Putin no està sol i ho demostra envoltat d'una vintena de líders mundials

BarcelonaLa cimera dels BRICS que ha començat aquest dimarts a la ciutat russa de Kazan és una de les més significatives en les dues dècades d'història d'aquest grup de països. Si més no, dels últims anys, ja que és la primera després de l'ampliació acordada l'any passat a Johannesburg, que evidencia que els països del denominat Sud Global tenen cada cop més interès en unir esforços i guanyar influència política i econòmica. A més, la trobada, en la qual participen més de vint caps d'estat i de govern, suposa un impuls per a Vladímir Putin, l'amfitrió, que vol enviar un missatge clar a Occident: Rússia no està aïllada.

En els tres dies de cimera, Putin se saludarà i en alguns casos es reunirà amb més de vint líders mundials. Destaca la presència del president xinès, Xi Jinping –amb qui es reunirà per tercera vegada aquest any–, i del primer ministre indi, Narendra Modi. Xi ha tornat a defensar la "irrompible" amistat amb Rússia malgrat els "importants canvis i turbulències" que viu el món, mentre que Modi ha reiterat al president rus el seu interès en ajudar a trobar una solució pacífica a la guerra a Ucraïna. "Hem estat en contacte constant sobre el tema del conflicte en curs entre Rússia i Ucraïna", ha dit Modi, que ha afegit que espera que la guerra es resolgui "per mitjans pacífics" i que ha ofert el "suport" de l'Índia en aquest procés de restauració de la pau.

Entre els assistents a Kazan també hi ha el president de l'Iran, Masoud Pezeshkian; el de Bolívia, Luis Arce, i fins i tot ha confirmat la seva assistència el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que té previst reunir-se amb Putin per primer cop des que va començar la guerra a Ucraïna. Un viatge que ha molestat Kíiv, que li ha retret al màxim dirigent de l'ONU que hagi acceptat anar a Kazan, però no anés a la cimera organitzada per Ucraïna a Suïssa el juny passat. El Kremlin ha descrit la cimera dels BRICS com "un dels esdeveniments de política exterior més grans que s'han produït mai" a Rússia.

Des que va llançar la invasió a gran escala d'Ucraïna el febrer del 2022, Putin ha organitzat i ha participat en diversos esdeveniments amb líders globals, sempre en sòl rus o en països amics, tenint en compte que pesa sobre ell una ordre d'arrest internacional. I sempre amb l'objectiu de demostrar que, malgrat els esforços dels Estats Units i la Unió Europea, el president rus no està aïllat, i que no és un pària a tot el món. Aquest grup en el qual ocupa una posició destacada, a més, està en plena expansió.

El 2006 va néixer el que es va batejar com a BRIC (el Brasil, Rússia, l'Índia i la Xina), i quatre anys més tard s'hi va sumar Sud-àfrica i la S a l'acrònim. L'any passat els líders d'aquests països van aprovar l'ampliació del bloc a sis nous membres: Egipte, l'Iran, els Emirats Àrabs Units, Etiòpia, l'Aràbia Saudita i l'Argentina. Els quatre primers ja formen part, des del gener, del que ara s'anomena BRICS+, mentre que l'Argentina va declinar la invitació a unir-s'hi i l'Aràbia Saudita encara ho està valorant. Però tot apunta que aquest grup continuarà creixent. A la cua hi ha, segons Rússia, una trentena de països que volen unir-s'hi o establir lligams més estrets amb els BRICS. Entre els possibles candidats hi ha Turquia, membre de l'OTAN, l'aliança militar del bloc occidental. De fet, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, també serà a la cimera de Kazan.

"Per a Putin és l'escenari ideal, que li permet dir «Soc un gran líder i tinc molts amics» i enviar un missatge a Occident que hi ha un contrapès", apunta Anna Ayuso, investigadora sènior del Cidob. "És la demostració que els temps han canviat i que Occident ja no domina el món, sinó que hi ha una alternativa", afegeix. Els països que formen els BRICS+ representen el 46% de la població mundial i al voltant del 31% de l'economia mundial, i se situen al nivell del G-7 o fins i tot el superen.

La 'desdolarització', al centre del debat

La trobada a Kazan té, doncs, un significat simbòlic destacable per a Putin, però també sobretot un objectiu pràctic. Segons diversos experts, un dels temes centrals de la cimera serà més econòmic que no pas polític. "La desdolarització és l'aspecte clau de la cimera dels BRICS a Kazan", ha apuntat a X Agathe Demarais, analista de geoeconomia a l'European Council on Foreign Relations (ECFR). Ha indicat que el dòlar nord-americà continua sent la moneda dominant, amb més de la meitat de les reserves mundials de divises, però que "Moscou impulsa una plataforma de pagament digital per evitar els canals financers occidentals".

Com a part de les sancions occidentals, Rússia ha estat expulsada del sistema de transaccions financeres Swift. "Els BRICS estan intentant construir un mecanisme paral·lel per anar substituint a poc a poc el dòlar com a divisa per a les transaccions internacionals –indica Ayuso–, però el problema és que no tenen cap moneda que pugui servir de referència".

"El Tresor dels EUA té un poder i una influència enormes sobre el comerç mundial simplement perquè el dòlar nord-americà és la moneda principal. El principal interès de Rússia és trencar el domini del dòlar dels EUA", afirma a la BBC Chris Weafer, soci fundador de la consultora Macro-Advisory, especialitzada en la regió d'Euràsia.

En aquesta línia, Putin ha defensat aquest dimarts que els pagaments en divises nacionals "redueixen els riscos geopolítics" per a les economies dels BRICS i n'augmenten la independència financera. "Crec que tothom veurà avenços importants en aquesta àrea quan s'acabi la cimera de Kazan", ha dit el viceministre d'Afers Exteriors rus, Serguei Riabkov. Tot i que també ha deixat clar que no s'ha d'esperar "cap gran salt endavant": "Hi ha un llarg camí des de la transició gradual dels pagaments en monedes nacionals fins a la creació d'una moneda única dels BRICS".

Un grup heterogeni en expansió

L'ampliació dels BRICS va ser el gran tema de discussió de la cimera de l'any passat, però Rússia descarta que la futura expansió del grup estigui sobre la taula en la cimera a Kazan. Segons Moscou, hi ha una trentena de països que s'hi volen unir, però el Kremlin ha deixat clar que no acceptarà, almenys de moment, més països membres, sinó només estats associats. L'ampliació, però, afegeix reptes a una agrupació de països que ja és molt heterogènia i que inclou nacions amb conflictes oberts, com la Xina i l'Índia o Egipte i Etiòpia.

"On sí que coincideixen tots els membres dels BRICS+ és en haver patit la dominació occidental, sota els efectes persistents del colonialisme, l’imperialisme o les sancions. És per això que saben bé a què s’oposen: essencialment, a l’ordre internacional liberal creat per Occident i tot allò que en depèn", resumeix Jakkie Cilliers, director del programa African Futures and Innovation en un article de l'última edició de l'Anuari Internacional Cidob.