Els desastres naturals van expulsar de casa 34 milions de persones el 2019

MartorellEls desastres naturals i, en menor mesura, les guerres han obligat 34 milions de persones a fugir de casa seva durant el 2019, una tendència a l'alça que eleva a una xifra rècord el nombre de desplaçats dins de les fronteres dels seus països fins a arribar als 50,8 milions. L'Observatori del Desplaçament Intern del Comitè Noruec per als Refugiats ha alertat aquest dimarts de com la falta d'ajudes i d'inversió en la reconstrucció de cases, així com la cronificació dels conflictes violents, fan impossible la tornada dels desplaçats a la comunitat d'origen i deixen aquest col·lectiu com el més vulnerable.

Si bé la immensa majoria dels desplaçats actuals ho són perquè han hagut de marxar per la violència al seu territori, ja sigui per guerres o els atacs de grups paramilitars i terroristes, les 1.900 catàstrofes naturals van obligar a migrar 34 milions persones, és a dir, unes 90.000 al dia, per trobar una nova llar perquè la seva casa i terres havien quedat inutilitzables.

Només a Bangladesh i l'Índia, el cicló Fani va desplaçar el mes de maig de l'any passat 4,5 milions de persones, una xifra similar a la dels que van haver de marxar de casa seva a les Filipines durant la violenta temporada de tifons. Sequeres i inundacions han fet que 1,2 milions d'afganesos també s'hagin reubicat a d'altres zones del país, situacions que s'han repetit sobretot en d'altres àrees del sud-est asiàtic i l'Àfrica. En el desè aniversari del letal terratrèmol que va destrossar Haití, encara hi ha 33.000 persones que no han pogut tornar a casa.

L'Observatori assenyala que en la majoria dels casos aquests desplaçaments climàtics es fan com a mesura preventiva, perquè les autoritats ordenen evacuacions davant del perill i, si bé la mesura està clar que salva vides, el fet que no es faci una tasca de reconstrucció i una actuació ràpida, fa que molts dels migrants no puguin tornar a casa.

Conflictes enquistats

Pel que fa als desplaçats a causa de conflictes violents, a 31 de desembre n'hi havia 45,7 milions provinents d'una seixantena de països i territoris amb guerres enquistades. És el cas de l'Afganistan, Colòmbia, la República Democràtica del Congo, Síria o el Iemen. Però l'any passat, més de 5 milions de persones van moure's dins de les seves fronteres per protegir-se d'aquesta violència sectària a Burkina Faso, Nigèria, el Sudan del Sud, Mali o el Níger, tot i que també es van detectar noves sortides en els conflictes que s'arrosseguen des de fa anys.

L'informe del Comitè Noruec no té en compte els refugiats que esperen una solució assentats en un tercer país ni tampoc quin serà l'impacte que causarà en els desplaçats la crisi del coronavirus, però des d'organitzacions humanitàries s'alerta que són col·lectius que viuen en les condicions més propícies perquè la infecció s'escampi: en pisos o camps sobreocupats i sense accés a l'aigua ni a la higiene.

Sense oblidar que els països més afectats són els que tenen sistemes sanitaris més fràgils, amb poca infraestructura i escàs personal, i gairebé no disposen d'uns serveis socials que ajudin la població en situacions crítiques de falta de menjar o de feina.