Conflicte al Caucas
Internacional28/09/2023

La República de l’Alt Karabakh deixarà d’existir l’1 de gener del 2024

El govern de l'autoproclamada república emet una ordre per dissoldre-la quan més de la meitat de la població ja ha fugit a Armènia

Sònia Sánchez
i Sònia Sánchez

BarcelonaL'autoproclamada república d'Artsakh, a l'Alt Karabakh, deixarà d'existir l'1 de gener del 2024. És una nova peça del tauler geopolític mundial cau per culpa de la guerra d'Ucraïna. El nou context internacional ha lliurat una contundent victòria a Azerbaidjan, que després de més de 30 anys assumeix finalment el control total en aquesta part del territori amb una operació militar llampec que aquest cop no ha trobat resistència per part de Rússia, tradicional aliat d'Armènia però concentrat ara en altres . Alhora, una derrota sense pal·liatius al govern de l'autoproclamada república de l'Alt Karabakh, que ha emès una ordre per dissoldre's formalment. L'atac d'Azerbaidjan la setmana passada es va saldar amb almenys 200 armenis morts i ha empès la població de l'enclavament cap a l'èxode massiu.

"En els pròxims dies no quedaran armenis a l'Alt Karabakh", deia aquest dijous el primer ministre d'Armènia, Nikol Pashinyan. Més de la meitat dels 120.000 armenis que habitaven a l'Alt Karabakh han travessat ja la frontera cap a Armènia, que acull a hores d'ara 68.386 refugiats karabakhs, segons dades de les autoritats del país. "Aquest és un acte de neteja ètnica", afegia Pashiyan. L'Azerbaidjan nega aquesta acusació, i assegura que no obliga la gent a marxar. Bakú diu que reintegrarà pacíficament la regió del Karabakh a l'estat àzeri, de religió musulmana i cultura turca, i que garantirà els drets dels armenis ètnics, fins ara majoritaris a l'Alt Karabakh i de religió cristiana. Però els armenis del Karabakh asseguren que no confien en aquesta promesa, tenint en compte la llarga història de vessament de sang entre els dos bàndols, des de la primera guerra als anys 90 fins a la del 2020.

Cargando
No hay anuncios

Amb la comunitat internacional concentrada en altres conflictes, especialment la guerra d'Ucraïna, que ha reconfigurat a més les aliances mundials, "els 120.000 armenis de l'Alt Karabakh no han tingut prou pes estratègic ni per a Rússia ni per a Occident", apunta Frederic Mertens, de la Universitat Europea de València.

Cargando
No hay anuncios

La victòria àzeri és també una victòria per a Turquia, aliat tradicional d'Azerbaidjan, que, a més de la proximitat cultural, veu ara com el control àzeri sobre els corredors de Lachin i de Zanguedour els pot facilitar finalment la connexió amb el mar Caspi, explica el professor. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va sortir la setmana passada a donar suport a l'Azerbaidjan i el seu dret a defensar la seva "integritat territorial" amb l'operació militar. Tot i ser membre de l'OTAN, Erdogan ha estat dels pocs líders que "no ha tancat del tot la porta a Vladímir Putin", amb qui va obrir un diàleg sobre les exportacions de gra des d'Ucraïna, de forma que el president rus "no té interès tampoc a enfadar-se" amb ell, diu Mertens.

El creixent aïllament polític de Rússia pel conflicte d'Ucraïna ha llançat Putin també a "algunes aliances contra natura, com és el cas de l'Iran", que se situa també en el bàndol àzeri d'aquest conflicte i amb el que Moscou ha impulsat acords d'armament per abastir el seu exèrcit a Ucraïna. "L'Iran s'ha convertit en un aliat objectiu de Rússia pel fet també de tenir un gran enemic comú, els Estats Units", afegeix l'analista. Alhora, "la pèrdua del gas rus ha portat també a la Unió Europea a negociar acords energètics amb Azerbaidjan", recorda Mertens, cosa que també ha jugat en contra de la població armènia de l'Alt Karabakh. Un panorama geopolític global que s'ha conjurat per deixar caure una regió que s'havia autoproclamat independent el 1992, però que gairebé cap país havia reconegut formalment. Després de 31 anys, l'1 de gener de 2024 s'annexionarà finalment a Azerbaidjan.

Cargando
No hay anuncios

Des de principis d'any, l'Azerbaidjan mantenia bloquejat el corredor de Lachin, que abastia l'Alt Karabakh d'aliments i medicaments des d'Armènia, un fet que havia deixat ja la població de l'enclavament en una situació de crisi humanitària. Erevan havia descrit ja aquest bloqueig com un intent de "neteja ètnica". Des de l'anterior guerra amb Azerbaidjan de l'any 2020, quan Bakú va recuperar ja algunes parts del territori de l'Alt Karabakh, Rússia tenia 2.000 soldats desplegats a l'enclavament en missió de pau. Però els soldats russos no havien aconseguit mantenir el corredor obert, i tampoc van intervenir la setmana passada contra les tropes d'Azerbaidjan que van entrar a la regió.

Cargando
No hay anuncios

L'ofensiva militar de l'Azerbaidjan, llançada el passat 19 de setembre, va assolir el control de l'Alt Karabakh en només un dia. L'alto el foc es va anunciar l'endemà, 20 de setembre, després que s'haguessin registrat almenys 200 morts a l'Alt Karabakh i 190 militars morts de l'Azerbaidjan. L'acord per al cessament d'hostilitats inclou el desarmament de grups armats, la retirada de militars armenis –si bé Erevan nega que estiguin desplegats a la zona– i la "reintegració" del territori a l'Azerbaidjan. Per aquest fi, s'han celebrat fins ara dues reunions entre delegacions de l'Azerbaidjan i de representants armenis de la regió, segons Europa Press.

Aquest dijous, finalment, el president de l'autoproclamada república d'Artsakh, Samvel Shahramanian, ha signat un decret que dictamina que l'autoproclamada república s'extingirà l'1 de gener del 2024 per la "greu situació en l'àmbit polític i de seguretat" i "a partir de la prioritat de garantir la seguretat física i els interessos vitals de la població d'Artsakh". La decisió "té en compte l'acord aconseguit amb l'Azerbaidjan [la setmana passada], amb la intervenció de les tropes de pacificació russes" i que permet "el pas lliure, voluntari i sense restriccions dels residents de l'Alt Karabakh, inclòs el personal militar que ha lliurat les armes", ha dit el govern de Shahramanian a través de Telegram.

Cargando
No hay anuncios
Apunt històric

De població majoritàriament armènia, el 1923 Ióssif Stalin va incorporar el territori de l'Alt Karabakh a la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan. El 1988 la població d'aquest enclavament –llavors una oblast de l'Azerbaidjan– va votar a favor de l'annexió a Armènia. El 1991, amb la caiguda de la Unió Soviètica, Armènia i l'Azerbaidjan van declarar la independència i es va iniciar una guerra entre els dos països pel control d'aquest territori. El conflicte va causar entre 20.000 i 30.000 morts i prop d'un milió de desplaçats, i va acabar el 1994 amb un acord d'alto el foc patrocinat per Rússia. Tot i que els armenis van guanyar la guerra i es van annexionar una sèrie de territoris, l'autoproclamada República d'Artsakh —de la qual es van expulsar gairebé mig milió d'àzeris— no va ser mai reconeguda internacionalment, tampoc per Armènia. Des de llavors, les tensions han estat constants i van arribar al punt àlgid el 2020, quan l'Azerbaidjan va bombardejar l'enclavament amb el suport de Turquia i va recuperar part del territori que havia perdut als anys 90.