Quines són les perspectives de Netanyahu després de l’alto el foc amb Hezbollah al Líban?

El CaireEn la compareixença que va fer dimarts unes hores abans de l’entrada en vigor de l’alto el foc al Líban amb Hezbollah, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va declarar que la treva arribava després d’haver aconseguit “grans avenços” en “set fronts” on Tel-Aviv ha estat operatiu en l'últim any: l’Iran, Gaza, Cisjordània, el Iemen, l’Iraq, Síria i el Líban.

El que Netanyahu no va mencionar, en canvi, va ser un vuitè front igual o més important per a ell a l’hora de prendre decisions, i al qual sí que s’havia referit feia només tres dies en una altra declaració en hebreu difosa en resposta a una investigació contra la seva oficina per la filtració i possible manipulació d’informació de seguretat confidencial: el front domèstic.

Des de l’inici de l’ofensiva a Gaza aquest vuitè front ha marcat en gran part el full de ruta de Netanyahu, a qui es considera sobretot preocupat per la seva supervivència política. I la treva amb Hezbollah no amenaça immediatament el seu govern i li permetrà evitar els riscos de mantenir la incursió al Líban, injectar pressió a Gaza i avançar la seva agenda domèstica.

“Netanyahu està centrant l’atenció en la seva pròpia supervivència personal i en la del govern. No té un pla estratègic per a Israel ni cap mena de visió per al Líban, i crec que amb Gaza passa el mateix”, considera el comentarista i analista polític israelià Ori Goldberg.

Mitjans israelians afirmen que Netanyahu segueix de prop les enquestes i un dels sondejos més recents sobre l’acord amb Hezbollah, fet dimarts per una televisió local, mostra una forta divisió al país entre els que li donen suport, els que s’hi oposen i els que dubten. Entre els partidaris de la coalició de govern, però, només un 20% dels enquestats li donen suport.

Conscient de la impopularitat de l’acord entre la seva base, Netanyahu ha justificat en part la decisió al·legant pressions dels Estats Units, i ha declarat que un dels tres principals motius per firmar-lo és poder abastir-se d’armes i munició després de “grans endarreriments” en algunes entregues, en un dard velat i fins ara infundat contra Washington. La treva, inicialment de 60 dies, també li dona cobertura durant el període de transició entre Joe Biden i Donald Trump.

Un acord a Gaza, sense acabar amb la guerra

Els Estats Units, Egipte i ara també Turquia estan aprofitant l’impuls de l’alto el foc al Líban per tancar un acord similar a Gaza, partint de la base que la treva amb Hezbollah deixa Hamàs pràcticament sol. Mitjans d’Israel indiquen que Netanyahu està interessat en un acord que no posi fi a la guerra ni a l’ocupació de Gaza, però la perspectiva d’un avenç ràpid és mínima.

“Hi haurà acord? Potser sí, perquè hi ha renovat interès en què n’hi hagi”, creu Goldberg. “Però no sé fins a quin punt el podrà tancar Netanyahu, perquè no crec que estigui interessat en un acord que impliqui la fi de la guerra”, afegeix l’analista, que nota que “ni Netanyahu ni els israelians estan especialment compromesos amb cap mena de canvi real a Gaza”.

Per al primer ministre, la gran diferència entre els dos fronts és que els seus socis de govern d’extrema dreta han amenaçat amb fer caure l’executiu si hi ha un acord amb Hamàs, però no amb Hezbollah. I Netanyahu, que al setembre va afegir un nou partit minoritari a la coalició, disposa d’un govern estable i prou ampli per tolerar alguna rebel·lió o deserció.

A més, tot i que avui obtindria pitjors resultats que en les últimes eleccions, el seu partit, Likud, lidera des del juliol els sondejos electorals. I excloent els partits ultraortodoxos, la resta de socis del govern –que ara no podria revalidar-se– estan mostrant dificultats per mantenir el seu suport electoral i dos podrien quedar fora del Parlament, així que a cap li interessa anar a les urnes.

Alhora, els últims sondejos sobre Gaza revelen que una àmplia majoria d’israelians consideren més prioritari el retorn dels ostatges que derrotar Hamàs i creuen que ja ha arribat el moment d’acabar amb la guerra. Però entre els jueus de dretes, la base de suport real de Netanyahu, encara hi ha tolerància per continuar amb la guerra i els religiosos prioritzen aniquilar Hamàs.

Una agenda polèmica

Les pròximes eleccions estan previstes per a finals del 2026, un marge suficient per avançar iniciatives polèmiques que l’oposició considera de tints autocràtics i que ja s’estan debatent al Parlament i al govern. Entre aquestes destaquen mesures contra mitjans de comunicació públics i independents, una reforma per debilitar el poder judicial, la destitució d’alts càrrecs judicials i de seguretat, i legislació per dificultar l’accés d’àrabs israelians al Parlament.

L’agenda de Netanyahu també estarà immediatament marcada pel front legal que té obert. El 10 de desembre començarà el seu testimoni en un judici criminal per tres casos de corrupció, i en paral·lel el seu entorn és investigat per filtrar informació confidencial i manipular documents oficials en benefici seu. Des de l’exterior, el Tribunal Penal Internacional va emetre la setmana passada una ordre d’arrest contra ell per crims de guerra i lesa humanitat a Gaza.