Si Ronald Reagan aixequés el cap

Els Estats Units es quedaran sense fons per enviar armes i assistència militar a Ucraïna abans de Cap d’Any. Ni les crides del seu president, Joe Biden, a augmentar l’ajuda ni la visita del seu homòleg ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Washington han servit per evitar-ho. Els republicans continuen bloquejant una llei d’emergència de 110.500 milions de dòlars per mantenir el suport a Ucraïna, que també inclou fons per a Israel, Taiwan i la frontera dels EUA amb Mèxic, fins que els demòcrates acceptin les seves demandes de canvis radicals en el sistema migratori.

Des del final de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, les bases republicanes s’han tornat cada cop més aïllacionistes. L’elecció el 2016 del seu actual líder, Donald Trump, també aïllacionista, va culminar aquest viratge, que es va consagrar en l’agenda del partit durant la seva presidència. Lluny queda ara la visió d’un dels líders més populars i estimats entre els republicans, Ronald Reagan, en política exterior. Reagan creia que la seguretat i prosperitat dels estatunidencs augmentaven amb l’expansió de la “llibertat” a tot el món –malgrat que va utilitzar mitjans discutibles i contraris al que advocava, ja que no va dubtar a donar suport a dictadures per frenar el comunisme i combatre l’URSS durant la Guerra Freda.

Amb Trump, una majoria dels republicans ha girat full a la política internacional i intervencionista de Reagan, que ell mateix resumia com a “pau a través de la força”, i ha fet seu el lema “Amèrica primer”, utilitzat per un grup de conservadors aïllacionistes de la dècada de 1930 que s’oposaven a l’entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial. Segons diverses enquestes recents, un 51% dels votants republicans abracen l’aïllacionisme i un 62% afirmen que els Estats Units estan fent massa per ajudar els ucraïnesos.

Si bé el desgast de les últimes guerres ha augmentat el sentiment aïllacionista entre els estatunidencs, no només els republicans, durant l’última dècada els polítics dels dos partits han continuat donant suport a diverses intervencions militars. Però això ha començat a canviar a la banda republicana amb l’elecció de més congressistes trumpistes, com Marjorie Taylor Greene o J.D. Vance.

De fet, la ultradreta del Partit Republicà afí a Trump, anomenada “Republicans MAGA”, ha aconseguit imposar-se en el debat ucraïnès. Molts dels seus membres, com l’expresident, no consideren Rússia una amenaça, i des de l’inici del conflicte s’han posicionat en contra de les ajudes militars dels EUA a Ucraïna. Els falcons del partit, com el senador Mitch McConnell, han acabat cedint davant uns votants cada cop menys preocupats pel que passa a Ucraïna, i s’han apuntat al bloqueig de les noves ajudes militars per aconseguir mesures antiimmigratòries draconianes que satisfan les bases més conservadores. 

En els últims dies Biden s’ha mostrat disposat a donar suport a restriccions frontereres semblants a les que va utilitzar Trump i que van ser molt criticades per progressistes i defensors dels drets humans. Aquest possible canvi va més enllà d’obtenir més assistència militar per a Ucraïna i és conseqüència de la crisi a la frontera amb Mèxic, un dels grans llasts de Biden per a la seva reelecció. Els nivells rècord de detencions d'immigrants a la frontera sud han posat a prova els recursos federals i locals, i són una de les principals raons de la seva baixa popularitat.