L’ajuda no arriba: “On ets, Turquia?”

İskenderun / Antioquia (Turquia)Enmig d'un clima de devastació, pols i runa, desenes de persones vestides amb la mateixa roba que fa dos dies s'enfilen a una muntanya de bigues i pedres. Ajudades per excavadores i una grua, improvisen un rescat que no sembla donar massa fruits. A deu metres, una noia de mitjana edat clava la mirada en deu cadàvers, estirats a terra. Dos dels cossos són els dels seus pares i ella ha vingut tan aviat com ha pogut de París, on viu. És aquí per enterrar-los. Fins que ha arribat aquí no sabia si els tornaria a veure mai més. Al mateix edifici, poques hores abans, treien un nen. I ara és el torn de la resta de veïns que habitaven el bloc de cinc pisos completament ensorrat, i que també busquen algun ésser estimat. "Aquí hi ha molta gent atrapada, molta, i no ve ningú del govern. Nosaltres fem el que podem, de manera voluntària, però no ve cap professional que ens ajudi", denuncia un veí.

A Iskenderun, ciutat situada a la província de Hatay, els terrorífics terratrèmols que dilluns a la matinada van sacsejar el sud de Turquia i el nord de Síria s'han emportat la vida de centenars de persones. La principal avinguda de la petita ciutat és un oceà d'edificis destrossats o, directament, enfonsats. És la mateixa avinguda on les benzineres s'han quedat sense un sol litre de benzina, tot i que les fileres de cotxes que volen sortir de la zona s'hi acumulen per posar-ne. L'escenari és totalment devastador. I les imatges s'acumulen arreu del territori afectat per la tragèdia, com la de dos infants atrapats entre les runes durant 26 hores. La nena intenta protegir el seu germà, més petit i, segons un periodista local, diu: "Si ens treieu d'aquí, serem amics tota la vida".

"Aquí baix hi ha el barri de Mustafà Kemal. Està destrossat, no hi queda res. Tots els edificis han caigut sobre el primer pis, d'altres van caure completament al segon terratrèmol", explica un altre veí. També denuncia que el govern no ha desplegat cap dels seus equips de rescat, per tant, han de fer la feina ells mateixos. "Va venir un petit grup de voluntaris d'Istanbul i Ankara amb les seves pròpies eines i uns pals per aixecar pedres", explica. A l'indret, una grua d'una empresa local i diverses persones s'afanyen a salvar els seus familiars i amics, però, senzillament, no poden. Detallen que ells no saben fer aquesta feina i que no tenen nocions sobre com atendre una persona que pugui continuar viva, en cas de rescatar-la, ni coneixements per retirar la runa, una feina que pot costar la vida a més d'un.

A les carreteres, el mateix escenari: diversos voluntaris es dediquen a controlar el trànsit o a obligar els cotxes a donar pas als serveis d'emergència. "On ets, Turquia? On ets?", es pregunten. El president Recep Tayyip Erdogan, que va clamar de seguida l'ajuda internacional, va prometre que destinaria tots els seus esforços a donar suport a les víctimes d'aquests dos sismes històrics, que ja han provocat la mort de més de 11.200 persones en territori turc i sirià. Tothom dona per fet que el nombre total de víctimes incrementarà en les pròximes hores i dies.

Carreteres intransitables i aeroports col·lapsats

A la mateixa província de Hatay, on han mort gairebé mil persones, la localitat d'Antioquia s'ha emportat la pitjor part. La ciutat, una joia arquitectònica que ha sobreviscut totes les inclemències durant centenars d'anys, s'ha evaporat. Mai tornarà a ser el mateix. Allà és on els equips d'emergència desplegats a la zona han muntat un centre de coordinació, des d'on controlen les operacions de rescat. Desenes de bombers, voluntaris, camions i ambulàncies s'apleguen als afores de la ciutat. Aquí, doncs, els equips hi són, però tenen dificultats per arribar a tot arreu. De fet, les carreteres representen un dels esculls més grans en les operacions d'emergència, ja que la ferocitat del terratrèmol ha arrasat amb diverses infraestructures, com ponts i carreteres.

Pel que fa a les comunicacions per via aèria, el mateix: l'aeroport d'Adana, el més gran a la zona que encara és operatiu, està completament saturat d'avions d'ajuda humanitària. En són tants, que molts països que han enviat ajuda han hagut d'esperar en aeroports pròxims o a Istanbul, i d'altres han aterrat directament a la base de l'OTAN, Incirlik.

I enmig de tot el desastre i la desesperació, milions de persones afectades. L'Organització Mundial de la Salut estima que fins a 23 milions de persones han quedat afectades al sud de Turquia pel terratrèmol, cinc milions de les quals estan en situació vulnerable, i s'hi inclouen 1,4 milions d'infants. Els mateixos damnificats d'alguns punts afectats confirmen que el govern no els està ajudant. A Síria, on les xifres són més incertes per la falta d'infraestructura administrativa, el panorama sembla que és igual de desolador, o més.

Erdogan s'hi juga el futur polític

Erdogan es jugarà la presidència al maig, unes eleccions on l'oposició es veu amb opcions de destronar el líder turc. En aquest sentit, quan només falten tres mesos per als comicis, la gestió d'aquest desastre natural pot ser crucial de cara als seus interessos electorals. Les queixes dels damnificats pel terratrèmol, per tant, no el beneficien: l'única esperança que alguns afectats tenen és confiar en un voluntari que l'ajudi a trobar el seu familiar o amic. "Fem front a un dels pitjors desastres de la república, de la regió i del món", ha dit el president, mentre se sabia que la xifra ja superava dins territori turc els 5.000 morts. I ha estat en aquest mateix comunicat on ha declarat l'estat d'emergència durant els següents tres mesos. Per tant, acabaria poc abans de les eleccions presidencials i parlamentàries el 14 de maig, però també es podria prorrogar. La declaració de l'estat d'emergència permet que el president i el gabinet puguin eludir el Parlament a l'hora de promulgar noves lleis i limitar o suspendre els drets i les llibertats que considerin necessaris.