Geopolítica

El Regne Unit també canvia el rumb geopolític: el futur és a l'Indo-Pacífic

Londres vol desafiar Pequín i Moscou creant noves aliances diplomàtiques a l'Àsia i a l'Amèrica Llatina

Una partidària del Brexit amb una bandera del Regne Unit.
12/12/2022
3 min

LondresEl Foreign Office canvia la política a curt termini dels últims anys –quan Londres s'obria de braços, el 2015, a la Xina– per una a molt més llarg termini, en què fixa la prioritat en establir una "sòlida relació" amb els països de la regió de l'Indo-Pacífic, però també amb l'Amèrica Llatina. Ho ha assegurat aquest dilluns el ministre d'Exteriors britànic, James Cleverly, en el primer discurs de contingut programàtic des que és al govern, el setembre passat.

Londres vol relacions més sòlides amb països de ràpid creixement com el Brasil, Kènia, Sud-àfrica i Indonèsia, que tradicionalment no són socis preeminents, amb l'esperança de contrarestar el suport que els ofereixen Rússia i la Xina. I si bé el Regne Unit no pot igualar la potència financera de Pequín, Cleverly creu que pot "oferir associacions mútuament beneficioses" als països que comparteixen la creença en la democràcia, el lliure comerç i l'estat de dret.

Cleverly ha destacat el valor de la "diplomàcia pacient" que vol desplegar pensant en les dècades vinents, no anys. "Caldrà la inversió de fe, de coneixement; sí, la inversió de diners, però no només. I haurà de ser, com dic, coherent durant dècades". Una coherència basada en "la Carta de les Nacions Unides" en uns moments en què la invasió d'Ucraïna per part de Rússia la fa més necessària que mai, ha reblat. "Al final, tota la nostra fortuna dependrà d'un ordre internacional estable i pacífic". En aquest sentit, ha recordat: "Avui no tenim més prioritat sinó donar suport als nostres amics ucraïnesos fins que guanyin, com ho faran inevitablement".

Desafiament de futur

El canvi de rumb que pretén Londres es basa en una de les raons últimes que hi ha rere el Brexit: la idea, basada en el creixement econòmic i demogràfic, que el pes específic del món evoluciona cap al sud i l'est, a la regió de l'Àsia i el Pacífic, i cap a Llatinoamèrica. "En les pròximes dècades, una part cada vegada més gran de l'economia mundial i, per tant, del poder mundial, estarà en mans de països de l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. Junts decidiran si l'ordre internacional perdurarà. Aquesta realitat fa temps que és evident, però no estic convençut que la diplomàcia britànica s'hagi posat les piles".

No és una visió britànica, només. Després que ho anticipés l'administració de Barack Obama, les grans potències mundials, començant pels Estats Units, enfoquen la política internacional cap a aquesta regió perquè tenen clar que el rumb geopolític hi vira. La cimera de l'OTAN celebrada el juny a Madrid en va ser un exemple: durant la trobada, els líders de l'Aliança van situar la Xina com el gran desafiament del futur.

James Cleverly, ministre d'Exteriors del Regne Unit

Londres vol, doncs, sortir de "l'habitual zona de confort" i fer "un esforç a llarg termini per reviure velles amistats i construir-ne de noves": "Volem arribar molt més enllà de les nostres aliances establertes des de fa temps. El meu punt de partida és que no veiem l'equilibri de poder canviant amb cap sensació de pèrdua o preocupació". Però la retòrica de Claverly no s'ajusta ben bé als fets. Perquè els últims anys, el Regne Unit ha retallat l'ajuda exterior –del 0,7% al 0,5% del PIB– i també retalla serveis del BBC World Service, un veritable soft power a tot el món, ara amenaçat en algunes àrees.

Ajuda exterior retallada

Tot i que aquest dilluns la Xina només s'hagi esmentat tres vegades al discurs, diumenge, en una entrevista amb la BBC, Cleverly considerava Pequín com un actor global "increïblement desafiant" i qualificava d'"inacceptable", per exemple, el tracte a la minoria uigur. Però va afegir, també, que podia ser un "soci important per al bé" en matèries com el canvi climàtic.

Però els dubtes i la malfiança són enormes perquè "quan estats poderosos com la Xina rebutgen les aliances defensives [l'OTAN] com a 'política de blocs', o bé malentenen el desig de cada nació de viure en pau, sense por d'agressions, o potser proporcionen un senyal d'intencions, especialment esgarrifós per a un país que es militaritza a un ritme que el món poques vegades havia vist abans".

stats