Putin marca noves línies vermelles als mars Negre, Bàltic i Caspi i a l'oceà Àrtic

BarcelonaEl president rus, Vladímir Putin, ha marcat avui noves línies vermelles a Occident als mars Negre i Bàltic i a l'oceà Àrtic, amb l'aprovació d'una nova doctrina naval, influïda pels canvis geopolítics provocats per la campanya militar russa a Ucraïna. "Els interessos nacionals de Rússia com a gran potència marítima s'estenen a tots els oceans i el mar Caspi", assenyala el document signat per Putin a la Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau de Sant Petersburg en ocasió del Dia de l'Armada. Gràcies a aquesta doctrina, Rússia rebrà en els mesos vinents els nous míssils de creuer hipersònics Tsirkon, que “no tenen anàlegs al món” i que superen fins a nou vegades la velocitat del so amb un abast pràcticament il·limitat. Putin ja va anunciar el 2018 un programa de rearmament amb armes hipersòniques.

La nova doctrina naval té en compte els dramàtics canvis geopolítics causats per la campanya militar russa a Ucraïna. Rússia no accepta ingerències en els seus assumptes a l'Àrtic, el Caspi o el mar d'Okhotsk (Pacífic), els mars Negre i d'Azov (arrabassat a Ucraïna), el Bàltic, les illes Kurils (la sobirania de les quals reclama el Japó), la Mediterrània oriental i els estrets que porten a l'Àsia i l'Àfrica. "Hem marcat obertament les fronteres i zones dels interessos nacionals de Rússia, tant les econòmiques com les estratègiques. Garantirem la seva defensa de manera ferma i per tots els mitjans", afirma el mandatari.

El document, de 55 pàgines, permetrà a Moscou ampliar el potencial naval, ja que s'agilitzarà la mobilització dels recursos a càrrec de l'armada, cosa que inclourà els vaixells civils i les seves tripulacions, a més de l'ús de les infraestructures marítimes en temps de guerra. Rússia té prop de 40.000 quilòmetres de costa.

Els Estats Units, l'amenaça més gran

El projecte demostra l'ambició de Moscou de ser una “gran potència marítima” i assenyala com a amenaça principal a la seva seguretat tant “la política estratègica dels Estats Units de dominar els oceans del món” com l'expansió de l'OTAN cada vegada més a prop de les fronteres amb Rússia. També marca l'oceà Àrtic com a àrea de particular importància. Els Estats Units acusen des de fa anys el Kremlin de tractar de militaritzar aquesta zona.

Per tot això, Rússia també es proposa accelerar i diversificar les activitats en aigües àrtiques des dels arxipèlags de Nova Terra, la Terra de Francisco José i Svalbard (de sobirania noruega), a l'illa de Wrangel. Una de les prioritats russes és convertir-se en un dels líders en exploració i explotació dels recursos del territori àrtic, especialment de la plataforma continental russa, a la qual aspiren altres països com els EUA, el Canadà, Noruega o Dinamarca.

Del Mediterrani al Pacífic

En el seu discurs a Sant Petersburg, el dirigent rus també ha connectat passat i present lloant el fundador de la ciutat del segle XVIII, Pere el Gran, perquè va convertir Rússia en un imperi amb una poderosa armada amb sortida al Bàltic, incrementant així el seu estatus mundial. Putin, doncs, no amaga les seves ambicions de grandesa en plena ofensiva de les sancions d'Occident.

Per evitar aquesta penalització, Moscou ha anunciat també plans per crear bases navals i centres d'abastament des de la Mediterrània oriental fins a la regió d'Àsia-Pacífic, l'oceà Índic i el golf Pèrsic. Pel que fa al Mediterrani, a més de garantir la seva presència permanent al port de Tartus, a Síria, Moscou vol obrir centres de manteniment naval "en territori d'altres països de la regió", inclosos l'Àfrica i el Pròxim Orient.

En concret, la doctrina destaca l'interès per incrementar la cooperació militar-naval amb l'Índia, l'Iran, l'Aràbia Saudita i l'Iraq. Rússia intenta des de fa anys trobar alternatives estratègiques als seus tradicionals socis europeus. L'armada russa, que va abandonar el 2001 la seva base a Cuba (Lourdes) i el 2004 la del Vietnam (Cam Ranh), va reprendre el 2008 les patrulles per tot el món, incloent-hi les zones de responsabilitat de l'OTAN.