I mentre Putin rebia els líders africans a Sant Petersburg, es feia pública la visita realitzada ahir dimecres pel ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, a Pyongyang, on va ser rebut pel dictador de Corea del Nord, Kim Jong-un, que li va mostrar les noves armes del règim. Els mitjans estatals nord-coreans s'han fet ressò de la trobada i explicaven que els dos estats havien tancat acords en "qüestions de preocupació mútua en l'àmbit de la defensa i seguretat nacionals i en seguretat internacional", sense donar més detalls. La visita es produeix, de fet, després que diverses informacions internacionals apuntessin que Corea del Nord pot estar subministrant armes a Rússia per a la guerra d'Ucraïna.
Prigojin reapareix a la cimera Rússia-Àfrica a Sant Petersburg
Putin promet 50.000 tones de cereals gratis a l'Àfrica per reforçar la seva influència a la regió
BarcelonaEl líder dels mercenaris del Grup Wagner, Ievgueni Prigojin, ha reaparegut aquest dijous a Rússia, en concret a Sant Petersburg participant en la cimera de líders de l'Àfrica i Rússia presidida pel president rus, Vladímir Putin. Suposadament Prigojin havia negociat amb el Kremlin exiliar-se a Bielorússia després del cop d'estat fallit que va protagonitzar el 23 de juny. Aquest dijous, en canvi, s'ha fet pública a les xarxes una fotografia seva amb el cap de protocol de la presidència de República Centreafricana. El grup paramilitar liderat per Prigojin està present a molts països de l'Àfrica, entre ells la República Centreafricana, on ofereix els seus serveis a canvi de concessions mineres i altres acords econòmics. El cap dels Wagner també s'ha entrevistat a Sant Petersburg amb representants del Níger –el país que ha patit aquesta matinada un cop d'estat militar– i de Mali, on també té una forta presència i les seves tropes han estat acusades per l'ONU de cometre crims contra la humanitat.
“A Sant Petersburg, els africans que han resistit la intimidació occidental tenen l’oportunitat de ser a la taula de negociacions del nou ordre mundial”, tuiteja l’activista suïssa-camerunesa Nathalie Yamb, una de les convidades de la cimera Rússia-Àfrica d’aquest 2023, aquest dijous i divendres. Yamb es va fer coneguda a les xarxes socials el 2019, a Sotxi, durant la cimera anterior, i aquest cop repeteix. Aquesta trobada està marcada per les baixes: si fa quatre anys van anar a Rússia 45 caps d’estat africans, en aquesta ocasió són 17. Moscou acusa Occident d’haver-los intimidat.
Molts països del continent fan equilibris entre Occident i Rússia: deuen diners a creditors occidentals, i els pròxims anys hauran de pagar o renegociar els venciments dels seus deutes, però també necessiten el blat, el petroli o el suport militar que els ofereix Moscou. Yamb acompanya el seu missatge d'una selfie amb una de les figures més destacades de la reunió, Dilma Roussef. L’expresidenta del Brasil presideix ara el Nou Banc de Desenvolupament, la institució financera dels BRICS. Aquest grup de països, conformat per Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica, promou un món multipolar més enllà d’Occident, i el banc pretén ser una eina per aconseguir-ho: el capital inicial és de 100.000 milions, poc més d’un 10% del que té la institució multilateral més coneguda, el Fons Monetari Internacional.
El cinturó del Sahel
Les baixes més destacades són les de Nigèria, la República Democràtica del Congo i Kènia. Després que Rússia suspengués lel 17 de juliol l’acord que permetia l'exportació del gra d'Ucraïna malgrat la guerra, el president kenià William Ruto va acusar Moscou d’haver-los “apunyalat per l’esquena”. El preu del blat, des del trencament, ha augmentat un 20% als mercats internacionals. La diplomàcia russa insisteix en una dada de l'ONU: la majoria dels cereals, durant l’any de duració de l’acord amb Ucraïna, va anar als països més rics, i tot just el 12% va acabar a l’Àfrica. La cimera ha començat, de fet, amb l’anunci del president rus, Vladímir Putin, d’un enviament gratuït de fins a 50.000 tones a Burkina Faso, Zimbàbue, Mali, Somàlia, la República Centreafricana i Eritrea. Alhora però el Kremlin han continuat bombardejant les infraestructures civils que serveixen per omplir de cereals els vaixells del port d'Odessa, des d'on s'exporta al món.
“La seguretat alimentària és el punt principal a l’agenda. Els líders africans voldrien un mecanisme alternatiu per accedir més fàcilment als productes agrícoles russos”, explica a l’ARA Ovigwe Eguegu, analista del think tank Development Reimagined. Aquest analista nigerià recorda que a la cimera de Sotxi, més enllà dels discursos, va haver-hi pocs resultats concrets: el més tangible, una planta nuclear a Egipte, amb una inversió d’uns 20.000 milions de dòlars.
Qui sí que ha assistit a la cimera són els líders de les juntes militars de Mali i de Burkina Faso. Assimi Goïta acaba d’aprovar una nova constitució a Mali que redueix el rol del francès a l’administració, i és proper a Moscou: la seguretat del seu país està en mans, en part, del grup de mercenaris Wagner. Els Estats Units acaben de sancionar a tres militars propers a Goïta acusant-los de “facilitar l’expansió del grup Wagner” a Mali; la junta ha respost reivindicant la seva sobirania i capacitat de “triar els seus aliats”. Ibrahim Traoré, el cap d’estat més jove del món –35 anys– després d’un cop d’estat l’octubre passat, ha mostrat bona sintonia amb els malians, tot i que nega la presència del Grup Wagner al seu país. Ambdós països s’enfronten a grups islamistes insurgents, i van expulsar les forces franceses dels seus territoris, que segueixen sense controlar del tot. Poques hores abans de començar la cimera entre els caps d’estat africans i Vladímir Putin, un cop d’estat al Níger ha tombat un gran aliat d’Occident al Sahel, Mohamed Bazoum.
Més seguretat i política que economia
L’empremta de Rússia al continent es pot veure a Mali, la República Centreafricana, el Sudan i Líbia, on els mercenaris del Grup Wagner han assegurat suport als seus aliats a canvi de concessions mineres. Més enllà de la seguretat, però, la petjada econòmica de Moscou segueix sent discreta: “Rússia busca reforçar les relacions amb diversos estats africans, però en la majoria dels casos el patró de les relacions és un enfocament en la seguretat i la política. Seria difícil veure a Rússia com un gran aliat econòmic o com una font d’inversió estrangera”, explica Eguegu. Tot i això, molts líders africans creuen que a Moscou poden trobar suport per a dues de les grans ambicions del continent: tenir un seient al G20 i aconseguir una reforma del Consell de Seguretat de l’ONU, on ara mateix no hi ha cap país africà. “Moscou també és una eina per desfer-se de la pressió occidental”, afegeix Eguegu, que segueix: “Durant la guerra de Tigre, es va pressionar molt el govern etíop, i Rússia va ser un dels pocs països no africans que, a través del seu ministre d’exteriors, va donar suport a Etiòpia”. Abiy Ahmed, el primer ministre etíop, també és a Sant Petersburg, i ha estat rebut personalment per Vladímir Putin.
Un dels grans interrogants és com afectarà els països africans el xoc entre el Grup Wagner i el govern rus de fa un mes, tenint en compte la fragilitat interna dels estats que s’han aliat amb els mercenaris russos. Després de l’intent de cop de Ievgueni Prigojin, el refredament de relacions entre el Kremlin i els Wagner ha deixat alguns dubtes sobre la taula. Per a Eguegu, la cimera Rússia-Àfrica hauria de servir per reafirmar la separació dels dos contextos: “No hi ha hagut mai una divisió clara entre la política exterior russa i les activitats del Grup Wagner. En aquest cas, l’estat rus va assegurar als seus socis africans que un desacord per Ucraïna –amb Wagner– no implicava necessàriament un desacord respecte a les activitats del grup a l’Àfrica.” I conclou: “Wagner ha tingut un rol que ha beneficiat Moscou, i qualsevol canvi en aquesta relació s’iniciarà des de Moscou”. L'escenari que Wagner es converteixi en una milícia fora de control del Kremlin que actui pel seu compte al servei de líders africans seria més inquietant.