Quatre claus per entendre què està passant al Kazakhstan
El que va començar com una protesta pel preu del gas amenaça un dels règims autocràtics afins a Putin
BarcelonaL'antic palau presidencial del Kazakhstan, a la ciutat d'Almà-Atà, apareix cremat i parcialment derruït en un vídeo que circula a les xarxes socials, malgrat el bloqueig a internet imposat pel president del país. Se suma a les imatges publicades dimecres del derrocament d'una estàtua de l'expresident, Nursultan Nazarbàiev, que va governar el país amb mà de ferro des de la independència, el 1991, fins al 2019. A hores d'ara no hi ha dubte que el que va començar com una protesta social per l'encariment dels combustibles ha derivat en una revolta contra el poder polític, corrupte i autoritari, que amenaça aquest règim afí a Moscou. Nazarbàiev, que molts creuen que encara movia els fils des de l'ombra, ha fugit del país.
L'actual president kazakh, Khassim-Jomart Tokhàiev, ha imposat l'estat d'emergència, ha ordenat disparar a matar i ha rebut el suport de tropes russes i d'altres països de l'òrbita exsoviètica, que dijous van desembarcar al país. El conflicte ja ha causat la mort de desenes de manifestants (se'n desconeix la xifra exacta) i 18 policies, a més de milers de detinguts (2.000 només a Almà-Atà, la ciutat més gran del país).
Tot plegat amenaça de desembocar en un greu conflicte armat a l'Àsia central, una regió procliu a les desestabilitzacions però de gran importància per a Rússia i també per a la indústria energètica, ja que el Kazakhstan és un dels principals productors d'urani i de petroli del món. La crisi al país ha impactat fins i tot el preu dels bitcoins. Us expliquem les claus d'aquest nou conflicte.
Per què han sortit als carrers els kazakhs?
La mobilització va començar el diumenge 2 de gener, quan un petit grup de ciutadans va sortir a protestar per l'encariment del gas liquat, que amb el canvi d'any havia passat de 10 a 20 cèntims el litre. La majoria de vehicles fan servir aquest combustible, i l'encariment s'afegia a molts altres que en els últims mesos han anat elevant el cost del cistell de mercat al país, mentre la pandèmia elevava també la taxa d'atur.
Però ràpidament la protesta social ha anat derivant en revolta política, a mesura que més i més persones s'hi sumaven. "Shal ket!", corejaven. Significa "Que marxi el vell!" en kazakh. El vell és, esclar, Nazarbàiev, que va complir 81 anys al juliol. També cridaven "Oian qazaq!", que vol dir "Desperteu-vos, kazakhs", segons explicava a Eurasianet el periodista kazakh independent Daniar Moldabekov, que cobria les protestes fins que va caure i es va ferir una cama fugint després que un cotxe envestís la manifestació.
Qui són els manifestants?
El mateix Moldabekov explica que la multitud que ha ocupat els carrers, i que ha estat violentament reprimida per les forces de seguretat, no té cap figura política al capdavant, almenys no al carrer. "És un esforç comunitari, una multitud barrejada de tota mena de gent, sobretot habitants dels suburbis".
El president Tokhàiev, en canvi, assegura que es tracta de "terroristes" i de "bandits" finançats per forces estrangeres, uns arguments que es repeteixen com a resposta a qualsevol protesta social en l'òrbita postsoviètica.
Entre els milers de detinguts a les mobilitzacions, però, hi ha activistes de Desperta't, Kazakhstan, una organització liderada per joves i fundada el 2019 que reclama un canvi polític al país basat en el respecte a les llibertats civils i la fi de la censura. El partit opositor Respublika forma part d'aquesta organització, i destaca per haver reclamat la revisió de les eleccions que el 2019 van donar un 70% dels vots a Tokhàiev i la revocació del canvi de nom de la capital, que aquell any va passar de dir-se Astana a dur el nom de l'expresident: ara es diu Nursultan.
Com ha reaccionat el règim pro-rus?
"És evident el missatge que el règim de Kazakhstan llança al país, el mateix que els països de l'aliança CSTO fan arribar a les seves poblacions: l'exèrcit tancarà files al voltant dels règims autocràtics. Les protestes seran durament reprimides i els manifestants, tractats de terroristes i liquidats", diu a Twitter l'analista Marta Ter, especialitzada en aquesta regió. L'Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva (CSTO, per les seves sigles en anglès) és la versió del bloc pro Rússia de l'OTAN, i des d'aquest mateix dijous ha desplegat tropes de “manteniment de la pau” al Kazakhstan. En l'operació militar hi participen tropes russes, així com contingents de Bielorússia, Armènia, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Les paraules de Tokhàiev d'aquest divendres, en què ha ordenat a les seves tropes disparar a matar, pronostiquen un desenvolupament sagnant dels esdeveniments. Les d'aquests dies són les protestes més massives des de la independència del 1991, però no les úniques: les protestes del 2016 i del 2019 també van ser reprimides i silenciades. La magnitud de la nova revolta, però, pronostica un grau molt més alt de violència, que pot acabar apagant altre cop les demandes de llibertat de la població kazakh.
Quina importància té el Kazakhstan per a Putin?
El president de Rússia, Vladímir Putin, manté estretes relacions amb Kazakhstan –on la minoria ètnica russa és prop del 20% del total–, i especialment amb l'expresident autocràtic Nursultan Nazarbàiev. El Kazakhstan és la potència econòmica més important de tota l’Àsia central, gràcies a les seves reserves de gas, petroli, urani i terres rares. Els experts pronostiquen que la situació actual, amb les tropes als carrers i internet suspesa, foragitarà les empreses del sector energètic i dels minerals, cosa que fa preveure també la voluntat de Moscou d'"estabilitzar" la situació al país com més aviat millor.
Rússia també depèn del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhstan, com a base de llançament de totes les seves missions espacials tripulades. A més, el nou front obert al seu pati del darrere és una distracció inesperada i molesta en un moment en què el Kremlin manté la tensió internacional elevada a Ucraïna.
Per què la crisi al Kazakhstan ha fet baixar el preu dels bitcoins?
La situació al país ha tingut impacte fins i tot en el sector de les criptomonedes. El Kazakhstan, ric en recursos energètics, s'ha convertit en un hub del que s'anomena "mineria de bitcoins": el procés de creació d'aquesta moneda virtual, que requereix uns megaordinadors molt potents –que consumeixen molta energia– per fer els càlculs matemàtics que els generen.
Després que la Xina hagi restringit la "mineria de bitcoins" al seu territori com a mesura per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el Kazakhstan s'ha convertit en el segon gran hub mundial en aquest sector, només darrere dels Estats Units, i concentra un 18% del total mundial, segons la revista Forbes.
Però els càlculs per generar bitcoins es fan en xarxa amb centrals de dades d'arreu del món. Ara el bloqueig a internet imposat pel president kazakh per silenciar les protestes ha tallat les connexions també d'aquests miners de bitcoins, un efecte col·lateral que està fent baixar el valor de la criptomoneda.