Després de l'atac israelià d'aquest dissabte, l'Iran s'ho pensarà dues vegades abans de respondre. En certa manera, perquè es pot considerar que l'atac ha sigut força limitat i potser no prou letal per exigir una rèplica similar a la de l'última vegada, a principis d'octubre, quan els iranians van llançar 180 coets contra objectius militars israelians.
D'altra banda, cal considerar que Hezbollah llança cada dia coets, míssils i drons de fabricació iraniana contra Israel. El fet que l'organització xiïta libanesa faci servir cada dia material iranià contra Israel podria ser considerat una ofensa.
Les interaccions militars directes entre l'Iran i Israel s'han incrementat des del 7 d'octubre del 2023, però és cert que l'Iran no vol que les coses es deteriorin ràpidament perquè segurament hi sortiria perdent, no només per les eventuals represàlies d'Israel, sinó també per la probable implicació dels Estats Units.
Els nord-americans han activat les seves bases al Pròxim Orient, han multiplicat la presència de vaixells de guerra tant al golf Pèrsic com al Mediterrani oriental i han desplegat bateries antimíssils a Israel, i això té una poderosa capacitat de dissuasió; especialment si es considera que falta poc més d'una setmana per les eleccions presidencials als Estats Units.
Aquesta vegada el primer ministre Benjamin Netanyahu s'ha contingut. Després d'unes setmanes en què s'ha especulat sobre l'abast de l'atac, Netanyahu ha decidit no bombardejar instal·lacions del projecte nuclear, ni instal·lacions de producció de petroli, ni instal·lacions civils en general, de manera que l'atac s'ha limitat a uns quants objectius militars específics.
La contenció de Netanyahu ha donat prou marge a Teheran per a satisfer l'amor propi dels seus dirigents, i això explica que els mitjans de comunicació iranians hagin insistit que l'atac ha sigut limitat, una circumstància que justificarà la falta de resposta o una resposta simbòlica.
A Israel s'especula que hi podria haver una rèplica de l'atac per part dels emissaris iranians del Iemen, del Líban, de Síria o de l'Iraq, però, si fos així, tot indica que seria una resposta limitada, com en el passat, i no representaria cap amenaça seriosa per a l'estat hebreu.
Alguns mitjans israelians diuen que probablement Israel atacarà amb una segona ronda d'incursions més greus, perquè reconeixen que l'ofensiva de dissabte potser ha sigut massa limitada. Aquesta opinió deixa obert l'escenari que es continuïn encadenant sèries d'atacs i respostes directes entre tots dos països.
Després de setmanes d'especulació, durant les quals semblava que Israel podria fins i tot forçar un canvi de règim a Teheran, diversos mitjans d'Israel fins i tot s'han burlat dels bombardejos de dissabte. Alguns també recullen que Israel va advertir Teheran amb antelació dels objectius que serien atacats.
En qualsevol cas, l'atac de dissabte reforça la posició d'Israel al Pròxim Orient entre països com l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units. Si bé els Emirats han condemnat ràpidament l'agressió, segueixen considerant l'Iran com una amenaça existencial per a les monarquies del Golf.
