França

La ràbia contra Macron encén França: la crisi de les pensions en cinc claus

La indignació per la reforma de l'edat de jubilació porta 1,1 milions de persones al carrer

Gent observant l'edifici de l'ajuntament de Bordeus en flames
24/03/2023
4 min

ParísFrança està indignada. L'endemà de les primeres declaracions del president Emmanuel Macron sobre la reforma de les pensions després de ser adoptada pel seu govern, milers de francesos han tornat a omplir els carrers aquest dijous en la novena jornada de vaga general contra la reforma. La ràbia i la indignació han augmentat en els últims dies per la negativa de l'executiu a sotmetre la reforma, que allarga l'edat de jubilació fins als 64 anys, a votació a l'Assemblea Nacional. Sindicats i ciutadans han sortit en massa al carrer per deixar clar que la lluita continua i que no aturaran les protestes encara que el govern hagi donat la reforma per tancada. Segons la policia, a tot el país s'han manifestat gairebé 1,1 milions de persones, una xifra que els sindicats eleven a 3,5 milions. Aquest matí de divendres, el balanç oficial de la jornada era de 457 detinguts i 441 agents de policia ferits.

Més enllà de la guerra de xifres, les protestes d'aquest dijous deixen més demostracions de violència que en els dies anteriors, amb aldarulls a ciutats com Rennes, Nantes, Bordeus i París. Una de les imatges més espectaculars l'han protagonitzada els manifestants de Bordeus, que han calat foc a l'ajuntament de la ciutat. La porta de l'edifici s'ha cremat, però els bombers han pogut apagar les flames.

Les portes d'entrada de l'edifici de l'Ajuntament de Bordeus cremades

Tot i que el president de la República prefereix mirar cap a una altra banda, les mobilitzacions s'han radicalitzat i amenacen en convertir-se en una crisi social d'envergadura, similar a la que França va viure fa més de quatre anys amb les "armilles grogues". El conflicte social i polític que ha desencadenat la reforma de les pensions sembla lluny d'amainar. De fet, els sindicats han anunciat una nova vaga general pel 28 de març.

La ira al carrer no només ha crescut per l'adopció del text sense el vot parlamentari. També ha augmentat per les paraules del president de la República, que dimecres va justificar la reforma i va deixar clar que no farà marxa enrere. "La reforma és necessària", va reiterar en una entrevista televisiva. "Ha d'entrar en vigor abans que acabi l'any", va insistir. Macron no va donar cap marge per fer modificacions i tampoc va mostrar cap empatia amb els ciutadans que es manifesten des de fa dies. Davant d'aquesta actitud, que molts qualifiquen de supèrbia, el focus de la indignació apunta ara al president de la República.

Enfrontament amb la policia

És l'actitud inflexible de l'inquilí de l'Elisi el que ha fet explotar la ràbia. A les manifestacions d'aquest dijous en diferents ciutats franceses s'han vist moltes pancartes contra el president. "Macron no ha donat en absolut una resposta al que està passant al carrer. I això és una mostra de menyspreu –ha declarat el líder de la CGT francesa, Philippe Martinez–. Nosaltres continuem amb la mateixa determinació i esperit combatiu. L'objectiu és el mateix: que es retiri la llei". A París, la manifestació ha reunit 119.000 persones, segons la policia, i ha acabat amb enfrontaments amb la policia als voltants de l'Òpera, un lloc molt turístic. Segons ha informat el ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, a les 22.30 hores s'havien comptabilitzat 123 policies ferits i 172 detinguts. El ministre ha acusat els violents, "sovint de l'extrema esquerra", de voler "matar policies".

Un manifestant amb una màscara del president francès, Emmanuel Macron, a una manifestació aquest dijous a Niça, França.

"Les manifestacions es repetiran cada dia i cada setmana", assegura la Gaëlle, que es manifesta a París. Al seu costat, la Pauline, una mestra parisenca. "El que va dir Macron són mentides. Va enganyar França. El sentiment no és de frustració...el que estem és enfadats", afirma. El Didier és un obrer que ja està jubilat però també es manifesta en solidaritat amb les futures generacions. Sosté que Macron és president perquè "molta gent el va votar perquè no guanyés l'extrema dreta, però no té massa suport". El pensionista afirma que la gent es continuarà manifestant però veu el futur negre: "Veurem, què passa. França està cada dia pitjor".

Durant tot el dia s'han produït actes de protesta arreu del país. Un grup de manifestants de sindicats ha bloquejat aquest matí els accessos per carretera a la terminal 1 de l'aeroport Charles de Gaulle de París, fet que ha obligat els passatgers a arribar a la terminal caminant. Després han accedit a la terminal on s'han manifestat enmig dels viatgers. Un altre grup de persones han ocupat durant una estona les vies del tren de l'estació de Lió de París. De fet, el sector aeri i el dels transports són dels més afectats per la vaga general d'aquest dijous. Divendres encara continuaran els retards i les cancel·lacions de vols amb origen o destí als aeroports francesos.

Manifest dels actors

Coincidint amb la jornada de vaga general, 300 personalitats del món de la cultura, com les actrius Juliette Binoche i Laure Calamy, han fet públic un manifest publicat pel diari Libération contra la reforma de les pensions. "És l'hora de dir que ens oposem a aquesta reforma i a la seva adopció a la força pel 49.3", afirma el text. El 49.3 és l'article de la Constitució francesa que permet al govern aprovar lleis sense passar pel vot parlamentari i que l'executiu ha invocat per a allargar l'edat de jubilació.

Les claus del conflicte de la reforma de les pensions
  • Quina resposta ha donat Macron a les protestes?

    Tot i la mobilització històrica al carrer, el president de la República s'ha mostrat inflexible. Ha deixat clar que no farà marxa enrere i la reforma entrarà en vigor "abans de finals d'any". En una entrevista aquest dimecres va defensar-la, va assegurar que "és necessària" i va avançar que les protestes no faran que canviï d'opinió. Emmanuel Macron també va carregar contra els sindicats per "no haver fet cap proposta", una afirmació que ha irritat els sindicats. L'oposició ha criticat durament el president per ignorar les mobilitzacions.

  • Per què ha esclatat la crisi social?

    La crisi és la resposta a la voluntat del govern d'impulsar a qualsevol preu una reforma impopular, que no ha estat negociada amb els sindicats i que no té el suport d'una majoria de l'Assemblea Nacional francesa. Les primeres vagues i protestes al carrer eren contra la reforma, però ara ja són contra el govern i especialment contra el president, Emmanuel Macron. Els sindicats i els partits de l'oposició consideren poc democràtic que l'executiu hagi optat per aprovar la reforma invocant l'article 49.3 de la Constitució, que permet al govern adoptar lleis sense sotmetre-les al vot de l'Assemblea Nacional. La decisió la va prendre el president davant el temor de perdre la votació.

  • Per què els francesos no la volen?

    A França, els drets socials són intocables. Històricament, els sindicats s'han mobilitzat molt per aturar reformes que suposen un pas enrere en els drets socials, com és el cas de l'edat de jubilació. Tocar qualsevol cosa que tingui a veure amb les pensions és un tema molt sensible. Els francesos, amb l'edat de jubilació fixada en els 62 anys, no volen treballar més anys. A més, els sindicats denuncien que la reforma afecta especialment les dones i els treballadors amb carreres llargues.

  • Per què el govern ha impulsat la reforma?

    La reforma de les pensions, amb un augment de l'edat de jubilació fins als 64 anys, era una de les promeses electorals del president, Emmanuel Macron. El govern sosté que el sistema no és sostenible si no es treballen més anys, però els sindicats afirmen que hi ha alternatives, com promoure l'ocupació dels sèniors i de les dones. Amb l'augment de l'esperança de vida, la tendència a tota la Unió Europea és a augmentar l'edat de jubilació i França, amb 62 anys, és un dels països amb el llindar més baix. Tot i això, estan fixats en 43 els anys mínims de cotització per cobrar la pensió màxima, molt per sobre d'altres països europeus.

stats