Rishi Sunak rescata de l'oblit David Cameron i el nomena responsable d'Exteriors

LondresEl joc de les cadires. Musical chairs. El primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha cessat aquest matí de dilluns l'extremista ministra de l'Interior, Suella Braverman, cinc dies després que la fins ara màxima responsable de la seguretat del Regne Unit s'enfrontés al cap de la policia metropolitana de Londres, Mark Rowley, acusant-lo "d'afavorir" els manifestants propalestins i, en general, d'esquerres. El relleu forma part d'una profunda remodelació del govern en què destaca, amb nom propi, el retorn a l'executiu com a cap del Foreign Office de David Cameron, ex primer ministre del 2010 al 2016 i gran fracassat del referèndum del Brexit. Cameron va dimitir arran de la derrota en el plebiscit del 23 de juny del 2016 i ara torna a un executiu compromès amb el trencament amb la Unió Europea. La designació ha agafat tothom per sorpresa.

I, de fet, contrasta enormement amb la imatge de canvi i renovació total del govern conservador que Sunak va voler oferir en el congrés del partit a primers d'octubre, quan es va voler desvincular del caos en què ha viscut el país, i els tories, precisament des del 2016. Doncs bé, amb la inesperada descongelació de Cameron el que precisament fa Sunak és portar de nou al cor del govern l'home que va obrir la capsa de Pandora. I també l'home que, juntament amb George Osborne, va aplicar una política d'austeritat sense pietat. La renovació que volia mostrar Sunak ha durat més aviat poc.

Derrotat pel Brexit

Cameron, l'home que va abandonar el càrrec després de l'enorme fracàs que va suposar la derrota en el plebiscit del 2016, substitueix James Claverly, que al seu torn ha sigut catapultat al lloc deixat vacant per Suella Braverman. El primer que ha fet com a nou responsable d'Interior ha sigut comprometre's amb la política de Sunak "d'aturar les barques", per les pasteres que arriben a través del canal de la Mànega.

Pel que fa a Cameron, no és la primera vegada que un exprimer ministre torna al govern amb un càrrec inferior, però en les ocasions anteriors es tractava de polítics que eren diputats. El nomenament de l'ex primer ministre, doncs, ha obligat que sigui nomenat lord, perquè pugui respondre políticament davant de l'oposició. La designació com a Lord Cameron, al qual se li ha concedit "la dignitat d'una baronia del Regne Unit" de per vida, s'ha produït per la via d'urgència.

Aquest sorprenent nomenament per a una cartera que després de la seva dimissió com a premier va ocupar Boris Johnson –que acabaria per substituir-lo al 10 de Downing Street, al cap de tres anys– en tant que ministre d'Exteriors de Theresa May té dos efectes immediats: un, més aviat negatiu per a Sunak; i un altre, que es pretendria positiu, però que en el millor dels casos serà innocu. El primer és que en comptes que tots els focus se centrin en Braverman i en el seu acomiadament, i en el desafiament que va plantejar a un afeblit primer ministre la setmana passada, ara passen a apuntar Cameron, el gran recuperat després de més set anys de dedicar-se als negocis privats i a escriure unes soporíferes memòries. Però que l'home encarregat de la política exterior sigui algú que en el passat era un declarat pro-UE suposa també un gran revés per al sector més brexiter del partit, que ho pot veure com un afront. Alhora indica un enorme grau d'aïllament de Sunak dins del seu partit, incapaç de trobar en els seus parlamentaris algú amb prou capacitats i coneixements per ocupar una de les tres carteres més rellevants del govern, especialment en uns moments en què la guerra de Gaza i la d'Ucraïna han tensat fins al límit el panorama internacional.

Tampoc no és mínim el detall que fins ara Cameron hagi estat col·laborant amb lobis que promouen els interessos xinesos a la regió de l'Indopacífic, quan la política conservadora és de màxima tibantor i duresa contra el govern de Pequín.

Com a primer ministre, Cameron va ser un dels instigadors l'any 2011, juntament amb el llavors president francès, Nicolas Sarcozy, de la intervenció occidental a Líbia, que acabaria amb el règim del coronel Gaddafi, i que ha dut el país a una pràctica fallida, en termes econòmics, polítics i socials. Llavors, a Cameron se'l va acusar d'actuar de forma impulsiva per interessos espuris i sense tenir en compte els informes d'intel·ligència sobre les conseqüències de la seva acció.

Un altre dels efectes de la resurrecció de David Cameron és que també revifa un dels més grans escàndols financers recents de la història del Regne Unit. Cameron hi està estretament associat.

Fa dos anys, el programa de la BBC Panorama va revelar documents interns que suggerien que l'ex primer ministre va guanyar uns 10 milions de dòlars (8,2 milions de lliures esterlines) actuant com a promotor d'un negoci de captació de diners molt per a la companyia Greensill Capital. La companyia es va enfonsar el 2021 deixant un forat de milers de milions de dòlars dels inversors. Les investigacions penals sobre presumptes fraus estan en curs a Alemanya i Suïssa, on Greensill és considerat sospitós de frau. El cap de Greensill havia treballat a Downing Street quan Cameron era primer ministre.

Un 'premier' afeblit

El cessament de Braverman, a diferència del nomenament de Cameron, no ha sigut gens sorprenent. En els darrers deu dies havia tibat massa la corda. En un explosiu article a The Times la setmana passada, la ja exministra va qualificar les manifestacions en solidaritat amb la població de la franja de Gaza i la Cisjordània ocupada de "marxes de l'odi". Braverman, a més, va menystenir l'autoritat de Scotland Yard, acusant la policia de "favoritisme" amb els manifestants propalestins i amb altres moviments, com el Black Lives Matter.

Sunak, que no havia autoritzat la publicació del text, l'ha convocada aquest matí a Downing Street i li ha demanat la dimissió. Braverman ha acceptat, una renúncia forçada que es produeix dos dies abans que dimecres el Tribunal Suprem del Regne Unit decideixi sobre el més que polèmic pla per enviar sol·licitants d'asil a Ruanda, del qual Braverman és una ferma entusiasta, així com Sunak.

L'acomiadament de Braverman –el segon de la seva carrera a l'executiu, i tots dos disfressats de renúncia forçosa– és l'inici d'una remodelació del govern més àmplia i també suposa el posicionament de la ja exministra en la cursa pel lideratge conservador després de les eleccions de l'any vinent, que d'acord amb totes les enquestes suposaran la derrota dels tories després de 14 anys al poder.

Braverman, desafiant

Un cop ha conegut la seva sort, el to de Braverman, com de costum, ha sigut molt desafiant: "Ha estat el privilegi més gran de la meva vida exercir de ministra de l'Interior. Tindré més coses a dir en el seu moment". Sens dubte, un avís per a Sunak que encara pot ser molt més incòmoda com a parlamentària amb les seves crítiques al govern que no al voltant de la taula del cabinet, on ja ho va ser prou. Braverman és una de les veus més potents de l'extrema dreta del Partit Conservador i es va presentar a la cursa pel lideratge després de la caiguda de Boris Johnson. Va obtenir un resultat molt millor de l'esperat amb la seva retòrica inflamada i demagògica contra els immigrants i el multiculturalisme.

Braverman havia inflamat la polèmica el 4 de novembre, quan va carregar contra els migrants sense sostre: poble britànic és compassiu. Sempre donarem suport a les persones que no tenen llar. Però no podem permetre que els carrers quedin plens de fileres de tendes ocupades per persones, moltes d'elles estrangeres, que viuen al carrer com a opció de vida". Mesos abans, havia assegurat que el Regne Unit s'enfrontava a una "invasió" d'estrangers. Sunak ha rebut durant tot el cap de setmana crides des del seu partit i des de l'oposició per desfer-se Braverman. Però una de les primeres reaccions des de les mateixes files conservadores ha sigut la crítica al cessament per plegar-se a "les exigències de l'esquerra". La diputada Andrea Jenkins ha piulat que Braverman ha estat acomiadada per "dir la veritat".

Es refereix són els comentaris que ahir va fer l'encara responsable d'Interior arran de la manifestació a favor dels palestins que va aplegar centenars de milers de persones dissabte als carrers de Londres. En un seguit de piulades, Braverman va assegurar que "setmana a setmana, els carrers de Londres s'estan contaminant per l'odi, la violència i l'antisemitisme": "El públic és assaltat i intimidat. Els jueus en particular se senten amenaçats. Calen més accions", una nova crítica a la policia, com ja havia fet en l'article publicat a The Times.