Rishi Sunak pressiona la Cambra dels Lords per aprovar per la via ràpida les deportacions de migrants a Ruanda

LondresEl primer ministre britànic, Rishi Sunak, ha pressionat aquest dijous la Cambra dels Lords perquè aprovi en temps rècord la coneguda com la llei de Ruanda, que hauria de permetre la deportació a la república centreafricana dels sol·licitants d'asil que haguessin entrat sense papers al Regne Unit. Amb un cartell davant del faristol des del qual s'ha adreçat als mitjans de comunicació que deia "Stop the bots" ("Atureu les pasteres", en relació amb les que arriben a través del canal de la Mànega), Sunak ha comparegut a Downing Street l'endemà que la Cambra dels Comuns completés el procés de revisió de la llei.

El pla de deportacions a Ruanda es remunta a l'època de Boris Johnson (abril del 2022), però crucialment el Tribunal Suprem el va declarar il·legal el 15 de novembre passat, ja amb Sunak a Downing Street. Per superar els impediments legals, el premier va presentar una legislació d'emergència que, després del pas pels Comuns, ara entra a la Cambra dels Lords, on el Partit Conservador no té majoria. Ses senyories intentaran modificar-la, entre altres raons perquè temem que el nou text entri en contradicció amb la legislació europea sobre els drets humans i amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg.

En aquest sentit, el primer ministre està disposat a anul·lar l'aplicació al Regne Unit de part de la Convenció Europea dels Drets Humans per fer possible que els vols s'enlairin cap a Ruanda, fins i tot en el cas que una ordre del TEDH de l'últim minut ho prohibeixi, com ja va passar el juny del 2022.

Aquest és un dels punts que més preocupen als Lords i pels quals poden intentar modificar la llei sorgida dels Comuns. Si ho fan, el text hauria de tornar a la cambra baixa on, ben segur, les hipotètiques esmenes serien eliminades per la majoria tory. Per aquesta raó, Sunak ha recordat a ses senyories: "Ara només hi ha una pregunta: ¿l'oposició a la Cambra dels Lords intentarà frustrar la voluntat del poble tal com l'expressa la cambra electa [els Comuns] o s'hi incorporarà i farà el correcte?" Segons el primer ministre, el correcte és donar llum verda a la legislació per la via ràpida. El govern espera, en el millor dels casos, que el text rebi la sanció reial immediatament després de la Setmana Santa.

Temps electoral

I és que el temps és fonamental en aquesta qüestió, que a Downing Street consideren com la gran aposta de cara a les eleccions generals, que tindran lloc durant el segon semestre de l'any, amb molta probabilitat al novembre.

Ara per ara, els conservadors estan entre quinze i vint punts per darrere a les enquestes, i la lluita contra la immigració il·legal és considerada estratègica pels tories per tenir una mínima esperança d'evitar la derrota o, almenys, d'evitar una derrota abassegadora, com la que el 1997 els va infligir Tony Blair.

Qualsevol retard en la tramitació de la llei a la Cambra dels Lords implicaria que difícilment cap dels coneguts com a vols de la vergonya s'enlairés abans de les eleccions, si és que mai cap dels avions amb deportats arribar a fer-ho, parer que fonts del ministeri de Justícia consultades per l'ARA consideren "improbable". En aquest sentit, el mateix Sunak ha admès aquest dijous que no es pot comprometre que els vols s'enlairin abans de les eleccions. Preguntat sobre si podia donar als britànics el 100% de garanties que així seria, ha dit: "Estem afrontant aquest problema amb urgència i ara depèn de la Cambra dels Lords". Però quan se li ha tornat a preguntar quan s'enlairaran, ha dit: "Tan ràpidament com puguem."

La urgència de què parla, la inequívoca pressió als Lords i els atacs als laboristes per haver votat en contra de la llei contrasten amb les filtracions conegudes la setmana passada que van revelar que, mentre Sunak era el ministre del Tresor de Boris Johnson, es va negar a finançar el programa de Ruanda perquè no creia que fos viable. El mateix va passar dimarts a la nit, quan una seixantena de diputats conservadors van presentar un seguit d'esmenes a la llei per endurir-la i blindar-la davant d'apel·lacions al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Finalment, cap de les esmenes es va aprovar i aquest dimecres a la nit, en la votació final als Comuns, 11 rebels conservadors també es van oposar a la llei al considerar-la molt tova. Entre d'altres, s'hi van oposar l'exministre de l'Interior Suella Braverman i l'exsecretari d'Estat per a Immigracions, Robert Jenrik. La primera va ser cessada per Sunak a mitjans de novembre i el segon va dimitir uns dies després per la preocupació davant una llei que considera molt poc fiable.

El més significatiu de la compareixença de Sunak d'aquest dijous ha sigut el llenguatge emprat. D'entrada, l'eslògan del faristol, "Stop the boats", però també altres dels recursos retòrics, que remeten a la campanya del referèndum del Brexit del 2016. Vuit anys després, els conservadors continuen assegurant que "és hora de recuperar el control de les nostres fronteres". Una vegada més, la política britànica conservadora entoma i fa seu els discursos d'una ultradreta que ha capgirat el Regne Unit com un mitjó i, el més paradoxal, sense arribar al govern. La raó és que els conservadors tenen al seu si l'ou de la serp, però al clatell senten també l'alè del UK Reform Party, del brexiter i trumpista Nigel Farage.