Els republicans del Sinn Féin intenten de nou assaltar el govern de Dublín
Tot un seguit d'ensopegades del primer ministre Simon Harris enfonsen el seu partit quan encapçalava totes les enquestes
LondresQuaranta-cinc segons terribles de filmació de càmeres de televisió, i l'amplificació que van tenir a les xarxes socials, poden haver acabat amb les expectatives electorals de qui encara és el primer ministre (taoiseach, nom oficial en gaèlic) de la República d'Irlanda, Simon Harris, líder del partit de centredreta Fine Gael (FG).
La república celebra aquest divendres eleccions i el polític més jove en arribar al càrrec a la història del país (37 anys), després de la renúncia al març d'un molt desgastat Leo Varadkar, aspira –o aspirava, potser– a renovar el lideratge de l'executiu, tot i que en coalició amb els eterns rivals i competidors del Fianna Fáil (FF), també de centredreta, que encapçala Micheál Martin, fins ara ministre d'Exteriors, i que havia sigut el taoiseach durant la primera part de la legislatura.
L'incident que ha enfonsat en els sondejos el partit de Harris, passant del 25% d'intenció de vot a primers d'octubre i novembre a només el 19% dilluns passat, va tenir lloc divendres de la setmana anterior. El primer ministre va mostrar una actitud prepotent i quasi despectiva durant una passejada de campanya per un supermercat. Al davant de les caixes de sortida, una treballadora d'atenció als discapacitats, Charlotte Fallon, li va retreure que no havia fet res per als especialistes del seu sector ni tampoc per a les persones amb minusvalidesa. Harris l'hi va negar i, amb presses, va encaixar-li la mà per deixar-la amb la paraula a la boca, abandonant l'escena visiblement incòmode. La dona s'hi va tornar quan Harris ja li havia girat l'esquena i li va etzibar: "Continua encaixant mans i fingint que ets un bon home. Però no ho ets".
La clatellada a les enquestes diu molt de la volatilitat d'una campanya de només tres setmanes, en què la crisi de l'habitatge, el cost de la vida –en bona part atiat per la presència al país de grans multinacionals tecnològiques que provoquen un efecte inflacionari–, la crisi del sistema de públic salut i en menor grau la presència d'immigració han marcat el debat.
Des de fora del sistema polític tradicional de la república, qui torna a aspirar a trencar l'statu quo és, una vegada més, el Sinn Féin de Mary Lou McDonald, de centreesquerra, que el 2020 va guanyar les eleccions (535.000 vots i 24,5%), però que els darrers mesos semblava que havia punxat. L'espifiada de Harris –més d'una, de fet– i una bona campanya de McDonald han fet revifar les seves expectatives.
L'única certesa, de moment, és que no hi haurà majoria absoluta (88 dels 174 diputats que seran elegits). El debat televisat de dimarts al vespre entre els tres líders esmentats no va suposar cap sotrac més. "L'incident [del supermercat] pot ser l’esdeveniment decisiu de les eleccions", assegura el politòleg Jonathan Arlow, professor de la Universitat de Liverpool, que conversa amb l'ARA per telèfon des de Dublín, on segueix la campanya. Una campanya que qualifica de "molt dolenta" per a Harris i el seu partit.
"Arrogants i elitistes"
Fa només tres setmanes, en el moment d'avançar quatre mesos els comicis, el primer ministre mantenia una confortable distància amb Martin i el Fianna Fáil (24,7% i 19,4%, respectivament); i encara més amb el Sinn Féin (18,7%). Harris s'havia beneficiat inicialment d'uns pressupostos expansius, en part finançats pels impostos recuperats a Apple (14.000 milions d'euros). Però la topada amb la treballadora d'atenció als discapacitats ha estat la cirereta del pastís de les ensopegades. El professor Arlow n'enumera unes altres. "Michael O’Leary, el CEO de Ryanair, va burlar-se dels mestres en un acte electoral del Fine Gael, cosa que no ha estat gens ben rebuda pels votants. I un dels seus candidats, el senador John McGahon, va estar implicat prèviament en un incident violent [una baralla als afores d'un pub], cosa que ha posat en dubte la reivindicació de ser el partit de la llei i l’ordre".
La presència de més de 100.000 refugiats ucraïnesos i la impressió que el Sinn Féin s'allunyava dels seus votants tradicionals per voler acollir més immigració i donar-los habitatge, va fer tremolar el seu suport, caient al 15% fa només tres mesos, en les eleccions locals i europees. La davallada del Sinn Féin s'explicava, inicialment, perquè la immigració ha fracturat la coalició de votants que va aconseguir el 2020, "formada per la classe treballadora i la classe mitjana jove que no podia accedir a un habitatge i pagava lloguers desorbitats", en paraules del politòleg. "Afortunadament per als republicans, el tema de la immigració és molt menys destacat ara que a l'estiu", apunta. Així, des de la convocatòria d'eleccions, el Sinn Féin està llançant "un missatge de canvi [com ja va fer el 2020] i hi ha una base significativa de ciutadans, al voltant d’un de cada tres, que volen un canvi radical" al país, rebla el professor. I a Irlanda, ara per ara, el canvi radical només el representa el Sinn Féin de McDonald.
Però ni Arlow ni pràcticament ningú no els dona gaires opcions de victòria. "Tenint en compte que malament que anaven a les enquestes, un resultat superior al 20%, que crec que superaran, ja serà considerat un èxit". Amb tota probabilitat, el resultat mantindrà l'statu quo, amb el Fianna Fáil i el Fine Gael al capdavant d'un govern que, el lideri qui el lideri, sempre necessitarà més suport, que obtindran de la constel·lació dels disset partits o candidats independents que concorren a les eleccions. Perquè el que no es plantegen ni Simon Harris ni Micheál Martin és convidar Mary Lou McDonald a entrar en cap executiu.
