Putin, amb el vent més a favor que mai gràcies a l’impuls de Trump

MoscouNi els acòlits més fervents del règim haurien pogut imaginar fa pocs mesos que, en aquest punt de la pel·lícula, les coses pintarien tan bé per a Vladímir Putin. Des que l’operació militar especial que havia de triomfar en tres dies es va convertir en una guerra de desgast que ja fa més de tres anys que dura, Rússia ha vist com l’estatus de potència mundial se li diluïa. L’agressió a Ucraïna va provocar el seu aïllament total respecte a Occident, una onada de sancions i la fuga d’empreses europees i nord-americanes, i va forçar el Kremlin a buscar l’aixopluc de la Xina. Putin admetia de facto la seva condició de pària i es veia obligat a concentrar tots els esforços en una guerra molt difícil de guanyar. Fins que va arribar Donald Trump a la Casa Blanca.

Amb una trucada, el president dels Estats Units va fer saltar pels aires l’equilibri de poders global i va restituir el seu teòric major enemic. Putin no va desaprofitar l’oportunitat d’abandonar l’ostracisme: va acceptar la invitació per tornar a seure a la taula dels grans decidit a aferrar-se a la cadira i va comprovar que, de sobte, el vent li tornava a bufar a favor.

Abans de la irrupció en escena de Trump, Rússia podia aspirar com a molt a una sortida digna del fangar d’Ucraïna: intentar maximitzar els guanys sobre el terreny, minimitzar les concessions i vendre-ho com un èxit. Ara Washington no només no considera que Moscou sigui culpable de la guerra, sinó que el situa com a part de la solució i accepta les seves demandes per un alto el foc. I encara més, ofereix a Putin recuperar el lloc que havia perdut al món. El botí de guerra, doncs, ja no és l’única prioritat; la pau és la penyora per tornar Rússia on li correspon. “El principal resultat de les negociacions no pot ser només la fi del conflicte, sinó la reconfiguració de tot el sistema internacional de relacions”, resumeix el diari oficialista Izvéstia. 

Fonts del Kremlin expliquen al Kommersant que no tenen cap mena de pressa per culminar les converses. No s’esperaven ni de bon tros trobar-se en una posició tan favorable i ara cal aprofitar el moment per esprémer-ne tot el suc. Per això tampoc es preveu que l’esperada reunió Trump-Putin se celebri immediatament. A la televisió estatal no hi caben de goig: “Ara tot es decideix en el gran triangle Rússia-Xina-Estats Units; en aquest marc la nova construcció del món donarà fruits. La Unió Europea ja no existeix com a força política unida”, explicaven aquesta setmana a l’informatiu. Mentrestant, el Kremlin felicita la nova administració nord-americana per haver canviat “tan ràpidament” la política exterior cap a una visió que “coincideix en gran manera” amb la del govern rus.

Sense al·licients per la pau

Però quins incentius té Putin per buscar la pau si els Estats Units retiren el suport a Ucraïna? El periodista de l’agència de notícies estatal russa RIA Nóvosti Ígor Naimuixin expressa el desconcert: “D’una banda, Trump parla de pau i polítics del seu entorn diuen que els interessa l’èxit d’Ucraïna, però, de l’altra, des de Washington sembla que estan donant a Rússia totes les cartes per aconseguir el triomf al camp de batalla”. El president rus se sent fort i per això ha deixat clar que no té intenció de fer concessions.

Fins ara Trump l’ha envalentit acceptant com a punt de partida que és difícil que Ucraïna recuperi els territoris ocupats (també l’annexionada Crimea) i impossible que entri a l’OTAN. A més, assenyalant Zelenski com l’únic que no té voluntat de negociar, beneeix el discurs trampós de Rússia que afirma que ells són els que més desitgen la pau. Així, si les converses fracassen, Washington en culparà Kíiv i permetrà que continuï la guerra.

Tal com escriu l’exministre de Defensa ucraïnès, Andrii Zagorodniuk, a la revista Foreign affairs, una pau en els termes de Rússia equivaldria a una “capitulació” d’Ucraïna. Adverteix que un acord que margini la part agredida “validaria l’agressió com a estratègia legítima” i que si el Kremlin se surt amb la seva després d’aconseguir èxits molt limitats al camp de batalla “només per un canvi sobtat en la política dels Estats Units”, alterarà la seguretat global “de manera perillosa”. Precisament això és el que persegueix Putin quan demana una pau “segura” per a Rússia: aconseguir la divisió de l’OTAN i allunyar Europa de les seves fronteres.

El futur de Rússia, en joc

La parsimònia russa a l’hora d’encarar les negociacions també s’explica per la prudència. Malgrat la satisfacció que va produir al Kremlin l’enganxada entre Trump i Zelenski, fonts del govern admeten al Moscow Times que els preocupa que la tensió entre els Estats Units i Ucraïna estronqui l’acord entre Moscou i Washington. En joc, no només la pau i l’estatus internacional, sinó l’aixecament de les sancions en un moment molt delicat per a l’economia russa. Putin ha plantejat hàbilment l’acostament a l’enemic històric, ara “soci”, com un negoci, però la desconfiança cap a la contrapart nord-americana persisteix, tal com mostra el fet que divendres Trump tornés a amenaçar el Kremlin amb més sancions si no treballen per a un alto el foc. L’analista Anton Barbashin avisa els propagandistes exultants: “També estàveu emocionats el 2016 i no va acabar bé”.

La immanència de Vladímir Putin en el poder li dona una perspectiva de futur poc habitual en governants democràtics. Ha vist desfilar cinc presidents dels Estats Units i ha comprovat que, d’un dia per l’altre, el vent passava de bufar-li a favor a fer-ho en contra. Ara viu el millor moment dels últims tres anys però ni canta victòria, ni canvia la retòrica militar, i molt menys atura la repressió.

El 23 de febrer passat, Dia del Defensor de la Pàtria, la vigília del tercer aniversari de l’inici de la invasió a Ucraïna, el president rus va insistir que era el moment de rearmar-se per “garantir la seguretat futura” del país. El professor Iuri Zhdànov, expert en relacions internacionals, ho expressa en un llenguatge menys prosaic, però molt més cru: “La sang ja vessada pels nostres soldats no ha de ser en va; sabem guanyar guerres, però a vegades aconseguim perdre la pau”.