Els restaurants anticonfinament de Txèquia funden un partit polític
El covid-19 se suma al caos polític i amenaça el populista Babis
BerlínTxèquia fa quatre mesos que està en estat d’excepció. Ara, més de 1.200 restaurants de Praga s’han unit per crear un partit polític i exigir un desconfinament que els permeti reobrir. El resultat: Obrim Txèquia, que vol presentar-se a les eleccions parlamentàries de la tardor i que ha declarat els locals gastronòmics com a seus polítiques.
És l’últim competidor que li ha sortit a l’exempresari multimilionari i primer ministre de Txèquia des del 2017, Andrej Babis, que vol aferrar-se al poder com sigui; si bé les últimes eleccions regionals al país van demostrar-li que el seu partit-protesta ANO ja no creix amb el mateix ímpetu dels últims anys. La majoria de la societat txeca no dona suport a l’estat d’excepció que va declarar a principis d’octubre per frenar l’augment exponencial dels casos de coronavirus. Diumenge passat s’acabava, i per això Alemanya va tancar fronteres amb el país veí davant un quadre de covid encara desastrós: 530 casos nous per 100.000 habitants cada setmana i més de 18.500 morts acumulats, en un país de 10 milions d’habitants.
En l’últim moment, fa una setmana, i en contra del que dies abans havia votat el Parlament txec, Babis va allargar dues setmanes més l’estat d’excepció. “El virus és més llest que el govern”, escrivia en un manifest a les xarxes el partit dels restauradors. Té com a origen la iniciativa Chípi PES (“El gos és boig“, un joc de paraules lligat a l’alerta roja per covid), que va portar diversos bars i restaurants, alguns molt coneguts, a obrir malgrat el confinament durant el gener. Dies després van decidir fundar el partit per esquivar les multes. Se senten discriminats i consideren que les mesures els porten a “la pobresa i a l’atur”.
Txèquia va ser dels països més estrictes en la gestió del coronavirus fa un any, amb prohibicions de sortir del país o l’obligatorietat de portar mascareta quan a la majoria d’estats encara no s’havia plantejat. Des de mitjans de maig, però, les mesures es van relaxar i Babis va prioritzar les vacances de l’estiu a la gestió de la salut, si bé el llavors ministre de Sanitat, Adam Vojtech, va recomanar confinar parcialment i tornar a introduir la mascareta obligatòria. A finals de setembre les xifres es van enfilar. Com a conseqüència va canviar el ministre de Sanitat i va admetre “alguns errors“. Dies després introduïa l’estat d’excepció, que es va rebre com un xoc entre els txecs. I unes setmanes més tard, dimitia el nou ministre de Sanitat, l’epidemiòleg Roman Prymula, perquè se’l va enxampar de nit en un restaurant en ple toc de queda. Des de llavors, aquest país del centre d’Europa ha estat sempre un dels estats del continent més castigats per la pandèmia.
Ara, un dels motius pels quals costa tant fer baixar el nombre de casos és la mutació britànica que s’ha escampat amb certa lleugeresa pel país. Fa poc es va arribar a 1.227 pacients molt greus pel covid-19 i a cinc regions de l’oest s’espera que toquin sostre a finals de febrer en llits a les unitats de cures intensives. Països veïns com Polònia o Àustria han ofert ajuda.
Crisi política de fons
Babis, liberal de dretes, té el suport del president txec Milos Zeman i governa en minoria en coalició amb els socialdemòcrates i el suport dels comunistes. Diferents veus crítiques asseguren que amb l’excusa de la pandèmia el primer ministre ha pres l’estat com a ostatge. La crisi política que bull de fons va de bracet de la crisi del covid del país.
Babis va aconseguir mantenir-se al poder malgrat les manifestacions multitudinàries al país del gener del 2019, les més grans des del 1989. Sembla que el covid pot aconseguir minar més la seva imatge que les acusacions per corrupció que el persegueixen des que va accedir al poder, tot i que el seu partit antisistema declarava voler lluitar contra la corrupció. Una de les últimes mesures que ha introduït és una llei que preveu una quota de productes nacionals, que fins al 2028 ha de ser del 73% i que beneficia sobretot l’agricultura i la ramaderia, on el president té interessos. Les parlamentàries de la tardor seran decisives. En les últimes regionals, els partits opositors van guanyar certes posicions, però la fragmentació de l’oposició pot ser mala carta de cara als comicis nacionals per derrotar l’actual dirigent populista, que té com a base de votants jubilats, aturats i gent del camp.
