Quin impacte té per a la pandèmia la reobertura de fronteres a la Xina?

BarcelonaDesenes de persones feien cua aquest dilluns a les oficines d'immigració de Pequín per renovar el passaport. Les fronteres xineses s'han reobert i el país torna a estar connectat amb el món, després de tres anys d'aïllament per covid-19. Les abraçades i els retrobaments emotius van tornar a omplir els aeroports xinesos diumenge, el primer dia en què deixava de ser obligatòria la quarantena estricta per als viatgers que arriben de l'estranger. De moment, però, són només xinesos residents a l'estranger els que arriben al país per visitar la família, a qui en molts casos no havien vist des d'abans de l'inici de la pandèmia. D'altres, com el Yang Jianguo, un jubilat de 67 anys que feia cua per renovar el passaport, volen agafar un avió també per veure la família, en el seu cas una filla que viu als Estats Units. "Es va casar l'any passat, però va haver de posposar la cerimònia perquè no vam poder anar-hi", explicava a Reuters.

Tot plegat arriba just quan comença el Chunyun, la temporada de viatges que arrenca dues setmanes abans de l'Any Nou Xinès (el 22 de gener) i que, abans de la pandèmia, era la migració anual més gran del món, amb 2.000 milions de desplaçaments. Des de diumenge s'han reprès també les connexions terrestres, aèries i marítimes entre Hong Kong i la Xina continental, per on abans de la pandèmia creuaven uns 650.000 passatgers diaris. Ara, però, a més de requerir una PCR negativa, la xifra diària s'ha restringit a uns 60.000 previ registre.

La reobertura de fronteres ha tingut un efecte immediat en els mercats de valors, sobretot els asiàtics, que aquest dilluns han arribat en alguns casos a les xifres més altes dels últims sis mesos. Però, al mateix temps, ha generat neguit en molts països davant la nova onada de contagis que s'estén per la Xina, on les hospitalitzacions s'han disparat des que, a principis de desembre, el govern de Xi Jinping va decidir abandonar la política de covid zero per apaivagar les intenses –i inusuals– protestes socials.

Un gran nombre de països han recuperat l'obligació de la PCR negativa als aeroports per als viatgers procedents de la Xina i alguns han anat fins i tot més enllà: el Marroc ha prohibit l'entrada al país de qualsevol persona que vingui del gegant asiàtic. Però els experts asseguren que no hi ha motius per a l'alarma. "És difícil que [la reobertura de fronteres xineses] signifiqui un increment important dels casos de covid fora de la Xina, perquè aquí no n'hem deixat de tenir mai, i això fa que la immunitat mixta que donen les vacunes i haver passat la malaltia sigui prou potent", explica Dani López, investigador del Biocom-sc de la UPC.

Un estudi preveu 1,5 milions de morts a la Xina

El brot explosiu de la Xina s'explica perquè la seva població no havia entrat en contacte encara amb el virus, a causa de l'estricte control imposat des del 2020, i per la qüestionada estratègia de vacunació. El resum és que la fi de les restriccions a la Xina portarà el país a les xifres de pandèmia del març del 2020, però no afectarà les xifres de la resta del món, diu l'expert. Un estudi publicat a Nature l'any passat, de fet, preveia ja que l'aixecament de les restriccions elevaria la demanda d'UCIs a la Xina 15,6 cops per sobre de la capacitat dels seus hospitals i causaria "aproximadament 1,55 milions de morts" al país.

Tot i que és la variant òmicron la que més circula a la Xina (com a la resta del món), els efectes en una població no immunitzada poden ser més greus, tal com preveu l'estudi de Nature. I és que la vacuna xinesa té una efectivitat de només el 50% i l'estratègia de vacunació no va prioritzar la gent gran. "Molta població no està vacunada. Sé de primera mà que malalts de càncer i gent gran amb malalties cròniques no s’han vacunat perquè se’ls ha dit que millor no fer-ho. Això els fa molt vulnerables i segurament la situació a la Xina és bastant pitjor del que les autoritats han dit oficialment", apunta Just Castillo, expert en Àsia de la UOC.

"Un dels factors més sorprenents és que hagin reobert de cop sense tenir reserves de medicació ni prou UCIs; oficialment al país hi ha 64.000 UCIs" per a una població de 1.400 milions, apunta Manel Ollé, professor d'història i cultura de la Xina moderna a la UPF. A més, Xi Jinping es nega encara a comprar cap altra vacuna estrangera, perquè suposaria acceptar el fracàs de la pròpia. "Potser això haurà de canviar" a mesura que avanci el virus, diu Ollé.

Per això, a l'entusiasme amb què molts xinesos han rebut l'aixecament de les restriccions i reobertura de fronteres pot acabar convertit en "desconfiança o descrèdit per aquest canvi sobtat de política si resulta que no té un bon resultat", apunta l'expert. Haver cedit a les protestes socials pot acabar sortint car al govern de Xi Jinping si deriva en un desastre sanitari, sobretot ara, que "entre molts sectors de la societat xinesa, sobretot els més actius políticament, s'ha estès la sensació que per fi protestar serveix d'alguna cosa".