¿Putin pot ordenar un atac nuclear a Ucraïna? Experts d'arreu responen

BarcelonaEn aquest nou context global, marcat i ferit per l’inici de la invasió russa d’Ucraïna, el fantasma d’un atac nuclear –i, per tant, d’una catàstrofe– plana sobre Europa. “No és un farol”, argumentava Vladímir Putin després de posar les forces nuclears en alerta. Els Estats Units i els seus aliats europeus han evidenciat que es prenen seriosament les paraules d’un president rus cada cop més aïllat, que també ha tret pit a l’hora d’assegurar que està disposat a utilitzar “tots els mitjans que siguin necessaris” per aconseguir els seus objectius militars a Ucraïna.

Però la potent contraofensiva ucraïnesa, que a poc a poc recupera terreny ocupat per Moscou, i la creixent tensió diplomàtica –i dialèctica– entre el Kremlin i Occident pot acabar acorralant Putin i abocant-lo a optar per un últim i desesperat recurs: el botó nuclear, encara que fos amb armes tàctiques. Aquest escenari suposaria un nou terrabastall global, que ens encaminaria a tots cap a un horitzó més fosc, més imprevisible i més inquietant.

Per aquest motiu, hem parlat amb diversos analistes de política internacional i els hem fet dues preguntes: ¿És possible que Putin ordeni un atac nuclear? Si ho fes, quina forma tindria?

“Que Vladímir Putin llanci un atac nuclear a Ucraïna és avui una opció sobre la taula. No es pot permetre rendir-se i no s’ha deixat gaires opcions obertes, després d’haver-se annexionat els territoris d’Ucraïna. Ara no es pot permetre dir que s’ha equivocat, ni renunciar-hi.

Estem veient que l’exèrcit rus no té forces per guanyar la guerra, ni tan sols per mantenir aquestes quatre províncies ucraïneses sota el seu control. Cap dels objectius que s’ha marcat sembla al seu abast, ni tan sols després d’haver ordenat la mobilització dels reservistes.

Sembla que Putin està embogint: des del primer dia, aquesta guerra no tenia cap sentit i ara ha entrat en una espiral. En aquestes condicions el futur no es pot predir amb una anàlisi racional.

Ara sabem que el Kremlin ha comès molts errors. Va subestimar l’exèrcit ucraïnès, el poble ucraïnès i la capacitat d’Occident d’implicar-se al costat de Kíiv. Ara espera que la crisi econòmica faci que els Estats Units i les capitals europees es retirin.

Si fa servir armes nuclears no serà per una lògica militar, sinó per amenaçar Occident: espera que així tothom s’espanti i estigui disposat a pagar el preu que sigui per evitar una guerra nuclear.

La mobilització de civils ha fet baixar el suport a Putin entre la població i les enquestes del Centre Levada diuen que el 75% va rebre la notícia amb ansietat, por o ràbia. I la majoria de russos està contra l’ús de les armes nuclears, però el Kremlin no respon al que la gent vol, i el que compta és el que pensen els que tenen poder en la presa de decisions. Pot ser que dins l’exèrcit hi hagi resistències a utilitzar armes nuclears, però no ho podem donar per garantit”.

“La situació és molt preocupant. Els investigadors occidentals partim de l’anàlisi del càlcul racional cost-benefici. Des d’aquest punt de vista penses que Putin no farà servir armes nuclears perquè el cost seria massa elevat. El problema és que al Kremlin aquests càlculs funcionen d’una altra manera: la prioritat del règim és sobreviure i aquesta guerra està profundament lligada a la figura de Putin i el seu cercle més pròxim.

En un moment en què Rússia afronta una situació difícil a Ucraïna, el Kremlin se sent vulnerable i pot reaccionar per donar un senyal a Occident. Un atac amb armes nuclears tàctiques per respondre a la contraofensiva ucraïnesa és un escenari possible.

Un altre escenari és que això sigui retòrica comunicativa: escalar per desescalar. Amenaçar Zelenski, Biden i tothom perquè els aliats occidentals redueixin el seu suport militar a Ucraïna. El que més em preocupa d’aquest moment és que sembla que hi ha una dissonància cognitiva ara mateix al Kremlin. Estem veient la debacle de l’exèrcit rus a Kherson, i la resposta del Kremlin és imposar la llei marcial en quatre regions d’Ucraïna que s’ha annexionat, però ni tan sols controla del tot i elevar la seguretat en les regions russes frontereres. Sembla que no hi ha capacitat ni voluntat d’assumir la realitat. Per això temo que els nostres càlculs no són els mateixos que els del Kremlin”.

“Crec que el risc d’una guerra nuclear és molt més alt ara que fa deu o vint anys. Però això no vol dir que la probabilitat sigui alta. No estic preocupat, perquè no veig què hi podria guanyar Putin. No podria conquerir Ucraïna pel fet d’utilitzar armes nuclears. L’amenaça, en realitat, demostra la seva debilitat: vol dir que no pot guanyar amb mitjans convencionals.

En tot cas, si analitzem la hipòtesi que Putin acabi decidint fer servir l’arsenal nuclear, el que s’ha de descartar és que opti per llançar armes nuclears estratègiques a capitals occidentals. Això portaria a una guerra nuclear a gran escala que acabaria destruint Rússia.

El que podria fer Putin –tot i que la probabilitat és baixa– és utilitzar armes nuclears tàctiques. Podria fer-ho de dues maneres: detonar-ne una al mar Negre o a qualsevol altre lloc on ningú prengués mal, o bé utilitzar-les al camp de batalla. Tot i això, Ucraïna és un país enorme, no té tots els centres militars concentrats en un lloc. Una o unes quantes armes nuclears tàctiques no aconseguirien destruir l’exèrcit ucraïnès.

Però què passaria si ho fes? No sabem què faria l’OTAN: no crec que respongués amb nuclears, però podria destruir, amb armes convencionals, totes les tropes russes a Ucraïna. Suposaria un conflicte directe amb Rússia molt perillós, però hi hauria d’haver conseqüències serioses per deixar clar que aquest xantatge nuclear no es pot repetir en altres escenaris. Seria un altre gran error estratègic de Rússia”.

“Les amenaces de Putin s’han de prendre seriosament. Està perdent la guerra, pot perdre la presidència. I ha demostrat que no li importa gaire la brutalitat i la destrucció. Els Estats Units i l’OTAN no haurien de reaccionar de manera exagerada, però seria irresponsable no prendre’s les amenaces seriosament.

Les declaracions públiques de la Casa Blanca i de l’equip de seguretat de l’administració Biden han subratllat que encara no veuen moviments operatius russos cap a l’ús real d’armes nuclears tàctiques. No obstant això, seria totalment apropiat que la comunitat d’intel·ligència no expliqués públicament tot el que pugui saber sobre aquest tema.

El conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, Jake Sullivan, va declarar fa uns dies que ell mateix ha comunicat als russos que els estats Units actuarien «de manera decisiva» [en cas d’un atac nuclear per part de Rússia]. Fes el que fes els Estats Units [davant d’aquesta situació], ho farien de manera totalment coordinada amb l’OTAN.

Recentment, fins a dues vegades diferents el president de la Xina, Xi Jinping, ha criticat directament el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per la guerra d’Ucraïna. Això queda molt lluny de l’anomenada «associació sense límits» que van proclamar els presidents Putin i Xi el mes de febrer passat”.

“Creiem fermament que pot ordenar un atac nuclear. Té armes nuclears situades dins del rang per atacar Ucraïna, en té als seus vaixells de guerra al mar Negre i es creu que potser també a Bielorússia. Així que té la capacitat, l’abast i la determinació. L’únic que el pot frenar són les conseqüències. I aquí tot depèn de la reacció d’Occident, i de la seva capacitat de dissuasió.

Un atac nuclear sobre un estat que no té armes nuclears destruiria completament l’ordre internacional. Encara que fos amb armes atòmiques de baixa energia, faria esclatar les bases del sistema de seguretat internacional.

Seria catastròfic i deixaria moltes morts. Però l’única cosa que sé amb tota certesa és que no trencaria la resistència ucraïnesa. Tenim por, esclar, però Ucraïna no és negociable. Un atac nuclear no faria que el govern cedís territori a Moscou. Perquè el dia que Volodímir Zelenski lliurés territori a Rússia seria el seu últim dia a la presidència. No ho farà. Primer, perquè això seria una renúncia no només d’Ucraïna, sinó per a tot al món. Voldria dir que ja no es poden jutjar els crims de guerra al Tribunal Penal Internacional: el món es podria oblidar ja de la llei internacional. I en segon lloc, perquè cedir territori a Rússia per frenar el seu atac només serviria per posposar la pròxima guerra. Una altra guerra que encara podria ser pitjor: seria només ajornar la catàstrofe”.

“L’ús d’armament nuclear per part de Putin continua sent una probabilitat baixa, però no està totalment fora de dubte. Els costos per a Putin de recórrer serien molt elevats. Una guerra directa entre Rússia i l’OTAN esdevindria molt probable. L’OTAN entraria directament a la guerra, probablement atacant les forces russes a Ucraïna. No esperaria, almenys inicialment, atacs de l’OTAN en territori rus, ni que l’OTAN utilitzi armes nuclears.

Països com la Xina i l’Índia, que encara no han condemnat la invasió russa d’Ucraïna, probablement trencarien amb Moscou. Però Putin també ha deixat clar que ara veu el conflicte a Ucraïna com una amenaça existencial. S’ha annexionat quatre regions, però s’enfronta a l’èxit continuat de les tropes ucraïneses que recuperen territoris que Putin ha declarat pertanyents a Rússia. Si Putin es veu contra les cordes i creu que Rússia pot ser expulsada de tot el territori ucraïnès, podria recórrer a les armes nuclears en última instància.

Estic d’acord amb el president Biden que aquest és el moment més perillós des de la Crisi dels Míssils [del 1962]. Pot ser encara més perillós. La crisi de Cuba es va produir durant la Guerra Freda. Avui hi ha una guerra calenta entre Rússia i Ucraïna, amb el suport ferm de l’OTAN. La possibilitat que el conflicte es converteixi en una guerra entre Rússia i l’OTAN és molt real.

No conec cap descobriment per part dels serveis d’intel·ligència sobre moviments en les posicions nuclears de Rússia. I crec que Rússia pot tenir interès a fer els moviments detectables, com a eina de diplomàcia coercitiva”.