De Ruanda a la guerra de Síria: les "missions impossibles" de Kofi Annan

BarcelonaEls genocidis de Ruanda i de Bòsnia, la invasió de l'Iraq, els escàndols de corrupció dins l'ONU, la guerra de Síria, la pandèmia de la sida o la crisi dels rohingyes han marcat la trajectòria de Kofi Annan, el primer home negre a ocupar la secretaria general de l'ONU, que ha mort als 80 anys.

Annan era fill d'un governador provincial de Ghana. Va néixer el 1938 quan era una colònia britànica i va viure la independència del seu país quan tenia 19 anys. Va llicenciar-se al Macalester College dels Estats Units i allà va començar a treballar a l'ONU com a responsable de pressupost de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Crítiques per no haver actuat a Ruanda i Bòsnia

Va ascendir en l'engranatge de l'organització internacional fins que el 1993 es va convertir en sub secretari general i responsable de manteniment de la pau, poc abans del genocidi de 800.000 tutsis i hutus moderats a Ruanda i dels 15.000 morts de la massacre de Srebrenica a Bòsnia. En tots dos episodis la seva gestió va ser durament criticada per no haver reaccionat a les informacions que anunciaven les tragèdies. El 2004, en el desè aniversari del desastre ruandès, va reconèixer: "Hauria pogut i hagut de fer més per fer sonar l'alarma i reunir suports. Aquell dolorós record, juntament amb el de Bòsnia i Hercegovina, va influir en el meu pensament, i moltes de les meves actuacions com a secretari general". Tot i això, Annan va succeir l'egipci Butros Butros-Ghali com a secretari general de l'ONU el 1997.

El sanejament de l'ONU

El ghanès va heretar una organització a les portes de la bancarrota i va retallar un miler dels 6.000 membres del personal de la seu de l'ONU a Nova York. També va aconseguir que els Estats Units paguessin el seu deute amb l'organisme. És responsable també de l'establiment dels fallits Objectius del Mil·lenni, l'ambiciós projecte de prioritats que incloïa des de l'eradicació de la pobresa extrema fins a frenar l'expansió de la sida, que s'haurien d'haver assolit el 2015.

El 2001 Annan i l'ONU van ser guardonats amb el Nobel de la pau, que va reconèixer el secretari general per haver "donat una nova vida a l'organització". Després va ser reelegit per unanimitat.

La Guerra de l'Iraq i una retirada marcada per l'escàndol

Però el segon mandat va ser més difícil. El 2003 el president nord-americà George Bush, amb el suport del britànic Tony Blair i l'espanyol José María Aznar, va envair l'Iraq de Saddam Hussein sense l'aval de l'ONU. La invasió era clarament il·legal des del punt de vista del dret internacional i Annan va buscar equilibris impossibles amb Washington.

El 2004 va escatar l'escàndol del programa petroli per aliments a l'Iraq, que va esquitxar de corrupció responsables de l'ONU, funcionaris i diplomàtics, inclòs el propi fill d'Annan, Kojo. Un any i mig més tard, Annan deixava el càrrec i es retirava.

Segons va explicar al diari britànic 'The Guardian', Annan es va avorrir aviat d'estar fora de la diplomàcia internacional. Va marxar de vacances a Itàlia amb la seva segona dona, l'advocada suïssa Nane Maria Lagergren, i quan només portaven uns dies fora de casa va decidir anar a comprar un diari, quan una colla de persones el van perseguir demanant-li un autògraf. El problema era que l'havien confós amb l'actor Morgan Freeman. Annan va decidir signar en el seu nom i escapolir-se per no decebre'ls. Pocs mesos després posava en marxa la seva fundació per promoure el desenvolupament sostenible global, la pau i la seguretat.

Síria i la veu dels The Elders

Encara va continuar actiu amb la mediació de la crisi postelectoral de Kènia del 2008, que va causar un miler de morts i que va ser potser el seu principal èxit diplomàtic. El 2012 va acceptar convertir-se en l'enviat espacial conjunt de l'ONU i la Lliga Àrab per a Síria. Va elaborar un pla de pau que mai va ser implementat i va deixar el càrrec sis mesos després.

Amb el grup de líders globals retirats The Elders va continuar treballant en la promoció de la pau i els drets humans i també va ser escollit per la líder de Birmània Aung San Suu Kyi per investigar el genocidi dels rohingyes.