La revolta de la dignitat revifa dos anys després

Barcelona"En aquests dos anys hem fet un curs intensiu de revolució i democràcia i ara no estem disposats a suportar una nova dictadura", així s'explicava fa uns dies a l'ARA la periodista egípcia Sahar Talaat, que va ser atacada per grups islamistes quan cobria una manifestació al Caire contra el president egipci, Mohammed Mursi. Derrocar un règim autoritari que ha monopolitzat el poder durant dècades pot ser cosa de dies, però és més llarg, i difícil, construir un nou país on es facin realitat els tres lemes de la revolta: pa, justícia social i llibertat. El camí no és en línia recta, té avanços i retrocessos, però ni la repressió ni les falses promeses dels vells opositors arribats al poder en les primeres eleccions democràtiques han pogut aturar-lo.

"Estem en un moment de molta inestabilitat perquè les revoltes van fer saltar la tapa d'una olla a pressió i ara surten a la llum totes les tensions i els conflictes que abans estaven silenciats", explica Eduard Soler, analista del Cidob. "Però la gent ha perdut la por, i lluita entenent que l'acció col·lectiva, pacífica i persistent és una eina per aconseguir canvis, i no està disposada a vendre barata la llibertat".

Els governs islamistes, qüestionats

Protestes massives contra els governs de Tunísia i Egipte

No va ser cap sorpresa que de les primeres eleccions democràtiques de la història de Tunísia i Egipte en sorgissin governs islamistes. "Eren les úniques forces que havien pogut mantenir una implantació al carrer sota la clandestinitat, encara que no havien encapçalat la revolta", explica Lourdes Vidal, investigadora de món àrab de l'Institut Europeu de la Mediterrània. Egipte ha tornat a viure aquests dies protestes massives després que Mursi s'atribuís poders quasi absoluts per aprovar la Constitució monopolitzada pels Germans Musulmans, que se sotmet avui a referèndum.

A Tunísia el segon aniversari de la immolació de Mohamed Bouazizi està marcat per protestes a la ciutat de Siliana per reivindicar llocs de treball, que van ser brutalment reprimides per la policia (300 ferits), i els xocs entre els islamistes i la Unió General de Treballadors Tunisians, que van portar a una vaga general desconvocada a última hora. "Les últimes protestes demostren el nivell d'inconformisme i la negativa d'una societat vigilant a substituir una dictadura per una altra: hi ha hagut un canvi en la cultura política i sobretot una desmitificació dels líders", apunta Haizam Amirah Fernández, expert de món àrab del Real Instituto El Cano.

La guerra de Síria s'acosta al desenllaç

La pressió dels rebels esgota el règim de Baixar al-Assad

Després de 45.000 morts en gairebé dos anys de repressió, el règim de Damasc dóna senyals clars d'esgotament. Els rebels -sense una intervenció militar internacional oberta com la de Líbia- han fet importants guanys sobre el terreny, han assaltat quarters, han alliberat zones frontereres amb Turquia i l'Iraq i han arribat a les portes de Damasc. Davant d'això el món ha començat a reaccionar: aquesta setmana 130 països han reconegut l'oposició com l'únic interlocutor legítim i Rússia, fins ara aliat incondicional de Damasc, ha reconegut públicament la possibilitat que el règim sigui derrocat. "El punt d'inflexió va arribar després de l'estiu, quan els rebels es van adonar que ningú no els ajudaria i van decidir prendre les regnes del seu destí: molts surten a lluitar convençuts d'una mort segura i estan guanyant perquè no tenen res a perdre", explica Rime Allaf, investigadora siriana de Chatham House.

Palestina entra en escena i Hamàs es veu menys sol

La reacció a la crisi de Gaza evidencia l'aïllament d'Israel

La connexió entre la Primavera Àrab i la qüestió palestina havia d'arribar tard o d'hora, i s'ha produït amb l'última ofensiva israeliana sobre la franja de Gaza, on la reacció d'Egipte ha estat clau per frenar una escalada. Hamàs -que havia trencat la seva aliança amb el règim de Damasc per la repressió de la revolta- ha obert un debat sobre la reconciliació amb la facció rival de Fatah, que lidera l'Autoritat Palestina i que acaba d'obtenir el triomf diplomàtic del reconeixement Palestina com a estat observador de l'ONU. A Tel Aviv, però, no hi ha cap signe de voluntat negociadora: "A les eleccions del gener guanyaran les posicions extremes", preveu Amirah.

Líbia: el país se'n surt sense Gaddafi

Les noves institucions són fràgils però no hi ha hagut el xoc tribal

Després de la caiguda de Gaddafi es van celebrar eleccions, que van portar el triomf dels sectors prooccidentals, i s'està redactant una Constitució. "Hi ha moltes milícies armades, però el procés polític avança i la majoria de grups estan d'acord a treballar conjuntament", apunta Juan Garrigues, del Cidob. El procés és fràgil, però no hi ha el caos tribal que alguns auguraven.