Quatre claus per entendre la crisi a la frontera entre Bielorússia i Polònia

BarcelonaUns tres mil migrants, la majoria refugiats del Pròxim Orient, estan atrapats a la frontera entre Bielorússia, que els ha acompanyat fins allà, i Polònia, que els ha barrat el pas a cop d'antiavalots i gasos lacrimògens. Les famílies estan suportant temperatures sota zero i no s'hi permet l'accés als actors humanitaris. Després de la ratlla entre Turquia i Grècia o les tanques de Ceuta, aquest és l'últim escenari de crisi a la UE.

D'on venen els migrants i com han arribat fins allà?

N'hi ha de diversos orígens: molts són de Síria i l'Afganistan, però també de països africans com el Camerun o la República Democràtica del Congo o també de Veneçuela. Els vols des del Kurdistan iraquià fins a Bielorússia han sigut una de les rutes alternatives a les més mortíferes al Mediterrani. Actualment els principals punts de sortida són tres ciutats de la regió autònoma kurda del nord de l'Iraq: Irbil, Shiladze i Sulaimaniya, on poden obtenir visats del règim bielorús, sigui a l’ambaixada o sigui directament en agències de viatges. Segons ha dit el govern alemany, en les últimes setmanes hi ha hagut un augment dels vols directes a Minsk també des de Beirut, Damasc i Amman. Des de Bielorússia els migrants poden entrar a la Unió Europea a través de les repúbliques bàltiques o de Polònia, i allà continuar el seu camí fins a Alemanya o altres països de l'Europa Occidental. En mans dels traficants, els viatges costen entre 12.000 i 15.000 euros per persona, segons les informacions obtingudes per la cadena alemanya DW. El transport es fa a través de la companyia aèria estatal Belavia, que opera avions cedits en règim de lísing per aerolínies registrades a la UE, una pràctica que Brussel·les vol tallar de soca-rel.

Què fa el govern bielorús?

El règim d'Aleksandr Lukaixenko, al poder a Bielorússia des del 1994, és considerat l'última tirania d'Europa, i ha estat sotmès a sancions per la repressió de les protestes de l'agost del 2020 contra el frau electoral, i l'empresonament del periodista Roman Protassévitx, després d'obligar el seu vol comercial a aterrar a Minsk. Lukaixenko està instrumentalitzant els migrants per pressionar la UE perquè deixi de donar suport a l'oposició a l'exili, que continua treballant per derrocar-lo. Des del juliol, algunes desenes de milers de migrants han intentat entrar a Polònia, Letònia i Lituània, però mai havien sigut tants de cop com aquesta setmana. La crisi, però, és humanitària i no migratòria, perquè el flux continua sent molt petit.

Com ha reaccionat Polònia?

La política de la UE i els seus estats membres continua sent la del blindatge i la militarització de les fronteres. Lituània va començar a construir un mur amb filat espinós dilluns després de l'arribada d'unes 4.000 persones entre el gener i l'agost i Polònia també ha erigit un mur, al més pur estil Donald Trump. Segons Varsòvia, fins a 30.000 migrants han intentat entrar al seu territori aquest any, la meitat durant el mes d'octubre. Fa mesos que Polònia va autoritzar els seus policies a fer deportacions en calent a la frontera i a ignorar totes les peticions d'asil. Aquests dies ha desplegat agents antiavalots que han utilitzat gasos lacrimògens contra els refugiats i ha establert una zona militaritzada on no es permet l'accés a la premsa ni a les ONG, amb declaració d'estat d'emergència inclosa. Els migrants, entre els quals hi ha moltes dones i criatures kurdoiraquianes, han acampat sota un fred intens a uns metres de la frontera polonesa. Altres s'han dispersat en petits grups pel bosc per intentar travessar sense que els vegin. En els últims dos mesos almenys vuit refugiats han mort de fred a la zona. Varsòvia diu que ha enviat més de 15.000 soldats a la frontera.

Què diu Brussel·les?

La Comissió Europea augmenta la pressió sobre Minsk i diu que sancionarà les línies aèries registrades a la UE que contribueixin al "tràfic d'éssers humans". Però les relacions entre Brussel·les i Polònia, que ha desafiat obertament la preeminència de les normatives comunitàries, tampoc no són fàcils i la situació humanitària sobre el terreny és molt complicada. La UE i Berlín han fet costat a Polònia en el seu brutal tracte conta els migrants dient que "cal ajudar el govern polonès a assegurar les seves fronteres".