Quinze grams d'explosiu dins un mòbil
Una operació com la d'aquesta setmana al Líban i Síria requereix un grau de sofisticació considerable, i també uns serveis secrets que arrisquin persones al país on té lloc l'operació. Al Líban i a Síria el Mossad ha fet operacions arriscades des de fa molts anys, encara que no sempre han estat exitoses.
Una part dels dispositius que han explotat aquesta setmana tenien el seu origen a la capital d'Hongria, Budapest, concretament en una empresa pantalla que sembla que el Mossad va establir-hi, sense que se sàpiga si amb la llum verda del govern hongarès o clandestinament, ja que les dues coses són possibles.
Existeix una creixent bibliografia sobre aquest tema. Dos dels llibres que aborden la qüestió els va publicar l'israelià Victor Ostrovsky, exmembre del Mossad, que el va abandonar i es va refugiar al Canadà, on va revelar algunes característiques del funcionament del servei secret als anys noranta.
Qui era llavors primer ministre, el likudnik Yitzhak Shamir, que també va fer una part considerable de la seva carrera al Mossad, va fer tota la pressió possible per evitar la publicació del primer llibre. Però Ostrovsky va veure que les seves històries escrites al primer volum, By Way of Deception (1990), arribaven a les llibreries de tot el món, i fins i tot d'Israel, encara que una mica més tard. Ostrovsky va ser un operador d'agents (katsa, en hebreu) dins del Mossad.
Desenes de milers d'agents
Ostrosvsky i altres han revelat que el Mossad opera amb un gran nombre de jueus no israelians que viuen a la diàspora i que voluntàriament es posen al servei de l'agència d'intel·ligència israeliana. En hebreu es coneixen amb el nom de sayanim. És molt possible que en l'operació contra Hezbollah hi hagin participat sayanim en algun estadi, perquè és una pràctica habitual. Alguns experts estimen que el nombre que n'hi ha al món és de desenes de milers.
Altres vegades, els col·laboradors del Mossad no són ni israelians ni jueus. Mentre que els sayanim o jueus de la diàspora no acostumen a cobrar per la seva feina, perquè és voluntària, els agents no jueus poden cobrar amb diners o d'una altra forma.
Un cas notori d'aquests últims va ser el palestí de la Franja de Gaza Kamil Hamad, que va demanar diners al Shin Bet, l'agència germana del Mossad que s'encarrega de fer les tasques secretes als territoris palestins ocupats. El Shin Bet li va donar diners a canvi que Hamad lliurés un telèfon mòbil a Yahiya Ayyash, conegut com l'Enginyer, que va desenvolupar els explosius de les Brigades al-Qassam de Hamàs i va ser responsable de la mort de quasi un centenar d'israelians.
L’operació contra l’Enginyer va ser molt semblant a la d’aquesta setmana. El telèfon que Hamad va passar a Ayyash era un mòbil aparentment normal. El Shin Bet va dir a Hamad que el mòbil portava un dispositiu per escoltar les converses de l’Enginyer, però en realitat portava també 15 grams d’explosiu. El Shin Bet va trucar a Ayyash, va preguntar per ell, i va fer explotar el telèfon destrossant-li el cap. L’Enginyer va morir a l’instant.
Immediatament, el Mossad va treure Hamad de la Franja de Gaza i va proporcionar-li un visat per als Estats Units, on continua vivint fins avui.
