Una planta de reciclatge usa el Mur de Berlín per separar residus

BerlínL’any que es compleix el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín, la cerca i recuperació de restes de la barrera de formigó que va aïllar Berlín Oest de l’estat socialista oriental de la República Democràtica Alemanya (RDA) durant tres dècades s’ha convertit en una mena de carrera d’arqueologia: periodistes, historiadors i ciutadans s’hi afanyen per trobar fragments d’una icona del segle XX. El diari berlinès Tagesspiegel publicava aquesta setmana una curiosa troballa: un dels seus reporters es va topar per casualitat amb 330 segments del Mur de Berlín en un centre de separació de residus i reciclatge de l’empresa de gestió d’escombraries Alba als afores de la capital alemanya.

El que havia de ser una visita per a un reportatge sobre l’última tecnologia per gestionar els microplàstics es va convertir en un descobriment inesperat. Els trossos de l’antic Mur estaven repartits per tota la instal·lació, i fins i tot servien per separar el plàstic del metall i per emmagatzemar materials que posteriorment serien reciclats.

Tot i que l’ARA no ha rebut fins ara el permís per accedir a les instal·lacions situades a l’est de Berlín, l’empresa Alba sí que ha confirmat a aquest diari l’existència dels fragments del Mur a la seva planta de reciclatge. Alguns dels segments són fins i tot visibles des de fora del recinte.La pregunta es fa inevitable: ¿com és possible que només trenta anys després sigui tan difícil recuperar fragments originals del Mur de Berlín tenint en compte que el perímetre de la barrera de formigó tenia una longitud de 160 quilòmetres i que només han transcorregut tres dècades del seu desmantellament?

Pressa perquè desaparegués

Com va explicar recentment a l’ARA l’historiador i director de la Stiftung Gedenkstätte Berliner Mauer [Fundació dels Llocs Commemoratius del Mur de Berlín], Axel Klausmeier, “l’opinió predominant entre els berlinesos el 1989 era que el Mur havia de desaparèixer tan aviat com fos possible”. Aquella muralla de formigó significava un passat i un règim indesitjables que no mereixien cap espai a Berlín. Aquesta postura entre els habitants de la capital alemanya dividida va provocar un rapidíssim desmantellament del Mur, que en poques setmanes ja no hi era. Com explica el diari Tagesspiegel, una filial de l’empresa Alba va rebre l’any 1991 l’encàrrec de desmantellar i transportar fragments del Mur fora de la ciutat.

Generalment, els trossos acabaven fosos i reconvertits en ciment en pols per a futures noves obres. Alguns fragments van ser comprats per particulars amb bona visió per als negocis: avui dia, encara es paguen milers d’euros per fragments originals del Mur. L’empresa berlinesa de gestió de residus Alba va decidir donar un ús més pràctic als fragments i conservar-los per separar materials per al reciclatge.

Crítiques a l’ús actual

Les crítiques no s’han fet esperar. Alguns consideren que l’ús actual dels més de 300 fragments de Mur és indigne per a objectes d’un valor històric fonamental per entendre la separació de les dues Alemanyes i la Guerra Freda. “La valenta oposició de la RDA va enviar la divisió d’Alemanya a l’abocador de la història. Nosaltres donem ara un ús positiu i amb futur a aquests trossos de Mur”, respon amb sorna Henning Krumrey, portaveu del grup empresarial Alba.

Alemanya està actualment en un procés de redefinició de la seva identitat nacional i de balanç del procés de reunificació de les dues parts del país. Fa tres dècades, amb les ferides de la divisió encara sense cicatritzar i en plena eufòria per la fi de la Guerra Freda, pràcticament ningú va valorar el significat històric que cobrarien els fragments de la barrera dècades més tard.

Trenta anys després, és difícil trobar a Berlín segments de Mur que serveixin per explicar realment la història recent del país i d’Europa. Per això, veus de la política local aposten per recuperar els trossos oblidats al centre de reciclatge per fer divulgació històrica per a berlinesos i visitants.