Quin ordre prevaldrà demà al Pròxim Orient?

BarcelonaDesprés d'un any de guerra entre Israel, Hamàs, les forces xiïtes del Líban, l'Iran, els houthis iemenites i els xiïtes de l'Iraq, amb desenes de milers de morts, especialment palestins, no està clar com es resoldrà la crisi, encara que no sigui de manera permanent sinó temporal. El primer ministre Benjamin Netanyahu i el seu entorn parlen d'un "nou ordre" que no s'ha especificat i, per tant, no se sap què entén exactament per aquest concepte.

Per establir l'ordre nou, és a dir, una correlació de forces diferent, el pas més gran que ha de fer Israel és acabar amb el règim islàmic de Teheran, i per això necessita l'ajuda dels Estats Units. Si s'escull aquesta via, és possible que no es pugui avançar fins després de les eleccions nord-americanes del 5 de novembre.

La situació a l'Iran és complicada per la forta polarització que hi ha entre els sectors més religiosos i antioccidentals i els sectors més prooccidentals. Encara que Israel i els Estats Units estan aprofitant aquesta divisió per provocar la inestabilitat, no podem esperar un canvi de règim a curt termini, a menys que els Estats Units trepitgin fort l'accelerador.

Si això passa, es crearia una situació molt volàtil a l'Iran, que potser no interessa a Washington. En aquest cas, no podria descartar-se una cruenta guerra civil, perquè el règim compta amb un suport considerable, i tota aquesta gent, apartada del poder per la força, no romandria sense fer res. La nova situació podria crear més inestabilitat internacional indesitjada.

Si descartem la caiguda immediata del règim iranià, que és l'objectiu cardinal d'Israel, l'estat sionista voldrà estrènyer més la pressió sobre aquell país, i la millor manera de fer-ho no és amb la força militar, sinó les sancions econòmiques i polítiques. No seria una política nova; fa molts anys que s'està aplicant i el seu futur dependrà en gran part del que passi a les eleccions americanes.

Si la victòria és per a Donald Trump, el panorama podria ser un xic diferent. Durant el seu anterior mandat, el president republicà va tenir una confrontació molt directa amb l'Iran, va abandonar unilateralment l'acord entre l'Iran i els Estats Units signat per Barack Obama, i va imposar sancions econòmiques molt dures que encara continuen vigents en gran part. Si guanya, Trump potser tornarà a imposar sancions d'una manera més agressiva.

La mà dura de Netanyahu

És obvi que mentre duri el règim, Teheran continuarà ajudant Hamàs i els grups xiïtes de tota la regió, de Hezbollah al Iemen. Ara bé, Netanyahu i els americans poden fer més per limitar aquesta ajuda als enemics d'Israel, particularment la militar. Si Hezbollah i Hamàs han pogut sorprendre Israel significa que Israel no ha fet tot el possible per evitar-ho.

En les últimes setmanes hem vist que Netanyahu es troba en un procés de rehabilitació. La decapitació del lideratge de Hezbollah ha disparat la seva popularitat. Tot sembla indicar que vol continuar sent primer ministre després de la crisi, i per aconseguir-ho necessita aplicar una mà molt dura contra els seus enemics.

Per obtenir aquest objectiu, i la dissuasió consegüent, Netanyahu ha de pacificar Gaza per la força i el sud del Líban, també per la força. Una invasió permanent del sud del Líban seria contraproduent perquè exposaria perillosament els soldats a una guerrilla de Hezbollah. On pot millorar és en la intercepció de les armes que Teheran envia al Líban i a Gaza. Això jugaria a favor d'Israel, però no està clar que basti per crear l'ordre nou que busca Netanyahu.