El rei Carles III té una nova preocupació: els esquirols vermells

LondresEl rei Carles III està preocupat. I no gaire per la seva salut, que va prou bé segons ha tornat a confirmar aquest dijous el Palau de Buckingham. Tan bé es recupera del tractament del càncer que pateix, de fet, que podrà participar la setmana vinent en els actes del 80è aniversari del Desembarcament de Normandia i el 15 de juny en el tradicional Trooping the Colour, pomposa cerimònia militar amb què es commemora l'aniversari oficial del monarca regnant: al Regne Unit, el rei o la reina celebra l'aniversari quan fa bon temps, a les portes de l'estiu, hagi nascut el dia que hagi nascut: en el cas de Carles III, el 14 de novembre del 1948.

Carles està preocupat perquè a les illes la teoria de la "gran substitució" ja és una realitat. Però no té res a veure amb el racisme del francès d'extrema dreta Éric Zemmour, ni amb una substitució dels britànics originals per suposades onades d'immigrants que presumptament envaeixen el país, qüestió central de bona part del discurs en la primera setmana de campanya per als comicis del 4 de juliol.

Carles III està amoïnat perquè els esquirols vermells, l'espècie autòctona de les illes Britàniques per la qual sent una especial predilecció, està sent reemplaçada progressivament per l'esquirol gris, que prové de l'Amèrica del Nord. I tot plegat té grans implicacions per als boscos del país.

Una carta amable

És ben coneguda la fascinació de Carles III per les espècies en perill d'extinció. L'actual monarca és patró de la fundació Red Squirrel Survival Trust (RSS Trust), que vetlla per la supervivència dels esquirols vermells. El 2021, amb ocasió del dia de l'animalet –21 de gener; no és tan famós com el de la marmota de Punxsutawney, a Pensilvània–, Carles, llavors encara príncep de Gal·les, va adreçar una carta a l'organització en què explicava què sent per aquests simpàtics mamífers. Hi deia "Com tots deveu saber, aquestes criatures meravelloses i intel·ligents són sempre fascinants. Em plau molt tenir-los al voltant –i a dins!– de casa quan soc a Escòcia. Són personatges tan curiosos i encantadors! Fins i tot els han vist agafar alguns dels seus fruits secs preferits de les butxaques d'una jaqueta abandonada".

Però l'esquirol vermell pot tenir els dies comptats al Regne Unit per a dissort de Carles III. Des de la introducció del gris pels victorians a partir del 1876 –els van dur per decorar les grans propietats dels terratinents–, el nombre d'exemplars ha caigut en picat. De 3,5 milions fins als aproximadament 160.000 actuals. De grisos, aproximadament, n'hi ha 2,7 milions a hores d'ara. El territori on senyorejaven els vermells també s'ha anat reduint, especialment des del 1945. El 75% dels que hi ha es troben a Escòcia, com es pot veure en el gràfic que reproduïm a partir dels mapes que ha elaborat el professor Craig Shuttleworth, de la Universitat de Bangor, al País de Gal·les.

Els grisos ja són els més comuns. I se'n poden veure a qualsevol parc de Londres. Són portadors d'un virus que s'anomena verola de l'esquirol. A aquesta espècie no l'afecta, però provoca malalties i sovint la mort dels mamífers vermells. A primers de mes, la comunitat científica i la RSS Trust van llançar un senyal d'alarma. Per primera vegada es va trobar mort un exemplar de l'espècie autòctona al nord del cinturó central d'Escòcia, al comtat de Fife, una zona que abans no havia estat mai infectada.

Una malaltia devastadora

La deducció és lògica. Els esquirols grisos continuen la invasió cap al nord: en quinze anys poden reemplaçar tota la població. A més, hi porten una epidèmia que pot resultar devastadora, cosa que fa augmentar la rapidesa de la substitució fins a vint vegades. Els símptomes de la verola inclouen úlceres, crostes i lesions al llagrimer, les potes i els genitals, cosa que els impossibiliten menjar, beure o moure's. En dues setmanes des del contagi, l'exemplar mor. Les poblacions locals poden caure dràsticament. I el reemplaçament per l'esquirol gris pot provocar danys importants en els boscos naturals i en les plantacions d'arbres per la manera com s'alimenten.

En aquest sentit, la RSS Trust ha advertit que l'objectiu del govern de plantar milions d'arbres per contribuir a aconseguir que el Regne Unit assoleixi les emissions zero el 2050 podria ser inútil per culpa dels esquirols grisos. Els investigadors calculen que cada any el 15% dels arbres de fulla ampla i el 5% de les coníferes pateixen danys o moren a causa d'aquesta espècie invasora. "En treuen l'escorça, els provoquen infeccions i malalties secundàries", diu Vanessa Fawcett, de l'organització proteccionista. El resultat és que ja no es planten tampoc arbres autòctons de les illes, els tradicionals de fulla ampla, com ara el sicòmor, el faig, el bedoll i el roure. Són substituïts per altres espècies menys susceptibles de partir-ne l'atac, com ara cirerers, til·lers o verns.

"Si la població d'esquirols grisos continua descontrolada, és probable que el paisatge arbrat del Regne Unit canviï dràsticament en el futur". El govern britànic ha posat en marxa un programa d'esterilització de l'esquirol gris. Però, de moment, sense resultats significatius. Quan la pròxima vegada que passegeu per Hyde Park vegeu esquirols grisos, potser no us semblaran tan simpàtics.