“Res justifica l’augment de pressupostos en despesa militar”

BarcelonaEl dia abans que esclatés la guerra a Ucraïna –ara fa gairebé un any– Kristian Herbolzheimer, director de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), parlava amb els seus alumnes de la Universitat de Barcelona sobre la possibilitat que s'iniciés un conflicte armat entre russos i ucraïnesos. "Els vaig dir: «Crec que no hi haurà guerra, perquè no s'entendria de cap de les maneres». Aquesta guerra només podia sortir malament". Ho creia així perquè "des de la Segona Guerra Mundial hi havia hagut molt pocs conflictes d'agressió d'un estat contra un altre (l'Iraq és el més destacat, potser) i encara menys amb intencions de quedar-se al territori" i perquè l'estat agressor, Rússia, "és membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, un òrgan constituït per garantir la pau". Herbolzheimer explicava l'anècdota aquest dimarts a la primera sessió del cicle de Diàlegs de Pedralbes Pensar la pau, pensar la guerra, dirigit per Daniel Gamper i moderat per Antoni Bassas, i organitzat amb l'objectiu de posar llum sobre una sèrie de preguntes al voltant de la idea de pau ara que la guerra ha tornat a Europa. Gamper va resumir el sentir que ha empès el cicle amb paraules de Thomas Hobbs, autor del Leviatan: "El pitjor mal de tots és la mort violenta".

Ucraïna, Colòmbia, ETA

L'obsessió de Herbolzheimer durant l'acte va ser deixar clar que "no hi ha receptes per a la construcció de la pau" i que "cada context ha de ser tractat d’una manera diferent". En aquest sentit, apuntava que, per exemple, el procés de pau de Colòmbia, la guerra a Ucraïna o la fi d'ETA al País Basc tenen casuístiques particulars que fan que no puguin ser analitzats amb la mateixa mirada tot i que en tots els conflictes hi ha un comú denominador: "Si tu agafes armes sempre cometràs barbaritats, per molt que la teva causa sigui justa. Aquí no hi ha bons i dolents: tots tenen responsabilitats". I assenyalava que les negociacions de pau habitualment acaben produint-se o bé quan les parts no se'n surten amb la guerra o bé quan la base social que els donava suport diu prou.

El director de l'ICIP no està d'acord amb l'enviament d'armes a Ucraïna però sí que reconeix el dret a legítima defensa i entén que aquesta és una opció davant la invasió. Tot i això, és contundent amb les seves conviccions pacifistes: "Res del que està passant en aquesta guerra justifica l’augment de pressupostos en despesa militar. [...] Cal democratitzar el concepte de seguretat, segrestat per l'exèrcit i per la dreta: la seguretat és allò que ens garanteix les condicions per evitar les violències directa, estructural i cultural, són més polítiques d’habitatge, socials… Hem deixat el concepte de seguretat en mans de l’OTAN". També avança que les dades d'un estudi de l'ICIP que està a punt de publicar-se ens diuen que "el govern està fent aquest tipus de política per pressions internacionals, però això no és el que vol la ciutadania".

A tomb de les preguntes del públic que era a l'acte, Herbolzheimer va acabar amb una nota optimista pel que fa a l'assoliment de la utopia de la pau: "Els conflictes a Síria, Etiòpia i Ucraïna ha trencat l’estadística, però en nombre de morts i en nombre de conflictes les dades van a la baixa progressivament".