Kian: "La República Islàmica sap que si perd el control de les dones ho perd tot"

BarcelonaAquest arquitecte de Teheran (fem servir un pseudònim per protegir-ne la identitat) ha participat des de fa un any en les protestes contra el règim dels aiatol·làs. Respon a les preguntes de l’ARA en una conversa a través de Signal.

Com ha canviat l’Iran des de l’assassinat de Mahsa Gina Amini?

— Això és una revolució social, no política. Hem d’entendre'n la diferència. Una revolució social afecta les coses més bàsiques de la societat, triga temps, més temps, però arrela molt. Tot ha canviat a la nostra societat. Des de l’esclat del moviment Dona Vida Llibertat, ara els homes veuen d’una manera molt diferent les seves dones, germanes, mares... Estan canviant la mirada. I això espanta el règim, perquè la República Islàmica sap que si perd el control de les dones ho perd tot. La revolució està canviant tots els nivells de la societat i això és lent, no és gens fàcil i el preu és molt car, perquè és un canvi profund, no només un canvi en el poder. Però estic convençut que el canvi polític també arribarà.

Per què no veiem les protestes al carrer?

— En primer lloc, per la repressió brutal. Ho vaig viure en primera persona quan em van empresonar: a les presons et fan tot el que volen amb l’objectiu de destruir-te. Vaig veure com colpejaven amb cables un noi que no devia tenir ni 18 anys, del coll fins als peus. I també hi ha les tortures psicològiques, que no deixen proves. En un trasllat ens van portar 80 persones amb un autobús sense finestres on ens vam passar cinc hores... Era com ser en una gàbia. Ens hi ofegàvem. Són coses que no vols tornar a patir i quan surts i les expliques fa que tothom agafi por. Per això la gent necessita un motiu molt valuós per arriscar-se a tornar a sortir al carrer.

Com quin?

— Cal repensar el futur de la revolució. Fa un any ningú hauria pogut imaginar-se que el règim podia ser enderrocat i ara discutim què volem en lloc seu. Ens estem imaginant com seria l’Iran de l’endemà dels aiatol·làs. I hi ha diferents perspectives: la dels monàrquics, la dels guerrillers, la dels joves... La gent ha de trobar el camí. Tenim l’experiència de la Revolució Islàmica del 1979: la gent va enderrocar una monarquia, però després va venir una altra dictadura. Ara no volem repetir el mateix error.

Quina és la situació econòmica?

— Devastadora. Mentre una petita oligarquia lligada al règim es beneficia del sistema, un treballador mitjà cobra 100 euros al mes.

Com veu la resposta internacional?

— No entenc per què els governs occidentals continuen treballant amb aquest règim veient la seva brutalitat. Entenc que cada país actuï segons els seus interessos, però el que veig és que estan ajudant els aiatol·làs, amb diners, amb la diplomàcia dels ostatges. Aquest règim és un perill per al món i se l’hauria de tractar com a tal i no veig senyals en aquest sentit.