“Nit dempeus”: el lema del 15-M francès

París“Avui no tenim dret a ser aquí, així que us recordo que els CRS [les forces de seguretat franceses] ens poden fer fora a la força”, avisava una noia, altaveu en mà, abans de donar per oberta l’assemblea d’ahir, cap a dos quarts de set del vespre. “Ja podeu seure a terra”, va continuar la noia, que era al centre d’una rotllana improvisada de joves i no tan joves, passants i curiosos. Ja fa quatre nits que la dinàmica es repeteix a la plaça de la República de París.

Tot va començar el 31 de març quan 1,2 milions de persones –390.000 segons les autoritats franceses– van sortir al carrer en contra de la reforma laboral de la ministra de Treball, Myriam El Khomri. Un cop acabada la manifestació, centenars de joves –liderats per diverses associacions, entre les quals hi ha Convergència de Lluites– van organitzar-se per ocupar aquesta plaça durant la nit, inspirant-se en els indignats, el moviment del 15-M nascut fa cinc anys de la plaça del Sol de Madrid.

Procés constituent

Si bé l’estàtua que hi ha a la plaça –una representació de Marianne, l’al·legoria de la República Francesa– continua envoltada de missatges de pau pels últims atemptats de l’any passat a París, ara el terra és ple de grafitis amb missatges de revolta. De fet, el primer que es veu en sortir de l’estació de metro de République és un “Revoltez-vous!” (“Revolteu-vos”, en francès). Més enllà, una pancarta de cartró –com gairebé totes les que hi han a la plaça– convida a participar als tallers constituents per formular una nova Constitució francesa.

Sota el lema “Nuit debout” (“Nit dempeus”, en francès), els indignats convoquen assemblees generals per donar veu a tothom que vulgui parlar i debatre no només de la llei El Kohmri, sinó també del sistema econòmic, la classe política o bé la crisi dels refugiats. Tant és així que ahir a la tarda l’assemblea va rebre amb aplaudiments un grup de pagesos que hi van anar per participar-hi. L’important és expressar-se.

Com al 15-M, les consignes són a base de mímica: els que volen parlar han d’alçar el braç; si s’aixequen les dues mans enlaire, es dóna l’aprovació a la proposTa; si es creuen les mans, vol dir que hi ha una oposició radical, que alhora obliga a presentar una altra proposta. Tot es debat i tot es vota. Una revolta a la francesa –alguns s’atreveixen a dir que com la del 1789– sense líders ni gurus, a excepció de l’economista i sociòleg Frédéric Lordon, que ha participat en alguna de les assemblees. Els indignats, de diverses edats, nacionalitats i professions, són independents de sindicats i partits polítics i s’organitzen en comissions de treball com ara la de logística i la d’animació.

I és que a la plaça no només es dialoga, també s’escolta música i s’organitzen concerts per fer més amena la revolta. Mentre que una desena de persones estan al darrere de la comunicació del moviment via xarxes socials, els voluntaris de la comissió de logística s’han d’espavilar per avituallar els que hi fan nit i, sobretot, resguardar-los del fred.

La revolta s’estén pel país

Tot i que París va ser la primera ciutat a revoltar-se, no és l’única població francesa que està indignada. El moviment ha corregut com la pólvora i altres ciutats com Tolosa, Rennes, Lió i Estrasburg també s’han unit a la Nuit debout. Avui, coincidint amb la presentació del projecte de llei de la reforma del treball davant la comissió de l’Assemblea, els principals sindicats estudiantils ja han cridat a una nova mobilització contra la llei El Khomri. Opositors a la reforma i indignats tornaran a fer pinya sota els ulls de la Marianne i de François Hollande.