Carmen Claudín: "Prigojin ha perdut la partida. No sé si estarà fora de joc, però sí en perill de mort"

BarcelonaCarmen Claudín (Mèxic, 1949) és una de les principals especialistes sobre Rússia i Ucraïna a Espanya. Va viure la seva infantesa a Moscou amb el seu pare, el dirigent del Partit Comunista d’Espanya Fernando Claudín, i ha desenvolupat tota la seva trajectòria acadèmica viatjant i estudiant l’espai postsoviètic. Actualment, és investigadora sènior associada del Cidob. Ella, com ningú, pot aportar una mica de llum al gir de guió inesperat que suposa la rebel·lió armada del Grup Wagner. Un revolta que va fer que dissabte Rússia visqués una jornada d’infart.

Com interpreta que el líder de Wagner, Ievgueni Prigojin, hagi acceptat retirar-se de sobte?

— És evident que li han fet, com es diu a la famosa pel·lícula d'El padrí, un oferiment que no podia rebutjar. Jo penso que aquest oferiment és salvar la vida o no acabar a la presó. Estic quasi segura que això és el que s’ha negociat.

¿Això és el que el president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, que va actuar com a negociador, li hauria ofert?

— Lukaixenko apareix en aquesta comèdia de negociació seguint les instruccions directes de Putin. Putin necessita que un tercer aparegui com a negociador perquè no pot rebaixar-se a dialogar amb qui ell mateix havia definit dissabte al matí com un traïdor de Rússia, però el que no hi ha dubte és que necessitava negociar.

Sobta que Putin opti per negociar en comptes de recórrer a la força.

— Putin podia aturar Prigojin empresonant-lo i portant-lo davant de la justícia, però probablement ha considerat que això no era beneficiós per a la imatge del Kremlin, perquè Prigojin és molt popular entre la població russa. En conseqüència, evitar un judici era una prioritat per al Kremlin. Evitar un enfrontament armat també era una altra prioritat perquè seria un senyal de feblesa. Per tant, ha optat per la tercera alternativa, negociar, probablement molt astutament per als seus interessos.

Si Prigojin es retira per salvar la vida, ¿vol dir que dubtava del triomf de la seva rebel·lió?

— El líder de Wagner tenia la intenció de fer una llarga marxa fins a Moscou gràcies al seu poder militar i, insisteixo, la seva popularitat. Una marxa que no qualifica de “militar”, “heroica”, “guerrera”, sinó de “marxa per la justícia”, que és un objectiu purament social, que no té res a veure amb el que és el Grup Wagner. Ell considera que la cúpula del ministeri de Defensa i molts dels alts càrrecs del Kremlin són corruptes i estan asseguts còmodament als seus despatxos mentre la gent ha d’enviar els seus fills a lluitar a Ucraïna. I aquest és un discurs que agrada a la població russa. Ara bé, cal tenir en compte que [el ministre de Defensa rus, Serguei] Xoigú havia començat tot un procés per absorbir les forces de Wagner dins de les files de l’exèrcit regular i això volia dir destronar Prigojin. Per tant, Prigojin no tenia gaires més opcions. O callava i continua lluitant a Ucraïna i perdia el seu tron o intentava alguna cosa aparatosa per obligar Putin a cedir.

Aleshores no aspirava a desbancar Putin del poder?

— No crec que aquesta fos la seva intenció. Mantenia una certa lleialtat a Putin. La seva rebel·lió estava dirigida contra la cúpula de Defensa que feia la vida impossible a les forces de Wagner a Ucraïna, perquè no els enviaven la munició o el reforç que necessitaven.

Per tant, ¿la rebel·lió era per salvar-se a si mateix?

— Sí, per descomptat, per salvar el seu tron i mantenir els mercenaris sota el seu control.

Això explicaria el gir de guió.

— Jo crec que arriba un moment que Prigojin s’adona que ho ha calculat malament i que val més que salvi la vida, perquè no té cap possibilitat d’arribar a Moscou i aconseguir el seu objectiu, que és acabar amb Xoigú i [el cap de l'estat major, Valeri] Gueràssimov. 

Aleshores el líder de Wagner ja estaria ara fora de joc?

— És massa d’hora per saber-ho, però crec que Prigojin ha perdut la partida. No sé si estarà fora de joc, però sí en perill de mort. Aparentment, s’ha arribat a aquest acord i es respectarà durant un temps, però no m’estranyaria que de sobte, com ha passat amb altres oligarques i oponents, pateixi un accident. Jo crec que Prigojin viurà la resta de la seva vida amb la por que atemptin contra ell.

¿La rapidesa amb què s’ha resolt aquesta crisi demostra la feblesa o la fortalesa de Putin?

— En demostra feblesa. Una altra cosa és que aparentment la crisi s’hagi resolt. Prigojin feia mesos que feia discursos incendiaris contra la cúpula militar russa. Que això se li hagi permès durant tant de temps vol dir que Putin el protegia d’alguna manera, o que Putin ho aguantava per evitar solucions més dràstiques per dues raons. Una, com he dit abans, per la popularitat de Prigojin. I l’altra, perquè el necessitava sobre el terreny a Ucraïna perquè l’exèrcit rus va demostrar des d’un principi ser completament inútil.

Aleshores la marxa de Prigojin com pot afectar la guerra a Ucraïna?

— No sé com pot afectar la guerra, però afecta positivament l’estat ucraïnès, perquè demostra el que ja deien diversos analistes, que Putin té menys poder del que creiem. El que defineix un règim fort és l’adhesió de la població. Un sector de la població dona un suport clar a Putin, però hi ha una àmplia massa grisa que diu que li dona suport per conformisme, per no ficar-se en problemes, però no pas per convenciment polític i ideològic. Aquesta massa grisa pot donar suport de sobte a un altre líder.

¿L’episodi de dissabte podria ser l’inici de la implosió de Rússia?

— No crec que sigui la implosió de Rússia, però sí que podria ser el principi de la fi de Putin, encara que el seu poder es pot arrossegar bastant temps. Qui sap. De sobte l’episodi d’infart que vam viure ahir pot precipitar les divergències que segur que existeixen al si de la cúpula russa.