El Quebec celebra eleccions deixant de banda la qüestió de la independència per primer cop

MontrealRosalie Pelchat és una jove típica de l’anomenada nova generació del Quebec. Pot parlar en francès o anglès indistintament, sense cap mena d'esforç. I es passa hores navegant a Facebook o veient Netflix en l'idioma de Shakespeare. A diferència de la generació anterior, ella no té cap interès de lluitar per un Quebec independent.

"Nosaltres no ens sentim insegurs sobre la nostra llengua, a diferència de la generació dels nostres pares", explica la Rosalie, de 17 anys i que estudia ciències a la universitat francòfona de Maisonneuve. "Estem millor econòmicament si formem part del Canadà i estem oberts al món. Parlar d’independència està desfasat", assegura.

El Quebec celebra eleccions aquest dilluns, i la possibilitat que aquesta província se separi del Canadà ha estat deixada de banda per primera vegada en dècades. En lloc de centrar-se en la independència, la campanya electoral ha estat dominada per temes com l’educació, la sanitat i, especialment, la immigració. El partit de centredreta proposa limitar la immigració en aquesta província francòfona, i que els nouvinguts hagin de fer un "examen de valors" i un altre de francès.

Els moviments independentistes s’han estès al món, com per exemple al Kurdistan, Catalunya i els Balcans durant els últims anys. Però al Quebec, la globalització, la prosperitat i les lleis estrictes que protegeixen la llengua i la cultura locals han fet que es deixi de banda el tema de la sobirania.

Fins i tot l’independentista i nacionalista Partit Quebequès ha promès que no proposarà la celebració d’un nou referèndum fins després del 2022, una manera de reconèixer que és un tema que, de moment, no li fa guanyar vots.

Aquesta formació és la tercera força a les enquestes, molt per darrere del Partit Liberal, que és ara al govern i que es troba frec a frec amb el partit de centredreta Avenir Québec, liderat per François Legault, un empresari que abans era un fervent defensor de la independència però que ara ha abandonat aquest objectiu.

"Els joves d’avui tenen confiança en ells mateixos, són capitalistes, federalistes i volen viatjar", explica Jean-Marc Léger, president de Léger, una important firma canadenca de recerca de mercats. Han crescut en el món sense fronteres de Twitter i Snapchat, afegeix. "No els interessa les batalles per la independència de la generació del 'baby boom', la dels seus pares".

En un debat televisiu de més de dues hores aquest mes entre els candidats dels principals partits, la qüestió de la independència no es va tractar en cap moment. En canvi, sí que es van discutir les propostes de Legault sobre expulsar els immigrants que no siguin capaços de superar un examen de francès després d’haver viscut tres anys a la província francòfona.

François Cardinal, un veterà comentarista sobre temes polítics al Quebec i cap de la secció editorial de 'La Presse' –el principal diari francòfon del Canadà–, va destacar que era la primera vegada en 40 anys que la qüestió de la independència del Quebec era ignorada en unes eleccions. El fracàs del moviment independentista en dos referèndums, un l’any 1980 i l’altre el 1995, va deixar fora de joc els seus seguidors, destaca el periodista.

Al primer referèndum, el 1980, sobre si el Quebec havia de separar-se del Canadà, el 'no' va guanyar amb un 20% més de vots. Pocs anys abans, el 1977, el Partit Quebequès, aleshores al govern, havia aprovat la llei 101, que establia que el francès seria la llengua al govern, els tribunals i el comerç. Davant la situació d’inestabilitat, desenes d’empreses, inclòs el Banc de Mont-real, va traslladar la seu a Toronto. Aquesta llei continua en vigor actualment. El 1995 el resultat de la consulta va ser molt més ajustat: el 50,58% dels quebequesos van votar a favor de continuar formant part del Canadà.

El desig d’independència també ha desaparegut al Quebec a mesura que la situació de l'economia ha millorat a la província. La taxa d’atur és inferior al 6%. A més, l’executiu del Quebec rep cada any milers de milions de dòlars del govern federal per al pagament de programes i serveis públics. Però això genera irritació en altres províncies del Canadà.