mines, mines-trampa. Cada dia en desactivem uns quants milers. Els ocupants han deixat mines a tot arreu: a les cases, als carrers, als camps, als cotxes, a les portes. Ho han fet conscientment per fer que la desocupació d'aquestes zones fos tan perillosa com sigui possible", ha denunciat.