Sota la runa del Marroc només queden cadàvers: "Ja és quasi impossible trobar supervivents"

MarràqueixLes tasques de rescat continuen a l’Atles per recuperar les persones atrapades sota la runa a causa del terratrèmol que ja ha fet quasi 3.000 morts al Marroc. Fa dos dies que es va superar el límit de les 72 hores per trobar supervivents enterrats i l’estadística ja només deixa marge als miracles. “Ara, cinc dies després del sisme, és pràcticament impossible trobar persones vives”, explica a les portes de l’Hospital Mohamed VI Marco Abate, membre del ROE de Roma, un cos de protecció civil que es finança amb fons privats i que ha estat treballant fins ara a la zona d’Al-Haouz.

El seu equip va arribar a Marràqueix l’endemà del terratrèmol i no van poder començar a actuar fins dissabte a la nit. “Vam anar a Adassil, molt a prop de l’epicentre. Allà vam trobar-nos una filera de cadàvers estesos a terra. Els havien recuperat els veïns”, explica Gianni Marchegiani, coordinadora de l'equip. Van ser els primers a trepitjar aquella zona, fins i tot abans que els equips de rescat marroquins. La seva tasca principal ha estat atendre els ferits i examinar les zones per determinar el millor lloc per poder muntar les tendes per a les famílies. Tot i que Marchegiani comenta que la policia i l’exèrcit marroquí van mostrar-se col·laboratius, van tardar bastant a poder començar a treballar per falta de coordinació amb les autoritats.

“No hi ha un canal de comunicació que ens doni informació”, lamentava diumenge el cap d’un dels cossos de Bomberos Unidos, Antonio Nogueras, envoltat de cases ensorrades. El seu equip treballa amb gossos de rescat. S’havien desplaçat a la localitat per intentar salvar quatre persones que havien quedat enterrades sota les restes d’un edifici. No en van trobar cap amb vida.

El terreny sobre el qual s’han de desplaçar els equips de rescat i les ambulàncies se suma a les adversitats causades pel sisme. Les rèpliques dels últims dies han causat petits despreniments i noves esllavissades. A la carretera en direcció a Ijoukak, dimarts un policia explicava a aquesta periodista com una muntanya de roques acumulades a la vora de l'estreta carretera s’havia desprès aquell mateix matí. Fins ara, les rèpliques havien estat de magnitud 3 a l’escala de Richter (a excepció de la de 4,9 que va sacsejar el país quatre hores després que es produís el terratrèmol de divendres), però aquest dijous a la matinada se n’ha notificat una de 4,6 molt a prop de la zona de l’epicentre. El fort vent d’algunes zones també ha causat nous desplaçaments de roques, segons la televisió estatal 2M Maroc.

La mala comunicació amb els petits poblats o douars de l’Atles entorpeix mortalment les tasques de salvació. En moltes de les aldees pròximes al cor del terratrèmol només s’hi pot accedir caminant i d’altres només compten amb carreteres precàries. “Hi ha persones ferides que se’ns han mort pel camí perquè no hem arribat a temps a causa dels obstacles”, comenta Fahd Bei, conductor d’una de les ambulàncies que durant tots aquests dies no han parat de portar ferits a l’Hospital Universitari Mohamed VI.

Degoteig de ferits als hospitals

Aquest centre situat a Marràqueix, juntament amb l’Hospital Universitari d’Agadir, a la província de Taroudant, ha estat un dels principals receptors de víctimes. Al Mohamed VI, aquesta periodista ha pogut veure com encara s’hi continuaven descarregant ferits cinc dies després del sisme. A hores d’ara, la xifra oficial ja és de 5.674 ferits.

Al carrer on hi ha les urgències s'acumulen les ambulàncies, mentre que tres furgons policials custodien l’entrada per on no paren d’anar i venir familiars. De tant en tant, es veuen les bates blanques dels metges i els vestits blau cel dels infermers que fan el canvi de guàrdia. També hi abunden els estudiants de medicina que es van presentar voluntaris poques hores després del terratrèmol.

L’entrada al vestíbul d’urgències està precedida per una petita placeta amb jardí on s’acumulen les famílies, sobretot dones, que esperen notícies dels ferits. Moltes han passat la nit aquí. També hi ha alguns policies que vigilen l’àrea. A la porta de vidre que dona a la recepció hi ha dos agents de seguretat que determinen qui hi entra i qui no.

Aconseguim entrar-hi gràcies a una treballadora de la neteja que ens demana que la seguim. S’hi acumulen set lliteres i dues cadires de rodes. Alguns dels pacients es tapen amb mantes que els han portat els familiars. Les venes i les bosses de sèrum fisiològic també són ben presents. Un cop més, la tònica són les dones que cuiden els seus familiars, igual que les que es passen les hores al carrer sostenint les famílies desfetes després d’haver perdut casa seva. El degoteig de ferits probablement es mantindrà mentre els equips de rescat i els serveis mèdics van arribant a zones encara incomunicades. La previsió de pluges els pròxims dies, segons la televisió estatal, pot ser un nou contratemps a la muntanya.