El règim bielorús exhibeix Protassévitx en una roda de premsa sobre l'incident aeri en què va ser detingut

SabadellL'opositor bielorús Roman Protassévitx, que va ser detingut després que l'avió amb què volava es veiés obligat a fer un aterratge d'emergència a Minsk, ha aparegut per sorpresa aquest dilluns en una roda de premsa convocada pel govern d'Aleksandr Lukaixenko per donar explicacions sobre aquell incident. Protassévitx, que està empresonat des de fa tres setmanes, ha comparegut al costat de quatre representants governamentals (dos dels quals anaven uniformats) i ha afirmat que està disposat a assumir responsabilitats pels delictes que, segons diu, ha comès.

"Entenc el mal que he fet no només a l'estat, sinó també al país. Ara vull fer tot el que sigui a les meves mans per corregir aquesta situació", ha afirmat el periodista, segons recull Reuters. Protassévitx, de 26 anys, també ha dit que no l'han forçat a cooperar amb les autoritats i que, malgrat la seva oposició a Lukaixenko, respecta el president. Són unes paraules que van en la línia de les que havia pronunciat en les anteriors aparicions que havia fet des del seu arrest i que, com denuncia l'oposició, tenen una clara aparença d'haver estat formulades sota coerció.

"No ho oblidem: [Protassévitx] és un ostatge. I el règim el fa servir com a trofeu –ha dit a Twitter Franak Viačorka, un dels principals assessors de la líder opositora exiliada Svetlana Tikhanovskaia–. Això no és una roda de premsa sinó una escena de Kafka o d'Orwell". Per la seva banda, el periodista de la BBC Jonah Fisher ha explicat en un tuit que se n'havia anat de la roda de premsa quan ha vist que l'opositor hi compareixeria: "No hi participaré perquè [Protassévitx] és aquí clarament sota coerció", ha dit. L'opositor ha assegurat que participava en l'acte voluntàriament.

"Ningú m'ha pegat"

Roman Protassévitx va ser detingut juntament amb la seva parella, Sofia Sapega, el 23 de març, quan l'avió de Ryanair amb què volava des d'Atenes fins a Vílnius (la capital de Lituània, on vivia exiliat) va ser obligat a desviar-se de la trajectòria mentre creuava l'espai aeri bielorús i va haver d'aterrat a Minsk arran d'una suposada amenaça de bomba, que va resultar ser falsa. Des de llavors tots dos estan detinguts i se sospita que han sigut torturats: en un vídeo publicat l'endemà de la detenció, Protassévitx presentava ferides a la cara. A la roda de premsa d'aquest dilluns, l'opositor ha negat les tortures i ha afegit: "Estic bé, em trobo perfectament. Ningú m'ha pegat, ningú m'ha tocat".

Fa deu dies Protassévitx ja havia participat en un programa de la televisió bielorussa en què va mostrar respecte per Lukaixenko i va confessar, entre llàgrimes, que havia organitzat protestes contra el govern i "disturbis massius", uns càrrecs que li podrien comportar una condemna de fins a 15 anys de presó. En aquelles imatges el periodista (exresponsable del canal de Telegram Nexta, el principal mitjà independent de Bielorússia) presentava ferides als canells, causades aparentment per unes manilles.

A la compareixença d'aquest dilluns el president del comitè d'instrucció bielorús, Dmitri Gora, ha explicat també que Sapega ha sigut acusada formalment d'"instigació a la discòrdia i a l'enemistat social", uns delictes penats amb entre 5 i 12 anys de presó. En un vídeo publicat poc després del seu arrest, la parella de Protassévitx, de 23 anys, va confessar, sota una més que probable coerció, que era la responsable d'un canal de Telegram que difonia "informació personal sobre agents de l'ordre".

El règim es defensa

Durant la roda de premsa, convocada pel ministeri d'Afers Estrangers de Bielorússia, el cap de les forces aèries, Igor Golub, ha negat que s'hagués produït "cap intercepció, desviació forçosa ni aterratge forçós" de l'avió de Ryanair. Lukaixekno ja havia argumentat en el seu moment que l'avió militar que va escortar l'aparell no tenia la missió d'obligar-lo a aterrar a Minsk, sinó que el va acompanyar per assistir-lo davant la situació d'emergència que representava la suposada amenaça de bomba.

Aquell incident va comportar una reacció immediata de la Unió Europea, que va prohibir a la companyia aèria bielorussa Belavia entrar a l'espai aeri comunitari i va instar les aerolínies dels països de la Unió a deixar de sobrevolar el territori bielorús.