Un resident de Mariúpol: "No recordo cap racó de la ciutat on no hi hagués cadàvers"
Human Rights Watch publica un detallat informe sobre el drama dels civils a Mariúpol durant els primers mesos de la invasió russa
BarcelonaMariúpol és una de les ciutats ucraïneses on Rússia es va acarnissar més. Des del primer dia de la invasió, aquest municipi del sud-est d'Ucraïna va veure's enmig d'uns combats que pocs dels seus residents s'esperaven. Dos anys després d'aquells dies de guerra, l'ONG Human Rights Watch (HRW) ha publicat un extens informe en el qual denuncia suposats crims de guerra de l'exèrcit rus. HRW, en col·laboració amb l'organització ucraïnesa Truth Hounds, ha analitzat més de 850 vídeos i imatges de satèl·lit i ha entrevistat 240 residents de Mariúpol durant el setge. Aquests són alguns dels relats i conclusions de l'informe.
Atrapats per Rússia
Rússia va envoltar Mariúpol gairebé del tot a partir del 2 de març de 2022. Molts residents s'havien desplaçat al centre de la ciutat des dels afores, pensant que els combats no s'allargarien i que no afectarien les infraestructures crítiques de la localitat. Segons aquest nou informe, però, Rússia va danyar els dinou hospitals de Mariúpol, a més d'atacar diferents estacions de bombers i, fins i tot, escoles.
A partir d'aquest moment s'intenten establir corredors segurs perquè els civils evacuïn la ciutat, però tots fracassen. Els veïns que van poder marxar de Mariúpol cap a zones controlades per Ucraïna al mes de març ho van fer en combois espontanis, i es van trobar diferents punts de control russos pel camí. A partir del maig, però, els civils que marxaven de la ciutat eren obligats a anar cap a Rússia o zones controlades per l'exèrcit rus.
Sense electricitat, aigua ni calefacció
Des del primer dia del setge, els combats van afectar la xarxa elèctrica de la ciutat. A partir del 2 de març, però, Mariúpol va quedar-se totalment sense corrent. El 6 de març va tancar-se també el subministrament de gas natural, que no va reobrir-se fins tres setmanes més tard. Els civils, molts atrapats a la ciutat a causa del cèrcol militar rus, es van quedar sense calefacció i van haver de trobar alternatives per poder cuinar el menjar.
El tall de l'electricitat és especialment greu tenint en compte que Mariúpol s'abasteix d'aigua a partir de bombes hidràuliques. "Trencàvem radiadors per poder beure aigua", afirma un dels ucraïnesos entrevistats a l'informe. Diversos cossos de voluntaris i residents van organitzar-se per distribuir aigua de diferents pous a la ciutat, però s'exposaven al perill que els matessin cada cop que ho feien. "El meu marit va marxar cap al pou i mai l'he tornat a veure", ha declarat una dona a HRW.
Cossos per tot arreu
Quan l'ajuntament de la ciutat i els serveis d'emergència van coordinar-se el 2 de març, tot just després de perdre l'accés a l'aigua i l'electricitat, no van caure en la necessitat d'establir un servei que recollís i enterrés els morts. "No recordo cap racó de Mariúpol on no hi hagués cadàvers", va lamentar un resident a HRW. Molts dipòsits de cadàvers de la ciutat no funcionaven perquè no hi havia electricitat. Els ciutadans van haver d'improvisar tombes a parcs infantils, escoles o al carrer. Alguns dels participants de l'informe recorden tapar els morts amb planxes d'acer i maons perquè "els gossos no s'emportessin el cos".
La vida als refugis
Les primeres setmanes de combats, molts veïns de Mariúpol van traslladar-se a refugis. Alguns van ser habilitats per l'ajuntament i els serveis d'emergència, però molts altres es van haver d'improvisar i sobretot se situaven en els soterranis d'edificis residencials. L'informe de HRW demostra que les tropes russes van atacar molts d'aquests refugis, però no van causar cap víctima mortal. Sigui com sigui, les condicions de vida en aquests refugis era veritablement dura. La desconnexió total del món exterior, conclou l'informe, creava "una situació constant d'estrès". Una veïna que va buscar aixopluc de les bales a un hospital recorda com el seu marit va morir per una malaltia al refugi, però el perill al carrer era tan gran que no va poder enterrar-lo. "Ni tan sols vaig poder registrar la seva mort abans de fugir de la ciutat", lamenta.
