Els reptes de la segona era Trump

WashingtonDonald Trump ha fet moltes promeses sobre els seus primers dies a la presidència: la deportació d'immigrants "més gran de la història", abaixar el preu del cistell de la compra o indultar els condemnats per l'assalt al Capitoli. El republicà també va dir en campanya que posaria fi ràpidament a la guerra de Gaza i a la d'Ucraïna. Trump torna aquest dilluns a la Casa Blanca amb un context molt diferent de fa vuit anys, dins i fora dels Estats Units.

La inflació

La inflació i l'economia eren unes de les principals preocupacions dels votants i unes de les principals raons per les quals molts van votar el magnat. Trump es va passar la campanya recordant que sota la seva administració -prepandèmia, sense la guerra d'Ucraïna i la de Gaza amb els houthis amenaçant el comerç marítim- tot era més barat. Ara que arriba al poder, el republicà ha començat a matisar les seves paraules. En una entrevista a la revista Time va dir fa unes setmanes que seria "difícil" abaixar el preu dels aliments: "És difícil abaixar les coses un cop són a dalt. Ja ho saps, és molt difícil". La inflació, que els darrers mesos havia començat a recular, el novembre va ser del 2,7% i el desembre del 2,9%. Es tracta del tercer augment consecutiu des del setembre, quan era al 2,4%. Per una altra banda, Trump vol imposar aranzels a les importacions de Mèxic i el Canadà i augmentar els que ja hi ha per a la Xina. Aplicar aquesta mena de polítiques suposaria un encariment del cistell de la compra per als ciutadans.

La immigració

La deportació massiva és un problema que Trump s'ha creat ell sol. La gran pregunta que plana és si realment és possible dur a terme una deportació massiva, començant pel fet que les agències d'immigració no tenen prou efectius per deportar els prop d'11 milions de migrants sense papers que el govern calcula que hi havia al país el 2022 i que ara deuen ser més. Trump, de fet, va afirmar que podria mobilitzar l'exèrcit per a les deportacions. Però no és tan fàcil desplegar les tropes dins de territori americà i tothom sap que una deportació massiva tindria un important impacte econòmic.

Perdonar el 6 de gener

Els indults per als autors de l'assalt al Capitoli del 2021 per intentar bloquejar la investidura de Biden poden generar-li una crisi dins el trumpisme. Activistes i advocats fa dies que fan soroll a les xarxes perquè s'alliberin tots els condemnats i amenacen que hi haurà conseqüències si Trump no signa un indult col·lectiu. En total hi ha 1.200 persones condemnades en relació amb l'atac al Congrés i Trump havia promès perdonar-los a tots, però després una portaveu va dir que caldria revisar cas a cas i el flamant vicepresident, J.D. Vance, va precisar que se n'exclourien els que havien comès actes violents.

TikTok i la Xina

El futur de TikTok també és a les mans de Trump. Després que hagi estat prohibit als Estats Units, que el consideren un instrument d'influència de la Xina, el republicà va anunciar que dilluns dictaria una pròrroga i la xarxa social va reactivar els serveis progressivament, amb un missatge d'agraïment al nou president republicà. Així i tot, no queda clar que el magnat ho tingui tan fàcil per aplicar la pròrroga o fins si té autoritat per establir-la un cop ja ha començat la prohibició. La llei preveu la possibilitat d'aplicar la pròrroga de 90 dies una sola vegada. Però per activar-la cal demostrar que la desvinculació de TikTok de la seva matriu xinesa, ByteDance, està encarrilada. Entre més coses, el president hauria de demostrar al Congrés que s'ha identificat una via per dur a terme la desinversió i presentar proves de progressos significatius per executar-la. De moment, Trump només ha demanat que la meitat de la plataforma sigui de propietat estatunidenca.

Ucraïna i Gaza

Trump arriba a la presidència amb un acord d'alto el foc a Gaza fràgil davant les constants amenaces d'Israel de trencar-lo. El cap de setmana, el primer ministre Benjamin Netanyahu va afirmar que el president electe estava d'acord amb el fet que "la primera fase és un alto el foc temporal".

Pel que fa a la guerra d'Ucraïna, Trump va assegurar a principis de mes que ja treballava per poder reunir-se amb el president rus, Vladímir Putin. "Putin vol que ens reunim, fins i tot ho ha dit públicament i hem de posar fi a aquesta guerra. És un embolic sanguinari. S'estan matant soldats", va assegurar llavors. Trump s'ha mostrat molt crític amb el suport econòmic i militar a Ucraïna i va dir que acabaria la guerra "en 24 hores".