Terratrèmol 'Brexit'

LondresEl Brexit, la sortida del Regne Unit de la UE, s'ha consumat i ha provocat un terratrèmol polític i econòmic dins i fora del país. D'entrada, s’ha cobrat el càrrec del primer ministre britànic, David Cameron, que ha dimitit. Ho ha anunciat davant del 10 de Downing Street, acompanyat de la seva dona, Samantha.

Cameron considera que el “país requereix un lideratge fresc” per conduir el procés de negociació de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea (UE), sancionat per una majoria del 51,9 % de la població en el referèndum que va tenir lloc ahir.

En un to solemne, i després de fer un breu repàs a les fites aconseguides en els sis anys i escaig al davant del 'cabinet', primer en coalició amb els liberals demòcrates i des de l’any passat només amb la majoria que li donava el seu partit, Cameron ha afirmat: “Faré tot el que pugui com a primer ministre per estabilitzar la nau durant les properes setmanes i mesos. Però no crec que sigui correcte per part meva intentar ser el capità que dirigeixi el nostre país al seu pròxim destí”.

Llegeix aquí el que està passant als mercats arran del BrexitCameron ha volgut deixar clar que “no és una decisió presa a la lleugera”. Pel que fa al calendari, “no cal que avui sigui precís”, ha dit. “Però al meu entendre –ha continuat– hauríem d’aspirar a tenir un nou primer ministre quan s’inici el congrés del Partit Conservador, a l’octubre”. Serà a partir d'aquell moment, ha indicat el 'premier', quan el nou ocupant del 10 de Downing Street decidirà en quin moment demana l'activació de l'article 50 dels tractats de la UE, que desencadenarà la desconnexió del Regne Unit de la Unió.

La dimissió de Cameron és la primera sacsejada que provoca un resultat gens esperat, ni per l’establishment polític britànic ni per l’europeu. Ahir mateix, una cinquantena de diputats rebels, entre els quals els 'leavers' Michael Gove i Boris Johnson, havien demanat al primer ministre que fos quin fos el resultat, continués al càrrec.

La implicació personal en la campanya i la crida a la desesperada que Cameron va fer dimarts als electors no li han deixat cap més alternativa. El 'premier' va acabar la compareixença amb llàgrimes als ulls.

El referèndum d’ahir acaba amb 43 anys de relació entre la Unió i el Regne Unit.

Ni menys units ni menys europeus

Tres hores després de l'aparició de Cameron a Downing Street, Gisele Stuart, diputada laborista, i Boris Johnson i Michael Gove, conservadors, es van mostrar d'acord amb la decisió de Cameron de no invocar de forma apressada l'article 50 dels tractats. "No hi ha necessitat d'afanyar-se", va dir Johnson.

Tant l'exalcalde de Londres com el ministre de Justícia van honorar la valentia del 'premier' per convocar la consulta i es van esforçar a emetre un missatge tranquil·litzador: "No som un regne menys unit ni som menys europeus –deia Johnson–, no podem girar l'esquena a Europa, continuarem sent un poder europeu i els nostres fills i els nostres néts continuaran viatjant al continent i entenent les llengües i aprenent les cultures que conformen la nostra civilització europea comuna".

Però la possibilitat que el Regne Unit estigui més desunit a partir d'ara la va plantejar poc després des d'Edimburg la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon. La líder del Partit Nacional Escocès (SNP) va assegurar que un nou "referèndum d'independència és ara altament probable". I va confirmar que en els propers dies ordenarà la preparació d'un projecte de llei perquè el Parlament el pugui convocar si arriba el cas.

Una crisi rere una altra

La Unió pateix presumiblement el més gran terratrèmol de la seva història en uns moments en què ja travessa no poques crisis: l'econòmica i la dels refugiats, a més de la d’identitat que el Brexit desfermarà. Potencialment, altres referèndums podrien seguir al celebrat al Regne Unit.

La participació en el referèndum per al total del Regne Unit ha estat del 72%, sis punts per sobre de les eleccions generals del 2015.

Les incerteses són moltes, ara. La victòria del Brexit obre la lluita pel lideratge tori, però també és un toc d'atenció d'un sector de les classes populars contra l'establishment polític, que ha estat aprofitat pel populisme de personatges com Nigel Farage, líder del UKIP, o Boris Johnson. Aquest, però, va voler distanciar-se del líder del UKIP en assegurar que "tenim una oportunitat gloriosa per aprovar les nostres lleis, establir els nostres impostos, controlar les nostres fronteres d'una manera no discriminatòria, justa i equilibrada i restar confiança als extremistes i a aquells que juguen a fer política amb la immigració".

Farage, en una entrevista a la televisió, ha reconegut que la campanya 'Vote leave' [Vota sortir] "va cometre un error" en prometre que la sortida del Regne Unit de la UE proporcionaria 350 milions de lliures (432 milions) a la setmana al Servei Nacional de Salut.