Com ha quedat Gaza després de 15 mesos de guerra?
Si res no es torça, les bombes deixaran de retronar aquest diumenge en una Franja completament destruïda
BarcelonaSi res no es torça, les bombes deixaran de retronar aquest diumenge a la Franja de Gaza. L'acord d'alto el foc entre Israel i Hamàs suposa un respir per a la gent d'aquest enclavament palestí, que fa 15 mesos que està sumida en una guerra que s'ha acarnissat amb la població civil i que ha deixat almenys 46.899 morts, més de 110.000 ferits i la majoria d'habitatges i infraestructures reduïdes a milions de tones de runa.
Les Nacions Unides i altres organitzacions humanitàries han avisat que caldran molts anys, fins i tot dècades, per aconseguir que Gaza es recuperi de la devastació de l'ofensiva implacable llançada per Israel l'octubre del 2023, després del brutal atac de Hamàs contra territori israelià.
En aquest any i tres mesos de guerra, l'exèrcit israelià ha destruït habitatges, hospitals i escoles a Gaza "a una escala sense precedents en la història recent", segons constata l'informe anual de Human Rights Watch publicat dijous. Segons aquesta organització, el 63% de tots els edificis de la Franja han quedat destruïts o danyats i, per tant, bona part de l'enclavament ha quedat inhabitable, cosa que "constitueix clarament una neteja ètnica en algunes zones i viola el dret de retorn dels palestins". Pel que fa als edificis residencials, l'ONU estima que més del 90% estan parcialment o totalment arrasats.
Erez Oest
Zona militar
Zones afectades per
ordres d'evacuació
Erez
Passos fronterers
Ciutat
de Gaza
Tancat
Obert amb
restriccions
Porta 96
LÍBAN
SÍRIA
Kissufim
CISJORDÀNIA
Khan
Yunis
FRANJA
DE GAZA
Rafah
ISRAEL
ISRAEL
EGIPTE
JORDÀNIA
Rafah
EGIPTE
Kerem Shalom
Morts i ferits
De les gairebé 47.000 víctimes mortals recomptades oficialment, un 30% són criatures. De fet, més de dues terceres parts són menors i dones, segons les xifres del ministeri de Salut de la Franja. I les Nacions Unides han ratificat aquesta proporció: de les 8.200 persones mortes que l'Oficina de Drets Humans (OHCHR) va verificar fins al setembre, el 70% eren dones i infants.
Amb tot, les xifres oficials de morts no inclouen moltes persones que continuen desaparegudes sota les tones i tones de runa, que podrien ser més d'11.000. Un estudi que va publicar la setmana passada la prestigiosa revista mèdica britànica The Lancet calcula que la xifra real de víctimes mortals podria superar les 70.000.
Pràcticament tota la població desplaçada
Almenys 1,9 milions de persones, és a dir, al voltant d'un 90% de la població de l'enclavament, s'han vist forçades a desplaçar-se, segons les Nacions Unides. Moltes d'elles ho han hagut de fer diverses vegades, i algunes fins i tot més de deu cops. Instal·lacions d'organitzacions humanitàries com les escoles de la UNRWA i els hospitals s'han convertit en refugis que han estat bombardejats de manera reiterada, així com també els camps atapeïts de tendes improvisades i en males condicions.
![Devastació a Khan Yunis, al sud de la Franja de Gaza, després de 15 mesos de guerra.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5500 3667"%3E%3C/svg%3E)
L'octubre del 2023, quan va començar l'ofensiva israeliana, l'exèrcit va ordenar que més d'un milió de persones del nord de la Franja evacuessin la zona en 24 hores. El maig del 2024, més de la meitat de la població de l'enclavament va quedar apinyada a la ciutat de Rafah, al sud, que després va ser bombardejada per Israel, cosa que va provocar que més d'1,4 milions de palestins s'haguessin de tornar a desplaçar. Finalment, l'octubre passat, Israel va tallar l'entrada de tota l'ajuda al nord de la Franja, i va forçar, un altre cop, desplaçaments massius.
Les condicions dels campaments improvisats són deplorables. Segons l'HRW, la "zona humanitària" d'Al-Mawasi –denominació posada per Israel, tot i que la zona ha estat atacada diverses vegades– va arribar a una densitat de població de més de 227.000 persones per quilòmetre quadrat a l'agost. A més, les pluges de la tardor i començaments d'hivern van destrossar la gran majoria d'aquests refugis precaris. "Nadons de Gaza s'estan morint de fred per les temperatures baixes i la manca de refugi", va alertar a finals de desembre el comissari general de la UNRWA, Phillipe Lazzarini.
![Un hospital de campanya a Khan Yunis inundat per les pluges, el 30 de desembre del 2024.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5500 4125"%3E%3C/svg%3E)
Les criatures, les víctimes més vulnerables
Una de les principals preocupacions és l'afectació a llarg termini per a les generacions més joves. Segons un informe de Save the Children, les bombes llançades el 2024 van fer que una mitjana de 475 criatures cada mes (o 15 cada dia) patissin ferides que els han provocat discapacitats potencialment per a tota la vida. Segons l'Unicef, pràcticament tots els infants de la Franja, 1,1 milions, necessiten suport psicosocial i de salut mental. L'ONU estima que almenys 19.000 criatures han quedat òrfenes.
Els 660.000 infants en edat escolar fa més d'un any que no poden anar a l'escola. De fet, pràcticament el 100% de les escoles i les universitats gazianes han quedat arrasades i no n'hi ha cap en funcionament.
Centres sanitaris
Els hospitals i altres centres sanitaris han estat bombardejats de manera continuada per part de l'exèrcit israelià. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), s'han registrat 654 atacs a instal·lacions sanitàries des que va començar la guerra i més de mil treballadors sanitaris han estat assassinats. Segons l'HRW, un 84% dels centres sanitaris han quedat totalment o parcialment destruïts.
Segons una avaluació inicial de l'OMS, caldrà invertir almenys 10.000 milions de dòlars en un termini de cinc a set anys per reconstruir el sistema sanitari. L'organització de les Nacions Unides preveu introduir diversos hospitals prefabricats a l'enclavament per donar suport al sector sanitari immediatament després de la implementació de l'alto el foc.
Fam i set
Als bombardejos i la destrucció generalitzada s'hi ha sumat la restricció en l'entrada d'ajuda humanitària per part d'Israel. Segons l'ONU, un 83% de l'ajuda alimentària ha quedat bloquejada per Israel als passos fronterers. Abans de la guerra, a l'enclavament hi entraven 500 camions cada dia, mentre que els dies abans de l'alto el foc el nivell estava al voltant dels 50 diaris, que no poden distribuir els productes al llarg de tota la Franja.
La mitjana abans de la guerra era d’uns 500 camions diaris
(la majoria d'importació comercial)
Durant el primer mes de la guerra, la mitjana va baixar a només 9 camions diaris
La mitjana diària més alta registrada durant la guerra va ser durant l’abril, amb 189 camions diaris
octubre
2023
gener
2024
abril
juliol
octubre
gener
2025
Mitjana diària calculada segons el total mensual. Les dades a partir del 7 de maig poden no incloure tots els camions comercials, ja que les dades de l’ONU estan incompletes
Tot plegat ha provocat que la fam s'hagi estès a nivells catastròfics, segons han alertat nombroses organitzacions d'ajuda internacional, i Israel ha estat acusat d'utilitzar la fam com a arma de guerra. "La guerra ha deixat més de 2 milions de persones totalment dependents de l'assistència alimentària, sense llar i sense cap ingrés", alertava aquesta setmana el Programa Mundial d'Aliments.
![Palestins intentant aconseguir menjar d'una organització humanitària a Khan Yunis.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4823 3097"%3E%3C/svg%3E)
A part del menjar, també hi ha problemes molt importants per aconseguir aigua: segons l'HRW, entre l'inici de la guerra i el juliol passat, els gazians han tingut accés a menys de 5 litres d'aigua al dia, una tercera part del que l'OMS considera el mínim per sobreviure. A més, la manca d'aigua corrent també ha comportat problemes de salut pública i ha fet aflorar malalties infeccioses, fins i tot algunes que ja estaven erradicades, com la pòlio.
Si els termes de l'acord entre Hamàs i Israel s'implementen tal com estan previstos, com a màxim durant els pròxims cinc anys s'haurà de dur a terme un pla de reconstrucció de la Franja sota supervisió internacional. Però el nivell de devastació és tan acusat i generalitzat que els esforços perquè això sigui una realitat hauran de ser titànics i globals.
![Nens palestins que pateixen desnutrició reben tractament en un centre sanitari a Rafah](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
