Yuri Felshtinsky: "Putin pensa ara que pot guanyar una guerra nuclear"

LondresYuri Felshtinsky (Moscou, 1956) ha investigat uns quants aspectes de la història russa. El darrer objecte d'estudi han estat les agències de seguretat: arrenca amb la Revolució del 1917 i arriba al putinisme: des de la Txeca de Feliks Dzierzynski fins a l'FSB de Vladímir Putin, passant pel KGB de tota la nomenclatura soviètica. Diu que, a la pràctica, han estat el veritable motor de la història del país. La feina, exhaustiva i amb accés a arxius personals d'agents, s'ha materialitzat al llibre From red terror to terrorist state (Gibson Square Books, 2023), que ha coescrit amb un acadèmic i exespia del KGB durant vint anys: Vladímir Popov. Aquest home viu ara al Canadà, tan lluny com sigui possible dels sicaris del Kremlin. L'edició original va aparèixer en rus el 2021. La conversa amb l'ARA té lloc a través de videoenllaç, entre Londres i Boston, on viu Felshtinsky.

La mort d'Aleksei Navalni és un més dels crims de Putin contra els seus opositors?

— No en tenim les proves concretes, però ja ho va intentar el 2020. Quan Navalni va tornar a Rússia va ser detingut i el van anar traslladant de presó a presó, cada vegada en pitjors condicions. És just dir que el van assassinar.

Què ens diuen de Putin les morts de tants opositors?

— Que hi ha una mena de llicència per matar. Que maten si la persona ha esquivat la presó, com en el cas de Litvinenko, de Serguei Skripal i de Borís Berezovski; o si ets un rival polític directe, com Navalni, per descomptat, o Borís Nemtsov, assassinat el 2015; o que maten si et consideren un traïdor. El Parlament rus va aprovar una llei el 2005 que permet als serveis especials eliminar a l'estranger els traïdors. I fa una setmana han acusat l'antic campió del món d'escacs, Garri Kaspàrov, de terrorista, una manera d'anar preparant el terreny.

Fins a la publicació del seu llibre, quin era el secret més ben guardat de l'FSB?

— Hi ha dos tipus de secrets. El primer és la intenció (o fins on els agradaria arribar) dels serveis de seguretat i si planegen o estan preparats per utilitzar armes nuclears. El segon secret és si Donald Trump és un agent rus. La meva opinió personal és que ho és. I és un dels secrets més ben guardats, per descomptat.

En té proves?

— No trobaràs cap crítica de Trump contra Putin i quan se li demana per la invasió d'Ucraïna diu: "Bé, Putin és un paio molt intel·ligent…" Coses com aquestes. Quan se li ha demanat per Navalni, diu incoherències sobre el sistema judicial nord-americà. I quan se li demana per Litvinenko, diu que no està convençut que fos assassinat pel govern rus.

No són proves definitives, però.

— Crec que són indicis prou sòlids. Quan parles amb un agent, del KGB o de l'FSB, t'expliquen que és gairebé impossible demostrar davant un tribunal que una persona era o és espia. També s'ha demostrat que hi ha molts diners russos invertits en Trump. El 2004, Trump Hotels & Casino Resorts es va declarar en fallida amb 1.800 milions de dòlars de deute. Els diners estrangers van reactivar la seva fortuna. Per no parlar dels 12 milions de dòlars que Trump es va endur per organitzar el concurs de Miss Univers a Moscou el 2013. O els 50 milions de dòlars de sobrepreu que Dmitri Ribolovlev, un oligarca rus, va pagar a Trump el 2008 per una mansió de Florida. O un préstec mai retornat de 300 milions de Deutsche Bank, un banc que rentava diners d'oligarques russos. És clar, tot això no demostra res en un tribunal. Però jo mateix he entrevistat el desertor Oleg Kalugin, ex-KGB, i la seva opinió és que el Kremlin té algun tipus de kompromat o material comprometedor sobre Trump.

Vostè creu, com diu el subtítol del llibre, que Putin vol dominar el món?

— És més útil pensar en termes històrics. La Revolució del 1917-18, d'acord amb la formulació de Trotski, és la de la guerra i la revolució permanents; i Putin, essencialment, pensa el mateix. Vol controlar el món. El 1945, després de la Segona Guerra Mundial, Stalin aconsegueix controlar només la meitat d'Europa. S'atura perquè els nord-americans desenvolupen les armes nuclears. I aleshores esclata la Guerra Freda. Però si llegeixes el que escriu, Putin pensa ara que pot guanyar una guerra nuclear. I que, en cas d'un atac des de Bielorússia, on té armes nuclears, no hi hauria una represàlia directa contra territori rus.

Un dels punts destacats del seu llibre és que sembla suggerir que el poder, a Rússia, sempre ha estat una lluita constant entre la classe política i els membres dels serveis de seguretat. Amb Putin s'arriba a la fusió perfecta, potser?

— Hem de tornar a parlar en termes històrics. A partir del 1917 hi ha una guerra política per prendre el control de l'estat. Des del punt de vista de les agències de seguretat, el Partit Comunista suposava un gran perill i ho és tradicionalment al llarg de tota la història del segle XX. A partir del 1956, els uns i els altres, polítics i membres dels aparells de seguretat, deixen d'assassinar-se entre si. El 1991, una altra vegada, les agències de seguretat intenten desfer-se del control del Partit Comunista i protagonitzen el cop d'estat d'agost, amb la intenció de deposar un Mikhaïl Gorbatxov molt feble. El cop va ser orquestrat pel llavors cap del KGB, Vladímir Kriutxkov. Gorbatxov perd el poder, però el KGB no l'agafa. Durant tota la dècada ho intenten: fracassen el 1993, tornen a fracassar el 1996 i el 2000, finalment, ho aconsegueixen quan instal·len Putin com a president, que havia estat un alt comandament del KGB. La consolidació de la seva estructura de poder es completa. I, gradualment, va col·locant homes de l'FSB en llocs clau de l'economia i en totes les estructures de l'estat: vicepresidents de bancs, petrolieres i grans companyies, control de mitjans de comunicació, etcètera.

Quines són les connexions entre el crim organitzat i l'estat rus?

— La irrupció de la màfia és paral·lela al sorgiment de l'economia de mercat. I les grans empreses s'adonen que per estar protegides del crim organitzat és millor tenir una protecció. I trien la de l'FSB. O col·labores amb els criminals o amb l'FSB, que no es diferencien gens. I l'FSB s'hi infiltra. El resultat és que ja pràcticament no es parla de crim organitzat a gran escala, com fins a l'any 2000. L'FSB, de fet, ha pres el control de qualsevol organització russa. I, si no hi col·labores, doncs t'exposes a ser assassinat. Per això Putin representa un sistema de poder molt estable. En aquest llibre de què parlem, vaig augurar que s'hi perpetuaria fins al 2036, llevat que comencés una guerra important. I el 2022 la van començar. Putin caurà a conseqüència de la guerra d'Ucraïna i la Federació Russa no hi sobreviurà, tampoc, i perdrà una part del territori.

Com pot estar tan segur que no guanyarà la guerra?

— Perquè per guanyar necessites parar en algun moment. Però ell no hi pensa. És el mateix que volien fer els revolucionaris russos el 1918, que tenien la idea de conquerir el món.

Quina és la solució, doncs? Europa i els Estats Units s'hi han d'implicar més, amb soldats al front, com ha apuntat el president Emmanuel Macron? No es corre el risc d'una guerra nuclear?

— Sí, però això passarà de totes maneres. Perquè Putin no s'aturarà, ja t'ho he dit. Si demà Putin pren el control d'Ucraïna i Zelenski capitula, la lluita no s'acabaria. Què passarà després? Doncs que aniria a Moldàvia i els països bàltics. Per tant, tard o d'hora, l'OTAN s'hi haurà d'involucrar. I sempre amb la mateixa pregunta al cap: utilitzarà Putin les armes nuclears? Putin no s'esperava que Ucraïna lluitaria. La idea era: "Mireu, tenim armes nuclears, millor no lluitar perquè és massa arriscat, oi?" Si l'ajuda occidental continua, Rússia no guanyarà la guerra. La gran ironia és que els ucraïnesos la guanyarien en dues setmanes si tinguessin les armes que necessiten i, el més important, el permís per utilitzar-les contra territori rus. En altres paraules, durant dos anys Occident ha estat frenant la victòria ucraïnesa. I, no ajudant Ucraïna, no millores la situació. L'empitjores.