Internacional10/10/2023

Quin és el paper de l'Iran en la guerra entre Israel i els palestins?

Teheran finança Hamàs i Hezbol·lah per mantenir la seva influència regional

BeirutÉs un secret de domini públic que darrere de la preparació i logística de l'assalt coordinat de Hamàs a Israel hi ha les forces Al-Quds, el braç internacional de la Guàrdia Revolucionària iraniana, i el grup Hezbol·lah, aliat paramilitar de l'Iran al Líban. La sala d'operacions de l'atac sense precedents de dissabte ha estat Beirut. El líder de la força Al-Quds, Ismail Qaani, s'hi ha reunit clandestinament els últims mesos amb el líder de Hezbol·lah, Hassan Nasrallah i amb delegacions palestines del moviment Hamàs, la Jihad Islàmica i altres grups antiisraelians actius al Líban.

Amb l'objectiu que el moviment Hamàs, sunnita, treballés més estretament amb altres grups de la resistència com Hezbol·lah, que és xiïta, Qaani va iniciar la coordinació entre aquestes milícies al mes d'abril durant les reunions al Líban. Un fet significatiu, fruit d'aquestes trobades, va ser els llançaments de coets Katiuixa des de territori libanès, com a represàlia a la nova fustigació de palestins a la mesquita d'Al-Aqsa, a Jerusalem, l'abril passat, que va coincidir amb la visita sorpresa a Beirut del líder de Hamàs, Ismael Haniyeh.

Cargando
No hay anuncios

Segons The Wall Street Journal, líders de la Força Quds s'han estat reunint almenys cada dues setmanes a Beirut amb Nasrallah (Hezbol·lah), Ziad al-Nakhala (Jihad Islàmica) i Salih al-Arouri, el cap militar de Hamàs.

El simbolisme del 7 d'octubre

La matinada del 7 d'octubre els alts comandaments iranians van donar llum verda a l'operació Inundació d'Al-Aqsa. La data escollida per a l'assalt de Hamàs no ha estat trivial. El mateix dia, 23 anys abans, Hezbol·lah va donar el seu primer cop en territori israelià. El 7 d'octubre del 2000, quatre mesos després de la retirada oficial de les forces israelianes del sud del Líban, després de la implementació d'una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU, un escamot de Hezbol·lah es va infiltrar a l'altra banda de la línia fronterera i va segrestar tres soldats israelians als voltants de les Granges de Shebaa. La matinada de diumenge, 4 hores després de l'atac de Hamàs, Hezbol·lah va bombardejar aquesta franja ocupada per Israel, als Alts del Golan.

Cargando
No hay anuncios

L'operació de Hamàs "prova la capacitat de l'Iran de colpejar Israel des de diferents fronts", assenyala Michael Young del Centre Carnegie del Pròxim Orient. En altres paraules, la guàrdia revolucionària de l'Iran, a través de la força Al-Quds, vol obrir múltiples fronts contra Israel des del nord amb Hezbol·lah i la Jihad Islàmica, i des del sud amb Hamàs.

Cargando
No hay anuncios

Un altre dels objectius d'aquesta operació, coordinada per l'Iran i executada per Hamàs, busca interrompre les negociacions sota els auspicis dels Estats Units –i conegudes com els Acords d'Abraham el 2020– per normalitzar les relacions entre l'Aràbia Saudita i Israel. Unes negociacions que l'Iran considera una amenaça per als seus fins estratègics a la regió.

De fet, el 3 d'octubre, just quatre dies abans que Hamàs llancés el seu atac contra Israel, Ali Khamenei, líder suprem de la República Islàmica, va advertir a les nacions àrabs que “els països que apostin per la normalització amb Israel perdran”.

Cargando
No hay anuncios

Influència regional

Teheran busca contínuament consolidar la seva influència al Líban, Síria, l'Iraq i el Iemen, així com a Gaza, a través del suport i finançament militar a grups armats. El 2021 el departament d'Estat dels Estats Units va dir que Hamàs rep al voltant de 100 milions a l'any en finançament, armes i entrenament de Teheran, així com alguns fons recaptats als països del golf Àrab.

Cargando
No hay anuncios

Un acostament polític dels països àrabs a Tel-Aviv afebliria les relacions econòmiques de l'Iran amb la regió. Els acords de pau amb Egipte i Jordània i ara la normalització amb els estats àrabs del Golf, aliats nord-americans, donarien a Israel un accés més gran al comerç marítim mundial –des del mar Roig fins al mar Aràbic– a través de tres punts clau: el canal de Suez i els estrets d'Ormuz i Al-Mandeb.

Encara que l'Iran segueixi negat que ha cooperat en l'atac a Israel, la seva supervivència dependrà de l'èxit de Hamàs i els seus aliats regionals en aquesta guerra.