Quatre joves feministes, primeres detingudes a la Xina per les protestes contra el covid zero

Pequín / Hong KongPrimer es van endur la comptable i l'escriptora freelance. Després l'antiga tutora, llicenciada en literatura anglesa. I pocs dies més tard, la policia va anar a buscar l'editora. Les quatre noies detingudes eren amigues. Passaven el temps lliure a Pequín com molts joves curiosos i de mentalitat creativa: organitzant clubs de lectura, mirant pel·lícules i debatent sobre temes socials. Quan al novembre van esclatar les protestes contra la política de covid zero a la Xina, s'hi van sumar. Ara són unes de les primeres manifestants que se sap que han estat arrestades formalment.

La Xina està duent a terme una campanya d'intimidació contra uns manifestants que van llançar el desafiament més directe al govern del Partit Comunista en moltes dècades i també al seu líder, Xi Jinping. Però el partit sembla decidit a reprimir qualsevol que s'hagi envalentit arran d'aquell esclat de descontentament. Les autoritats no han anunciat oficialment detencions i fins i tot han evitat reconèixer que hi va haver protestes. Reprimir el malestar sense encendre més la ira pública és la tàctica triada. El partit afavoreix la repressió discreta.

Però les informacions sobre les detencions i els interrogatoris de molts altres manifestants han circulat àmpliament entre els que van participar en les protestes o els que les van animar amb l'esperança d'un renaixement de la societat civil. Per a molts, la repressió és el recordatori de la intolerància de les autoritats, fins i tot davant la dissidència pacífica.

Desacreditació

El Partit Comunista intenta desacreditar els manifestants presentant-los com actors al servei de poders estrangers. Pequín fa temps que considera la dissidència el fruit d'una subversió secundada per Occident. Les protestes contra la política de covid zero no en són cap excepció: un diplomàtic xinès va suggerir que alguns dels manifestants havien estat "comprats per forces exteriors" i l'ambaixador de la Xina a França, Lu Shaye, va qualificar els manifestants de peons de "forces estrangeres".

El New York Times ha parlat amb algunes persones coneixedores del cas de les quatre noies detingudes. Sota anonimat per por de represàlies, asseguren que la policia les ha interrogat sobre l'ús de sistemes de missatgeria a l'estranger i la seva participació en activitats feministes. De fet, la propaganda xinesa denuncia sovint el feminisme com una altra forma d'influència estrangera. Les quatre arrestades, per la seva banda, sostenen que hi van participar seguint les seves pròpies conviccions i la creença que tenien dret, fins i tot a la Xina, d'expressar-les.

Abans de ser detinguda al desembre, una de les implicades, l'editora Cao Zhixin, de 26 anys, va enregistrar un vídeo que va lliurar a uns amics perquè el compartissin si desapareixia. "Ens importa aquesta societat", hi diu Cao, que també afegeix que a les altres tres companyes –Li Yuanjing, la comptable; Li Siqi, l'escriptora freelance; i Zhai Dengrui, la llicenciada en literatura anglesa– ja se les havien endut. "A la protesta vam respectar l'ordre públic, no vam provocar cap conflicte amb la policia", afirma Cao. "Llavors, per què encara ens han d'arrestar en secret?" No queda clar, ara com ara, que hagin estat reprimides per activitats feministes.

Hi ha més manifestants detinguts. Alguns usuaris de les xarxes socials xineses han intentat difondre el nom dels desapareguts arran de les protestes amb diverses llistes col·lectives que n'esmenten un parell de dotzenes. Però el sistema legal és opac i les xarxes socials estan molt censurades, cosa que dificulta que hi circulin dades exhaustives. La llei xinesa permet que la policia detingui qualsevol persona durant més d'un mes sense presentar-hi formalment càrrecs.

Fins i tot en el cas que les autoritats no haguessin arrestat inicialment les quatre dones per feministes, un cop investigades aquestes activitats les podrien haver convertit en un objectiu, assegura Lu Pin, una feminista xinesa que ara viu als Estats Units: “El govern xinès ha de buscar una explicació que s'ajusti a la seva lògica i no creu que la gent s'organitzi pel seu compte, seguint criteris polítics. Hi ha d'haver una mà negra". "A la Xina, el feminisme és l'últim moviment social actiu i visible".

Una vetlla per deu morts

La protesta a Pequín del 27 de novembre va començar com una vetlla amb espelmes per les deu persones, com a mínim, que van morir en l'incendi d'un apartament a la regió occidental del Xinjiang. Molta gent creia que les restriccions imposades per frenar el covid havien impedit que les víctimes fugissin del foc. El govern ho va negar. Al vídeo penjat a Twitter després de la detenció, Cao Zhixin també assegura que ella i les seves amigues van anar a la manifestació pel dolor per les víctimes: "Teníem emocions legítimes per expressar quan els nostres compatriotes són assassinats, ens compadíem per aquells que van perdre la vida, per això hi vam anar".

Aquella nit, la policia de Pequín es va mostrar relativament moderada, tot i que la vetlla es va convertir en una protesta al carrer contra la política de covid zero i en favor de més llibertat política. Els agents van filmar els participants, però no van detenir ningú. Però això ha canviat. Posteriorment, alguns assistents a les protestes de Pequín i d'altres ciutats han explicat que havien rebut citacions o visites a casa de policies. Els han preguntat per què havien anat a les manifestacions i amb qui. A alguns se'ls va dir que s'havien utilitzat les dades d'ubicació dels seus mòbils per localitzar-los.

Lu Pin, l'activista feminista dels EUA, sosté que és evident l'atenció que presta la policia a manifestants que no eren organitzadors destacats o que ni tan sols formaven part de cap grup més gran. També subratlla que les autoritats han delmat la societat civil. "Després de tota la repressió, als ulls de la policia, aquestes persones s'han convertit en les forces més amenaçadores". Són grups de gent que normalment "no es considerarien polititzades, que només mengen juntes, miren pel·lícules o parlen d'art": "Però, en moments clau, poden tenir el potencial d'actuar políticament".