Putin es prepara per a una nova guerra?

MoscouDonald Trump està convençut que aconseguirà la pau a Ucraïna, però aquí tothom parla de guerra: Vladímir Putin diu que no vol un alto el foc si no s’assegura que després no l’atacaran; Volodímir Zelenski tem que, si es desarma, Rússia hi tornarà per rematar la feina i arribar fins a Kíiv; i la Unió Europea augmenta la despesa en Defensa enmig d’un clima bel·licista desfermat. 

Diverses agències d’intel·ligència europees, com l’alemanya o la danesa, han alertat recentment que Rússia s’està preparant per a una “guerra convencional a gran escala” en un termini de cinc anys. Aquesta és una de les grans pors dels països que fan frontera amb el gegant eurasiàtic des de la invasió a Ucraïna. Ara bé, el Kremlin vol envair nous països o és una alarma infundada? A Putin li interessa un conflicte militar amb l’OTAN? Podria sostenir-lo?

El president rus no ha amenaçat directament Occident, més enllà d’utilitzar l’estratègia de la dissuasió nuclear en alguns moments de la guerra. Ara bé, el passat 23 de febrer, cinc dies després de la primera reunió amb els Estats Units, Putin va aprofitar el Dia dels Defensors de la Pàtria per advertir: “Continuarem millorant les capacitats de combat com a component essencial de la seguretat i la sobirania present i futura de Rússia.”

La retòrica militar és una constant en el discurs públic rus. A finals de l’any passat, el ministre de Defensa rus, Andrei Beloússov, va afirmar que “cal estar preparats per a qualsevol desenvolupament de la situació, incloent un possible conflicte militar amb l’OTAN a Europa en la dècada entrant”. Un plantejament que comparteix l’entorn de l’exèrcit. Coincidint amb els tres anys de l’inici de la invasió, el general Anatoli Kulikov, exministre de l’Interior, feia unes declaracions molt semblants, fins i tot en cas que arribi la pau: “Sense perdre ni un minut, haurem de continuar analitzant els esdeveniments militars, treure conclusions i augmentar la nostra capacitat de defensa”.

Aquesta setmana Putin ha donat el tret de sortida al reclutament per al servei militar més gran dels últims 14 anys: 160.000 persones. El 2023 ja es va apujar l’edat màxima per ser cridat, dels 27 als 30 anys, amb l’objectiu d’assolir els 1,5 milions de soldats el 2026. Els experts militars russos tampoc veuen alternativa a l’escalada. Vladimir Gundarov creu que “Rússia ha de preparar-se per una guerra global” i demana “nous reservistes” i “reequipament tècnic”. Per la seva banda, Ilya Mersh, bloguer amb vincles amb el comandament de l’exèrcit, avisa que els que esperen reduir la inversió en Defensa, si s’acorda un alto el foc permanent, “estan molt equivocats”.

I no es tracta només de la despesa en les forces armades. La invasió a Ucraïna ha exacerbat les polítiques destinades a inculcar el militarisme en la societat. L’exemple més clar és a les escoles, on, a més de controlar que als nens se’ls adoctrina en el relat del Kremlin, tot sovint se’ls introdueix en la cultura militar a través d’activitats com els jocs de disfresses de soldats, l’enviament de cartes al front o l’elaboració de xarxes de camuflatge.

Amenaça real o psicosi?

En la narrativa de Putin, tots aquests moviments són defensius i tota acció militar russa està destinada a garantir la seguretat nacional. De fet, l’agressió a Ucraïna és, des del punt de vista del Kremlin, una reacció per protegir-se de l’Aliança Atlàntica. Per això el govern rus utilitza la retòrica bel·licista occidental com una autojustificació i acusa els líders europeus de creure’s Napoleó o Hitler, tal com va fer el president rus amb Emmanuel Macron fa unes setmanes.

El cas finlandès és especialment il·lustratiu. El país històricament neutral es va unir a l’OTAN davant del precedent ucraïnès i va decidir enfortir l’exèrcit. Aquest divendres, l’ambaixador rus a Hèlsinki lamentava al diari digital Lenta.ru que a Finlàndia es viu “una atmosfera de psicosi militar” i, en la mateixa línia, un professor de la Universitat Estatal de Sant Petersburg, citat al mateix article, es queixava que “la propaganda sobre l’existència d’una amenaça de Rússia té un impacte molt gran en la població”.  

Tot i els tambors de guerra, alguns experts no creuen que Moscou estigui en condicions d’enfrontar-se a l’OTAN. L’analista Anton Barbashin explica a l’ARA que Rússia “no és tan forta com alguns temen” i “no tindria la capacitat de combatre a Ucraïna i, simultàniament, envair els Bàltics, Romania o Moldàvia”. Tampoc considera que Putin tingui “l’objectiu real de fer-ho”, malgrat les ambicions de “certes persones” del Kremlin.

Fins i tot els estudiosos més propers a les tesis del govern rus alerten dels riscos de construir una societat bolcada en l’esforç bèl·lic. A la revista Russia in Global Affairs, publicació de referència de l’òrbita del Kremlin, el professor Andrei Tsygankov adverteix dels límits per al desenvolupament socioeconòmic. “El militarisme pot dur a curses armamentístiques ruïnoses, frenar la iniciativa empresarial, alimentar la corrupció i nodrir una cultura de la força”, escriu. Tsygankov afegeix que un conflicte armat és una “solució temporal”, però que la construcció de l’estat rus ha quedat “històricament inacabada”.

Putin va negar fins a la vigília de l’atac contra Ucraïna que tingués cap intenció d’anar a la guerra. Ara Rússia camina amb pas ferm cap a un estat de mobilització permanent, davant d’un Occident que es rearma i, als seus ulls, n’amenaça la seguretat. El Kremlin mai admetrà que vulgui atacar Europa i, si ho fa, sempre podrà dir que ha estat una profecia autocomplerta.

Cita a París amb un soldat rus desertor: "No tinc por. Jo ja hauria d'estar mort"