La repressió del govern xinès arriba fins a les aules de les universitats australianes

BarcelonaEls joves xinesos pro democràcia que estudien a les universitats australianes senten la pressió de Pequín tot i ser a milers de quilòmetres de distància de casa. La majoria s'autocensuren i alteren el seu comportament per evitar amenaces i assetjament per part de companys de classe i per la por que els puguin denunciar a les autoritats del seu país. Ho explica l'informe Ells no entenen la por que tenim, publicat per l'organització Human Rights Watch (HRW) i que detalla "com l'abast de la repressió de la Xina soscava la llibertat acadèmica a les universitats d'Austràlia".

Les fonts de la investigació denuncien que la vigilància i la vulneració de drets als campus han augmentat amb els anys i que "les llibertats d'expressió i acadèmica estan cada cop més amenaçades" a Austràlia. El govern xinès ha endurit la seva estratègia de control sobre la percepció global del país a les universitats estrangeres: influir en els debats acadèmics, controlar els estudiants de la Xina o censurar la investigació acadèmica són algunes de les estratègies que aplica Pequín per interferir en la llibertat acadèmica. Les dades que ha publicat Human Rights Watch posen de manifest que els estudiants se senten vigilats tot i ser a Austràlia, cosa que els porta a autocensurar-se a les aules. "M'haig de censurar. És la realitat. Vinc a Austràlia i, tot i això, no soc lliure", lamenta una estudiant xinesa.

L'autocensura, però, també és habitual entre catedràtics, i no només els d'origen xinès: "He de fer equilibris a classe quan parlo de la Xina, no es pot evitar. Has de triar molt curosament les paraules. Miro la meva universitat i veig que depèn totalment de les quotes dels estudiants estrangers xinesos", diu un professor, des de l'anonimat. El sistema d'educació superior d'Austràlia depèn en gran mesura de les quotes que paguen els estudiants xinesos, que abans de la pandèmia representaven al voltant del 40% de tots els estudiants internacionals del país i un 10% de l'alumnat total de les universitats australianes. Actualment hi ha uns 160.000 estudiants xinesos inscrits en els centres d'educació superior del país.

HRW va entrevistar 22 acadèmics de diverses universitats australianes que imparteixen estudis sobre la Xina o estudiants xinesos. Més de la meitat dels entrevistats van admetre que s'autocensuraven regularment quan parlaven de la Xina. Alguns van informar que a vegades també han experimentat censura per part de la direcció universitària: l'informe recull la declaració d'un acadèmic que explica que va rebutjar una sol·licitud oficial de fer una versió "higienitzada" de la seva unitat d'estudis xinesos quan feia classes en línia durant la pandèmia.

Alguns estudiants que han aportat el seu testimoni a l'informe, tots amb pseudònim per protegir la seva identitat, han explicat que la policia xinesa ha visitat o s'ha posat en contacte amb les seves famílies, a la Xina, per parlar del comportament i les accions de l'estudiant a la universitat. En un cas, fins i tot, les forces de seguretat van amenaçar un alumne amb la presó després que obrís un compte de Twitter i hi publiqués missatges pro democràcia. Molts estudiants contraris al règim de Pequín també van dir que temien que altres companys informessin sobre ells a les autoritats. "El temor que el que fessin a Austràlia pogués provocar que les autoritats xineses castiguessin o interroguessin els seus pares a casa pesava molt en la ment de tots els estudiants pro democràcia entrevistats", diu l'informe. La seva autora, Sophie McNeill, ha assegurat que els administradors de les universitats "incomplien el seu deure de protegir els drets dels estudiants de la Xina".

"Informes d'intimidació i coacció"

Des de fa uns quants anys, Austràlia ha debatut sobre l'abast de la suposada interferència de la Xina als campus universitaris. Cal tenir en compte que, a més, la relació entre els dos països s'ha tensionat durant la pandèmia. Les autoritats xineses i els mitjans de comunicació han rebutjat en diverses ocasions les preocupacions expressades, i l'ambaixador xinès a Austràlia ha dit que les acusacions que els estudiants xinesos a Austràlia estiguin sent vigilats per comportaments dissidents "no tenen fonament". El 2019, el govern australià va crear un grup de treball i noves directrius per a les universitats per combatre el que va descriure com "nivells sense precedents" d'interferència estrangera.

Aquest estudi s'ha centrat en col·laboracions de recerca entre universitats australianes i xineses, així com en la presència d'instituts Confuci, centres culturals i de llengua xinesa finançats per Pequín. Una investigació parlamentària recent ha examinat la interferència estrangera en el sector universitari australià, i està previst que els resultats es presentin el mes que ve. Universities Australia, un grup representatiu de les principals institucions universitàries del país, va dir a la investigació que els centres d'estudis superiors eren conscients que havien de "confrontar informes d'intimidació i coacció d'estudiants". "És una conducta inacceptable. La seguretat dels estudiants i els seus drets a la lliure expressió i debat són fonamentals per a totes les universitats", va dir la directora executiva de l'organització, Catriona Jackson.