Rosa Parks, César Chávez i Martin Luther King arriben al Despatx Oval

BarcelonaEn política, res del que veus és casual, i l’oficina del president dels Estats Units n’és un bon exemple. El nou inquilí de la Casa Blanca, Joe Biden, ha volgut simbolitzar des del primer moment un canvi d’era, d’estil i d’idees. En la signatura del paquet inicial d’ordres executives, el despatx del demòcrata lluïa renovat. En el lloc que els últims quatre anys ha ocupat el retrat d'un president populista que va expulsar i esclavitzar centenars de natius americans, Andrew Jackson, ara hi podem trobar Benjamin Franklin, un dels pares fundadors dels EUA. També va ser propietari d’esclaus, però encarna els valors de la Il·lustració que van confegir la Constitució del 1787, la mateixa carta magna que està vigent avui dia.

Franklin, a part d’un revolucionari polític, filòsof i periodista, va ser un científic compromès de la seva època. Va enfrontar-se a l’ultraconservadorisme religiós defensant fermament la vacuna contra la verola i fins i tot va fundar un hospital i una societat per vacunar persones sense recursos econòmics. En temps de pandèmia i fake news, Biden va jurar la Constitució erigint-se com a garant de la unitat i la veritat contra les “mentides que es diuen per aconseguir poder”. Ho va fer celebrant que la democràcia moderna més antiga "ha prevalgut”. Poques figures representen millor l’esperit de la república estatunidenca que els pares fundadors Thomas Jefferson i Alexander Hamilton, dues noves incorporacions al Despatx Oval que, partint d’espectres ideològics oposats, van ser capaços de resoldre les seves disputes en el dissentiment pacífic de la democràcia.

Un canvi d'era

Tot i que Biden vol ser “el president de tots els americans”, també ha volgut distanciar-se dels sectors més conservadors envoltant-se de símbols fonamentals per al progressisme i l'antiracisme. El seu predecessor convivia amb els bustos de l’expresident Abraham Lincoln i de l’ex primer ministre britànic Winston Churchill, dues insígnies de l’ala dretana, amb la qual Trump acostuma a comparar-se. Ara el seu lloc l’ocupen Rosa Parks, Martin Luther King Jr., Robert Kennedy, Eleanor Roosevelt i César Chávez. Aquest últim ocupa un lloc preponderant, juntament amb les fotos de la família de Biden.

Chávez va ser un líder sindicalista llatí, fundador del United Farm Workers, i és un dels màxims representants de la defensa dels drets civils dels hispans i els treballadors del camp, ocupació de molts dels migrants que entren al país. Ahir va presenciar un canvi d’era, situat just darrere de Biden mentre signava les ordres executives que començaran a revertir el llegat de Trump. Entre aquestes, la que busca reformar el cens per incloure els indocumentats en el repartiment de fons federals, dels quals es poden beneficiar molts treballadors agrícoles.

Després d’un mandat convuls marcat pel racisme institucional, la repressió del moviment Black Lives Matter i el creixement del supremacisme blanc, una de les principal promeses de Biden és la justícia racial. El bust de Rosa Parks representa la incansable lluita dels afroamericans en un país amb un llarg historial d’abusos als drets humans. Quan l’1 de desembre del 1955, a Montgomery, Parks va negar-se a obeir el xofer d’un autobús públic que l’obligava a cedir el seu seient a un home blanc, poc s’imaginava que, 70 anys després, una dona afroasiàtica ocuparia la vicepresidència.