Rússia adverteix l’Estat que està perjudicant les seves relacions bilaterals

Exigeix “dades concretes” que demostrin les suposades ingerències del Kremlin en el Procés

El president rus, Vlàdimir Putin, i el seu primer ministre, Dimitri Medvedev, de visita en un monestir ortodox a Istra (Rússia), el passat dia 15
Marc Toro
16/11/2017
3 min

BarcelonaEl govern espanyol s’està passant de frenada, per primer cop als ulls d’una gran potència, en la seva ofensiva contra el Procés. La dura resposta a l’1-O i l’aplicació del 155 van aconseguir l’aval de la Unió Europea (UE) i les principals potències mundials, però la caça de bruixes contra l’independentisme i tot el que hi estigui relacionat va camí d’obrir una greu crisi diplomàtica amb Rússia. Així ho va advertir ahir la portaveu del ministeri d’Exteriors rus, Maria Zakhàrova, després que en els últims dies diverses veus a l’executiu de Mariano Rajoy hagin acusat Moscou d’haver iniciat una campanya de “desinformació i manipulació” a les xarxes sobre la qüestió catalana. “L’únic que aconsegueixen és danyar les relacions russo-espanyoles”, va afirmar Zakhàrova.

El mateix dia que el PSOE demanava al Congrés explicacions al govern espanyol, la portaveu russa va demanar als seus “col·legues espanyols” que “comencin a respondre sobre les seves paraules i presentin dades concretes” sobre les suposades ingerències russes, que el Kremlin ha negat des del primer moment. “El menyspreu cap als fets objectius i l’entusiasme injustificat amb el qual es llancen acusacions sense proves a partir de fonts dubtoses, clarament no parlen bé de la diplomàcia espanyola”, es va queixar Zakhàrova, que va lamentar que “l’onada de campanyes antirusses que s’ha desfermat en els mitjans occidentals hagi sigut secundada per Madrid a nivell oficial en el context de la crisi catalana”.

La diplomàtica russa, de fet, es va mostrar perplexa pel fet que fos el ministre d’Exteriors espanyol, Alfonso Dastis, el primer que denunciés que “Rússia està suposadament interessada a debilitar Espanya”. I és que, tal com va recordar Zakhàrova, el govern de Vladímir Putin ha repetit en diverses ocasions la seva “ferma i unívoca” posició en relació al Procés: és un assumpte intern espanyol que s’ha de resoldre en el marc de la Constitució. Un aval de l’estratègia de Rajoy que queda explicitat a la web del ministeri d’Exteriors rus des de l’11 d’octubre d’aquest any. “Esperem que la situació s’arregli a través del diàleg i estrictament en el marc de la legislació espanyola pel bé de l’Espanya unida”, diu el comunicat a la pàgina del ministeri.

Aquest dimecres el mateix titular d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, i el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ja havien relacionat les acusacions de la Moncloa cap al seu país amb la “histèria” de l’Estat, que veuen “incapacitat” per resoldre els seus “problemes interns”. Els dos representants del govern Putin també van reptar Madrid a presentar proves sobre les seves afirmacions, però no va ser fins ahir que Rússia va avisar del prejudici de la crisi sobre les relacions diplomàtiques ente els dos països. Les declaracions de Mariano Rajoy deixant fora de les acusacions el govern de Putin -no sospita “en absolut” que el Kremlin estigui al darrere de les ingerències, va dir dimarts- no han sigut suficients per compensar les paraules de Dastis.

Qui ahir donava credibilitat a una intromissió russa al Procés, però, va ser el PSOE. La portaveu socialista al Congrés, Margarita Robles, va demanar ahir la compareixença a la cambra de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, perquè informi sobre les ingerències denunciades pel seu govern. “Volem estar informats de si hi ha alguna actuació estrangera que pretengui interferir en la vida política perquè això no afecta només Espanya, sinó també tota la UE”, va argumentar Robles, que va qualificar de “rigoroses” les informacions periodístiques que assenyalen Rússia.

El PSOE vol que la compareixença es produeixi a la comissió sobre despeses reservades -en què es tracten, a porta tancada, secrets oficials- i que la número dos de Rajoy estigui acompanyada del director de l’Institut Nacional de Ciberseguretat. Qui actualment ocupa aquest càrrec és Alberto Hernández, que ahir ja va deixar clar que “les accions en el ciberespai tenen un component de dificultat d’atribució molt gran que no es pot resoldre únicament des del punt de vista tècnic”.

Zoido rebaixa l’alerta pel 21-D

Vinguin d’on vinguin els suposats atacs, ahir el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va rebaixar la teoria sobre possibles ingerències de hackers a les eleccions del 21-D, abonada en l’última setmana per part del PP i Ciutadans. “No hi ha cap alarma en especial”, va dir Zoido, que va assegurar que el seu ministeri està treballant “des de fa molt temps” per garantir la seguretat i evitar les amenaces de hackers més enllà dels comicis. No va donar, però, més detalls: “No convé donar pistes a aquells que volen utilitzar les xarxes per cometre fets delictius”.

stats