Així es rescaten els animals abandonats al front de guerra d'Ucraïna

Khàrkiv (Ucraïna)5.30 am, Khàrkiv, Ucraïna. Dos homes amb armilles i cascos antibales entren en un minibús. El Maksym té 36 anys i el Ruslan, 42. Estan a punt d'entrar a l'infern de la guerra a l'est d'Ucraïna. Els animals també pateixen la guerra. I en aquest punt, milers d'animals s'han quedat atrapats sense ningú que en tingui cura. L'automòbil està carregat de gàbies, medicaments i altres equips especials per atrapar i rescatar animals. Durant el darrer viatge d'aquest comboi a Vovchansk, regió de Khàrkiv, els activistes van estar a punt de morir quan un dron rus va llançar un míssil que va explotar a 3 metres del cotxe. Les finestres van saltar pels aires i els rescatadors van resultar ferits, però van aconseguir escapar de la zona de bombardeig i salvar gairebé quaranta animals. Desafortunadament, un gos pastor anomenat Jesse no va sobreviure, i com es va determinar més tard en una clínica veterinària, va morir d'un atac de cor causat per l'estrès i la por que havia patit.

"Abans de la guerra, no sabia que els animals podien morir d'un atac cardíac o d'estrès: és horrible", diu Vitautas, un dels tres veterinaris voluntaris que tracten els animals evacuats de la zona de guerra. L'home té més de 60 anys, i ha viscut durant molt de temps a Finlàndia, on té la seva pròpia clínica, però recorda bé els moments en què Lituània estava sota l'ocupació de la Unió Soviètica i com els russos van destruir l'esperit de llibertat al país durant dècades.

Ara Lituània és part de la Unió Europea i membre de l'OTAN, però el país encara se sent amenaçat pel veí. Quan Vladímir Putin va decidir atacar Ucraïna, Vitautas va sentir que també era la seva guerra, i tot i que per la seva edat no podia participar-hi com a soldat, va donar diners per comprar diversos cotxes per a l'exèrcit ucraïnès i va viatjar fins allà.

Més de 200.000 animals abandonats

El novembre de 2022, Vitautas estava a Khàrkiv i es va unir a un grup de persones que intentaven desesperadament salvar animals indefensos. Els membres de l'equip d'evacuació van trucar els contactes militars per conèixer la situació de seguretat al llarg de la ruta, i la resposta no va ser gaire reconfortant: recentment l'enemic havia bombardejat Lyman amb artilleria pesant, però el que era realment perillós eren els drons. Ruslan, un extreballador d'una botiga de pneumàtics, reflexiona sobre el valor de la vida i el risc que corren per salvar animals, que ara és una part integral de la feina: “si ens neguem a salvar la vida dels animals abandonats, no ens hauríem de sorprendre que algú es negui a salvar la vida de les persones, són coses interconnectades. Els equips d'evacuació mèdica del front també podrien dir que no poden evacuar els soldats perquè és perillós anar-hi".

Ruslan i Maksym són membres de l'ONG de Khàrkiv de Rescat Animal, i juntament amb ells, dos altres equips d'evacuació treuen animals dels punts calents d'Ucraïna gairebé cada dia. En aquesta ocasió, van al Donbàs, a 300 quilòmetres de la seva ciutat, on els han informat que hi ha 9 gossos, 20 cadells i 10 gats desemparats. Però altres vegades han evacuat altres animals com pollastres, cavalls o fins i tot animals exòtics.

A causa de la guerra, el nombre d'animals de carrer a Ucraïna s'ha multiplicat per deu, i les xifres estimen que hi ha entre 200.000 i 300.000 animals abandonats, la majoria en zones del front de guerra. Abans de l'esclat del conflicte a gran escala, les regions més densament poblades eren les orientals, on es concentrava la producció industrial.

Voluntaris sense recursos

A les zones rurals, les famílies solien tenir diversos animals a cada llar, normalment dos i tres gossos i diversos gats. Quan la gent va haver de fugir, simplement no podien endur-se totes les seves mascotes. Alguns les van deixar en llibertat; altres, a casa amb una corretja o en gàbies, mentre alguns van morir sota els bombardejos, i altres per inanició.

Quan l'equip d'evacuació arriba en un dels poblats on hi fan un rescat, troba tretze animals més, desnodrits i traumatitzats, alguns segueixen obedientment els rescatadors. Altres intenten fugir i els voluntaris han d'esforçar-se per atrapar-los, el que significa temps afegit i més risc per a tothom. Com més temps estàs en un lloc, més grans són les probabilitats de ser vist per l'exèrcit rus. "Els russos bombardegen deliberadament tot ésser viu que entra al seu camp de visió", diu Maksym. Actualment, gairebé 2.000 animals rescatats estan sota la cura de l'ONG i atendre'ls no és una tasca fàcil, ja que necessiten atenció, assistència mèdica i grans recursos econòmics.

Les organitzacions voluntàries a Ucraïna no reben subsidis locals o pressupostos estatals, només reben donacions de particulars i estrangers, i continuen tenint dèficit de fons disponible. Durant els dos anys i mig de guerra, els voluntaris de Khàrkiv han rescatat gairebé 18.000 animals de la zona de guerra, dels quals aproximadament el 20% van ser tornats als seus amos, mentre que la resta han estat acollits per noves famílies. Molts dels animals ja resideixen a Polònia, Alemanya, els Països Baixos, França, Itàlia, Espanya, la República Txeca i altres països. Després de tot, els animals no poden viure eternament en un refugi, sinó que necessiten contacte amb les persones per prestar-los atenció, suport i amor.

El darrer punt de la ruta és el més perillós, la ciutat de Myrnohrad, a prop Pokrovsk. Els rescatadors hi arriben quan és bombardejada i diverses cases estan en flames. "Arribem massa tard”, diu Ruslan, "si els animals continuen vius, hauran fugit de les bombes i del foc".