El regal de Starmer a Trump: més despesa militar a costa de l'ajuda exterior

LondresRegal de compliment de Londres a Washington. Amb un dramàtic discurs, recordant la invasió d'Ucraïna de fa tres anys i els riscos que corre Europa davant la Rússia de Vladímir Putin, Keir Starmer ha comparegut aquest dimarts a Downing Street per anunciar que el seu govern apujarà la inversió en defensa fins al 2,5% del PIB d'aquí al 2027, i que al final del 2030, el nivell serà del 3%. Starmer abraça així el tradicional "si vols pau, prepara't per a la guerra".

En un context de creixement zero o quasi zero del Regne Unit, de continu increment dels preus de l'energia, i amb la pressió d'una oposició que combat qualsevol intent d'apujar impostos, la solució de Starmer per finançar aquest esforç bèl·lic extraordinari ha sigut rebaixar el paquet d'ajuda exterior. Passarà del 0,5% actual al 0,3% del PIB. La decisió ha sigut molt criticada per activistes i entitats que veuen en la cooperació amb els països en vies de desenvolupament una altra forma d'aportar estabilitat i seguretat a la comunitat internacional, en comptes de recórrer a l'habitual augment de la partida militar. "Com a primer ministre laborista he pres una decisió que no hauria volgut prendre. Tallar l'ajuda humanitària per augmentar la despesa militar. Però lluitem per la pau", ha emfatitzat.

L'anunci de Starmerha tingut lloc 48 hores abans que s'entrevisti amb Donald Trump a la Casa Blanca. Starmer havia comparegut als Comuns al migdia, on ha reconegut que la nova inversió en armes i defensa es tracta de "l'augment sostingut més gran des de la Guerra Freda". El premier ha justificat "una decisió molt difícil" dient que "el món ha canviat i es requereix una resposta generacional". Des del 2027 el país destinarà 13.400 milions de lliures més a l'any en el capítol de seguretat. I ha volgut ajudar a empassar-se el gripau els ciutadans assegurant que tot plegat suposarà un nou "creixement [econòmic] britànic, llocs de treball britànics, noves habilitats britàniques i innovació britànica".

Noves relacions amb Washington

El primer ministre arribarà, doncs, a Washington acceptant la política de fets consumats imposada pel president dels Estats Units i el seu canvi de rumb en relació amb la guerra d'Ucraïna, i oferint-li el sacrifici de Londres. La iniciativa s'inscriu en la mateixa representació que aquest dilluns va dur a terme el president francès, Emmanuel Macron, per mostrar el compromís d'Europa amb la defensa d'Ucraïna, però, sobretot, també per forçar la mà de Trump al fet que la hipotètica presència de tropes europees a Ucraïna, un cop s'hagi signat la pau, compti amb el suport logístic dels Estats Units. Un suport que seria fonamental, des del punt de vista de la protecció aèria, per exemple. Aquest dilluns, Trump, però, no s'hi va pronunciar.

Després de tornar de Washington, Starmer es reunirà aquest cap de setmana a Londres amb un grup de líders europeus per continuar les discussions sobre com abordar la nova etapa en la relació transatlàntica que ha obert la presidència de Trump. En aquest sentit, Starmer ha assegurat que el Regne Unit jugaria el seu paper en qualsevol garantia de seguretat si s'arriba a la pau.