Quines dietes han seguit els reis britànics al llarg de la història?

BarcelonaDe fora, la rigidesa i la immobilitat de Buckingham són valors que traspuen de les seves parets centenàries. Però malgrat els més reticents al canvi, a dins, alguns costums es renoven. Per la influència del relleu generacional, per la consciència del mantra "menys és més" o per simple empatx d'opulència reial, els menús servits a palau han canviat substancialment en poc més d'un segle. Dels 17 plats que el rei Jordi V s'embotia a l'estómac un dia qualsevol a principis de segle, podrien fer-se quatre menús de coronació del seu besnet, Carles III, i encara sobraria menjar.

Sobre la modèstia gastronòmica de l'actual rei d'Anglaterra ja van escriure's diferents articles que es posaven les mans al cap amb els plats frugals per a la celebració que el convertia, el setembre del 2022, en l'hereu dels reialmes de la Commonwealth. Per commemorar un dia tan assenyalat –com a mínim, per a ell– Carles III va degustar una quiche vegetariana d'espinacs, faves, formatge i estragó, com a entrant; un costellam de xai amb un adobat asiàtic, de primer; una albergínia amanida amb una salsa de iogurt i chutney amb cebes fregides, com a plat per anar fent baixar, i, de postres, un trifle de maduixes i gingebre. Res més.

A la reina Victòria aquest menú no li hauria tocat ni una dent, tampoc a Elisabet II i ni tan sols al modest Jordi V. Les diferències abismals entre els àpats dels reis d'Anglaterra s'han pogut saber després que l'Hotel Drouot de París hagi presentat en subhasta 4.000 peces del xef francès Cristophe Marguin, en què s'inclouen menús imperials, presidencials i reials mai vistos.

De la reina Victòria a Elisabet II, passant per Jordi V

A Buckingham, menjar és molt més que un tràmit biològic, i per això, cada context històric, ocasió i convidats demanen uns requisits concrets. En el cas dels plats de la reina Victòria, l'extensió del seu regnat també es traslladava a taula, on "un àpat habitual era equivalent a un banquet de l'època", va assegurar el cap de cuina de la reina Victòria, Eduard VII i Jordi V, Gabriel Tschumi, en el llibre Royal chef: Recollections of life in royal households from queen Victoria to queen Mary. Un menú d'un dia qualsevol del 1885 contenia: paté de cap de vedella, truita i rèmol en pa ratllat seguit de croquetes de pa dolç de vedella, talls de cérvol, pollastre engreixat en crosta salada i vedella rostida. El plat principal incloïa faisà i pollastre, acompanyat de patates fregides. Per acabar, les postres podien ser suflé de gingebre i pastís d'ametlles farcit de crema de vainilla i flor de taronger. Per als que encara tenien espai, també s'oferia una taula auxiliar d'embotits que incloïen llengua i vedella.

El seu net, Jordi V, va ser el rei que va iniciar el camí cap a la pseudoausteritat, potser no per plaer, sinó com a senyal de solidaritat amb els seus ciutadans durant la penúria de les dues guerres mundials. Els fastos reials es van acabar. Es va prohibir l'alcohol, l'esmorzar va passar de deu plats a dos, el dinar també es va reduir a tres plats i no se servia carn més de tres vegades a la setmana. També va ser el promotor del canvi de l'alta gastronomia francesa que s'havia servit en els últims segles cap a uns plats d'essència britànica com els cutlets –una llesca fina de carn de la cuixa o les costelles de xai–, rostits i el pastís de cottage, a més dels curris, per no perdre la marca colonial.

Si alguna cosa destacava dels menús de la seva neta i hereva de la Corona, la reina Elisabet II, no eren precisament els plats, sinó el beure. La dona que va regnar 70 anys al territori britànic tenia una predilecció especial per bones begudes alcohòliques i no precisament barates. Un exemple va ser el menú que va tenir lloc al castell de Windsor l'any 2008 quan l'aleshores president de França, Nicolas Sarkozy, i l'exmodel i cantant Carla Bruni van ser convidats a un sopar amb Elisabet II i Felip d'Edimburg.

Per començar, van gaudir d'un filet de rèmol, seguit d'un plat principal de medalló de xai amb carxofes i faves, coliflor amb salsa holandesa, pastanaga amb estragó, patates fines a rodanxes i amanida. Les postres van ser pastís de ruibarbre amb crema de vainilla i fruita. Però el plat fort va ser la qualitat dels vins: un Margaux 1961, de 2.720 euros, i una ampolla màgnum de Krug del 1982, valorat en 4.600 euros.