Els conservadors guanyen a Alemanya amb l'extrema dreta com a segona força

BerlínNo hi ha hagut sorpreses a Alemanya. Els resultats de les eleccions federals d'aquest diumenge confirmen un gir a la dreta, amb la victòria de l'aliança democristiana de la CDU-CSU de Friedrich Merz, tal com vaticinaven totes les enquestes abans dels comicis. Tot i això, els conservadors alemanys no tindran prou suport per governar en solitari i hauran de formar un govern de coalició.

“Nosaltres, la Unió (CDU-CSU), hem guanyat aquestes eleccions”, ha proclamat Merz a la Konrad Adenauer Haus, la seu de la CDU a Berlín. “Sóc conscient de la responsabilitat i la dimensió de la tasca que tenim al davant. Sé que no serà fàcil”, ha reconegut el futur canceller d'Alemanya, que confia poder formar un govern de coalició “com més aviat millor, amb una majoria parlamentària sòlida". Ha tornat a descartar un pacte amb l'extrema dreta, mentre que ha deixat la porta oberta a una coalició amb socialdemòcrates i verds, malgrat que ha subratllat que "no es pot especular" abans de tenir els resultats definitius.

Després de les eleccions del 2021, van transcórrer 73 dies fins a la presa de possessió del nou govern. Merz ha fet referència tant a les urgències domèstiques com al context global: "El món no ens esperarà, no esperarà unes converses de coalició llargues; ho hem de fer de pressa per poder fer el que cal dins de casa i ser forts i presents a Europa i perquè el món vegi que Alemanya té un govern amb el qual es pot confiar".

La CDU-CSU –el partit conservador de Konrad Adenauer, Helmut Kohl i Angela Merkel– obtindria el 28,6% (+4,4) dels vots, mentre que Alternativa per a Alemanya, l'extrema dreta liderada per Alice Weidel, seria el segon partit més votat amb un 20,4% (+10) de suports, segons les projeccions de la cadena de televisió ARD. El Partit Socialdemòcrata (SPD) cauria a la tercera posició amb el 16,3% (-9,4) dels vots, amb els Verds en quarta posició amb el 12,3% (-2,4) de paperetes. El partit L'Esquerra (Die Linke, en alemany) obtindria un 8,5% (+3,6) de vots, a l'espera de conèixer els resultats definitius.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller sortint Olaf Scholz és un dels principals perdedors de la nit: ha patit una forta patacada a les urnes, el seu pitjor resultat des del 1949. Fins ara, l'SPD governava amb els liberals de l'FDP i els Verds abans que l'anomenada "coalició semàfor" es trenqués el novembre passat per baralles d'egos i desavinences internes i es convoquessin eleccions anticipades.

Scholz ha reconegut la seva responsabilitat en aquesta derrota, després d'un resultat electoral que ha qualificat d'“amarg”. El canceller sortint ha felicitat Merz per la victòria del seu partit en aquests comicis i ha reaccionat davant del bon resultat d'AfD: “Vivim en un país democràtic i lluitem per la democràcia. Que un partit d'extrema dreta com l'AfD obtingui aquests resultats és una cosa que mai no acceptarem”.

El doble de suport per a l'extrema dreta

La ultradretana Alice Weidel ha estat una de les grans triomfadores de la nit, en aconseguir doblar en tres anys els vots d'AfD, un resultat que ha qualificat d'“històric”. La forta mobilització contra l'extrema dreta als carrers –uns 1,2 milions de persones han participat des de finals de gener en protestes a tot el país– no s'ha vist reflectida a les urnes.

Weidel ha sigut la primera a sortir públicament celebrar els resultats preliminars: ha comparegut pocs minuts després de fer-se públiques les primeres projeccions. Malgrat que la resta de formacions han subratllat que tenen intenció de mantenir el cordó sanitari –Merz ho ha tornat a descartar aquesta nit–, Weidel ha assegurat que AfD "sempre estarà disposada a involucrar-se en una coalició" per formar govern. "Sempre estem a punt per satisfer la voluntat de la gent en un govern alemany", ha afirmat. A més, ha acusat la CDU de fer "frau electoral" per haver copiat el programa d'AfD, i ha augurat que si ara pacta amb partits d'esquerres, el govern caurà i hi haurà noves eleccions "més aviat del que us podeu imaginar".

Pendents dels partits petits

Els liberals de l'FDP, amb el 4,7% (-6,7), i Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), amb el 4,9% (+4,9) es quedarien fora de l'hemicicle, segons les projeccions d'ARD, perquè no arribarien al llindar del 5% de vots necessaris per obtenir representació parlamentària. A causa d'una reforma, el nou Bundestag, la cambra baixa del Parlament alemany, tindrà 630 diputats, és a dir, un centenar menys que l'anterior. Fins ara hi havia 733 diputats i vuit partits amb escons. Ara cinc partits obtindrien representació parlamentària, a l'espera de conèixer els resultats definitius.

Segons les projeccions, el repartiment d'escons quedaria així: CDU-CSU (209 diputats), AfD (149), SPD (119), Els Verds (90) i L'Esquerra (62 diputats). La majoria al Bundestag se situa als 316 diputats. Cap partit, per tant, tindria prou vots per governar en solitari, per la qual cosa la CDU-CSU, el partit més votat, hauria de buscar un o diversos socis de coalició per poder assolir la majoria al Bundestag, depenent de si finalment entren o no els partits petits a l'hemicicle.

L'entrada de l'FDP o de BSW a l'hemicicle alteraria les possibles combinacions a l'hora de formar govern. Si els liberals o el partit de Sahra Wagenknecht finalment no entren al Bundestag, la CDU-CSU i l'SPD podrien formar una gran coalició. En canvi, els conservadors i els Verds junts es quedarien curts d'escons per aconseguir una majoria a l'hemicicle. Una altra possibilitat per a la CDU-CSU és formar un tripartit amb l'SPD i els ecologistes.

Participació rècord des de la reunificació

Les xifres de participació demostren que els alemanys s'han pres aquests comicis com una cita important. Segons el canal públic ADR, la participació ha ascendit fins al 83,5%, mentre que fa quatre anys va ser del 76,4%. Aquesta xifra és la més alta des de la reunificació d'Alemanya el 1990 després de la caiguda del mur de Berlín.

A les eleccions federals, els alemanys no voten directament el canceller alemany. Cada votant pot posar dues creus a la papereta: amb la primera tria el diputat de la seva circumscripció electoral. Mitjançant aquests mandats directes es tria la meitat dels escons al Bundestag i l'altra meitat mitjançant les llistes nacionals de partits. Segons la Llei Fonamental (la Constitució alemanya), el nou Bundestag s'ha de reunir per a la sessió constitutiva a tot tardar 30 dies després de les eleccions, és a dir, no més tard del 25 de març. Els diputats alemanys tenen un mandat de quatre anys. Un cop acordada la coalició de govern, el canceller federal és elegit al Bundestag.

Qui és Friedrich Merz, el guanyador de les eleccions d'Alemanya?